Mirador del Roc de la Lluna, Roc del Joc de Pilota o Roca de la Devesa Jussana des de Xalet del Catllaràs - 100 CIMS FEEC

Ruta circular des de Xalet del Catllaràs passant per:
- Mina Del Xalet (0.2 km)
- Mirador del Roc de la Lluna (0.8 km)
- Sala de Màquines (1.2 km)
- Roc del Joc de Pilota (2.1 km)
- Mina d'Arderiu (3.0 km)
- Coll d'Arderiu (3.1 km)


Track corregit i editat amb l'aplicació de Garmin Base Camp.

La valoració de la dificultat de la ruta a Wikiloc, sempre es tècnica.
Per la dificultat física cal tenir en compte distancia i desnivell.
--
Els Waypoints marquen les cruïlles i punts d'interès de la ruta.

Ruta en que farem el cim de Roc del Joc o Roca de la Devesa Jussana.

El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivienal xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases.

Aquest cim està inclòs a la llista del repte dels 100 cims de la FEEC.


APROXIMACIÓ:

Compte amb el Google Maps.

A la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, abans d'arribar-hi, trobem un trencall a ma dreta que duu al Santuari de la Mare de Deu de Falgars.

Desprès per pista en bon estat seguirem fins el Xalet del Catllaràs.

DIFICULTAT TÈCNICA:

La poso com a moderada, per que la major part de la ruta és per corriols i pista fàcils, peró la part final del cim hi ha uns trams de grimpada, que tot i no tenir massa dificultat, si que cal estar acostumat a aquest tipus de grimpada.

En tot cas com es anar tornar, si algú no ho veu clar es pot fer enrere.

RUTA:

Comencem per un camí sota mateix el Xalet i pugem per un corriol fins que trobem la pista.

Girem a la dreta anem cap el Mirador del Roc de la Lluna.

Tornem enrere i seguim per pista fins que som pràcticament sota del cim.

Girem a l'esquerra i pugem per un corriol fins al prat del Joc de Pilota.

Aquí seguim a la dreta per pujar cap el cim.

Cap el final trobem una primera grimpada, en que hi ha una grapa, i pugem per la roca amb l'ajuda de les mans.

Desprès girem a l'esquerra i passem per una estreta canaleta entre les roques, on hi ha una corda que ens ajuda molt.

Passat aquest pas ja som el cim.


Baixem pel mateix corriol i tornem uns metres enrere per seguir baixant per un bonic corriol fins a trobar la pista que ens portara al punt de sortida de la ruta.

XALET DEL CATLLARÀS.

El Xalet del Catllaràs és un edifici modernista situat a la serra del Catllaràs a 1.371 metres d'altitud, al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL), destinat a allotjar els tècnics de les mines de carbó.

Descripció
El xalet del Catllaràs és situat a la serra del mateix nom per damunt del santuari de Falgars. Aquest edifici fou construït entre els anys 1901 i 1903 per l'empresa Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland titular de l'explotació de diferents concessions mineres de carbó que subministraven combustible a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de n'Hug.

La finalitat de l'edifici era com a residència dels enginyers anglesos encarregats de muntar les instal·lacions mineres.[1]

Sembla que Eusebi Güell, titular d'Asland encarregà el projecte del xalet a Antoni Gaudí. Aquest es va construir en el moment en què també s'estaven fent les obres del Parc Güell.[2]

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per l'interior i apuntada a l'exterior. L'aresta de la volta fa de carener de la coberta. L'espai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central construïda a l'exterior de l'edifici. Aquesta era de planta semicircular i disposició concèntrica. Era feta d'obra i formava un volum que destacava en la façana. Actualment l'escala és al mateix lloc però és una estructura de ferro lleugera. Els vessants dels arcs formen part de les façanes en les quals s'obren finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres inclinades i lleugerament apuntades. Les parets laterals que tanquen l'edifici presenten poques obertures. Hi ha dues xemeneies, una que surt de la coberta -recollia el fum de les estufes dels diferents habitatges i l'altra adossada a un lateral que servia per evacuar els fums d'una habitació de la planta baixa.[2]

L'interior de l'edifici era molt senzill però aprofitava l'espai al màxim i buscava la comoditat. A la planta baixa hi havia, a part dels dos habitatges, les cuines i menjadors. L'espai s'anava reduint des de la primera a la tercera planta. Els apartaments tenien divisions interiors, excepte els de la tercera planta que és un únic espai. El personal es distribuïa segons les categories laborals a la planta baixa, amb pitjor aïllament tèrmic, estava ocupada pel personal de manteniment i servei, els directius a la planta del mig i el personal subaltern a les golfes.[2]