Mirador Coll Can Maçana - St Pau Vell - La Foradada - Font del Coll del Porc i de l'Esllavissada - Pas de la Portella

Can Maçana

Segons ens indica la web: "El punt d'atenció al visitant d'aquest espai permet accedir a totes les rutes d'aquest entorn amb tota la informació necessària per a gaudir-ne al màxim, així com descobrir racons més desconeguts per al públic en general, com ara l'Espai històric de les batalles del Bruc o l'església de Sant Pau Vell. Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai, amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu) i amb descomptes del 50% per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació)."

Mirador del Coll de Can Maçana

El plafó hi podem veure tota la comarca del Bages, gran part de l’Anoia i el Vallès Occidental amb els Pirineus al fons. També podem tenir una molt bona vista al nostre objectiu La Roca Foradada i la Cadireta.

Sant Pau Vell

Sant Pau Vell és una església propera al Castell de la Guàrdia (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. Estava situada en el paratge on hi havia el castell de la Guàrdia, dalt del turó anomenat Coll de Guirló. Va ser consagrada el 1084 i transformada al segle XIV. Arran de terra i al seu voltant queden vestigis de distribucions annexes. És molt primitiva però patí força modificacions al segle XIV. Començà essent capella del castell; hi té una de les seves parets adossada. D'aquest en queden alguns vestigis que ens poden assenyalar traces. Església de planta de creu llatina coberta amb volta de mig punt a l'absis i volta apuntada a la nau principal. Les cobertes estan pràcticament esfondrades. Al costat de llevant hi ha l'absis rectangular amb una finestra i dues més a la paret de ponent. A l'absis nord hi ha una finestra de doble esqueixada.

Castell de Bonifaci o de Calders

És un antic castell medieval del municipi del Bruc (Anoia) situat dalt un turó al sud del petit coll de Guirló i a ponent del coll de Can Maçana, als contraforts del massís de Montserrat, davant els espadats de les Agulles. Sota seu hi ha les restes de l'església de Sant Pau Vell. Es tracta d’una de les cinc fortificacions medievals que protegien la muntanya de Montserrat, l'única de les que en queda algun rastre. El castell de la Guàrdia tenia un terme que comprenia els actuals termes del Bruc i de Collbató. S'estenia majoritàriament pel comtat de Barcelona però les terres situades a la conca del riu Llobregat pertanyien al comtat de Manresa.

Sant Pau Vell

La carretera BP-1101 permet assolir amb facilitat el Coll de Can Maçana, on deixarem el cotxe aparcat. Alternativament, també s'hi pot pujar a peu des del Bruc. Al final de la zona de pícnic, veurem un panell informatiu i una pista forestal que s'enfila vers la muntanya. Passem la tanca de fusta, deixem el desviament a la dreta i seguim recte amunt per una pujada forta plena de còdols. A mesura que guanyem altitud, la pista s'estreny fins a transformar-se en el Camí de la Roca Foradada. Arribats al collet de Guirló, agafem la primera pista que surt a la dreta, seguint el senyal de Sant Pau Vell. El camí es torna a estrènyer i acabem pujant fins a l'ermita per una sendera estreta entre pins i alzines. Aquest sender segueix pujant des del costat nord de l'ermita fins al cim del turó del Castell de la Guàrdia, passant per un tram costerut i pedregós.

La Roca Foradada

Ens trobem en la regió occidental del massís de Montserrat: la roca foradada, molt característica per la seva forma d'arc triangular, la cadireta, una roca gairebé penjada, i les agulles, el conjunt de cims de roca conglomerada típica de la muntanya.

Panoràmica

Roca Foradada

Fent camí via cap a la Roca Foradada.

La Foradada

La Roca Foradada és un gran arc natural de forma triangular. El forat és d'aproximadament 10 metres d'alçada, i la seva posició elevada entre dues parets de pendent considerable el fan un lloc molt fotogènic.

Les Agulles

Aquesta regió té el perfil més serrat de la muntanya, gràcies a una gran concentració de monòlits de conglomerat de forma cilíndrica i cim arrodonit. Per la seva personalitat destaquen, entre d'altres, la Roca Gran de la Portella, la Saca Gran, Les Bessones, La Mà i La Bola de la Partió. En la darrera agulla, el desgast erosiu ha originat una gran bola de conglomerat que, vista de lluny, sembla que faci equilibris sobre un pedestal. Aquesta excursió segueix una ruta pintoresca i poc freqüentada, que permet conèixer Les Agulles des de dins. Passant per sobre del Refugi Vicenç Barbé (890 m), seguirem el cim de la carena enllaçant els colls de la Portella i el Portell Estret. El camí serpenteja pel laberint de canals i replans que omplen els reduïts espais entre agulla i agulla, pujant i baixant constantment com una muntanya russa.

Mirador sota els Frares Encantats

Ens trobem de ple a la zona dels frares encantats on diu la llegenda que són, en realitat, religiosos convertits en pedra que han estat castigats per Déu a causa dels seus pecats, d'aquí aquestes formes tan curioses.

Bisbe, frare gran i petit o els frares

Font de Coll de Port

Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'abeurador. També anomenada "Font de Coll de Port". És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a abeurador d'animals. Conté la senyalització "Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port". És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassal embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construir un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. Sembla ser que el nom no és Port sinó Porc.

Font de l'Esllavissada

Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a abeurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta.

Agulla del Príncep

Una esbelta agulla que és objecte de l'escalada.

Miranda Petita

Veiem lloro, monja,..

Panoràmica

Refugi Vicenç Barber o de les Agulles

Situat al bell mig de la regió montserratina d’Agulles, aquest és l’únic refugi guardat del massís de Montserrat. Duu el nom de l’escalador Vicenç Barbé, mort el 1942 quan escalava els Frares Encantats. Inaugurat el gener de 1961, la iniciativa de construir aquest refugi fou de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme (l’actual FEEC). L’excursionisme, els camins equipats i sobretot l’escalada són les activitats estrella que es poden fer des d’aquest refugi. Diferents voltes per la regió d’Agulles (pel portell Estret, pel coll de Porc); la volta a les Agulles, els Frares i Ecos pel portell del Migdia; la travessa al Monestir pel GR 172; el PR-C 78 -que passa pel refugi-; i 900 vies d’escalada clàssica i esportiva que pugen al cim de 160 roques i Agulles són alguns dels arguments a l’abast del muntanyenc.

Pas de la Portella

Des del refugi hem continuat pel corriol fins a arribar a una estreta canal encastada entre les roques. Es tracta d'un dels passos més tècnics del recorregut, però fàcil de superar si anem amb compte. Baixada la canal només ens quedarà avançar pel corriol fins a retrobar el camí de partida, que desfarem fins a arribar a l'aparcament de Can Maçana.

Portella Petita

Portella Petita