Memorial Democràtic. Ruta Walter Benjamin

Memorial Democràtic de Catalunya
El Memorial Democràtic és una institució que contribueix al desplegament de les polítiques públiques del Govern en matèria de memòria democràtica. La seva missió és el coneixement, la recuperació, la gestió i la difusió de la memòria democràtica i el patrimoni memorial a Catalunya.

Cronològicament, se centra en el període comprès entre la proclamació de la Segona República, el 1931, i la celebració de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980. Abasta, doncs, la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista, així com les actuacions individuals i col·lectives per a la recuperació de les llibertats democràtiques.


Xarxa d’Espais de Memòria
La Xarxa d’Espais de Memòria és un conjunt patrimonial que agrupa més de cent cinquanta espais de memòria senyalitzats i dignificats de Catalunya.

Recull els llocs més significatius del període històric comprès entre la Segona República i la Transició a la democràcia. Està formada per centres d’interpretació, itineraris, vestigis i/o patrimoni recuperat in situ, entre d’altres, com la ruta Walter Benjamin.


Walter Benjamin a Portbou
Benjamin, alemany d’origen jueu, intel·lectual destacat de l’anomenada “Escola de Frankfurt”, va haver de refugiar-se a París escapant-se del feixisme. El 1940, derrotada França, fugiria cap al sud amb la intenció de passar a Lisboa i, des d’allà, viatjar als Estats Units. Malmeses les possibilitats d’utilitzar el port de Marsella es va dirigir a Catalunya per passar a Portbou des de Banyuls. La travessa es va fer en grup, molt probablement pel coll del Suro, en una comitiva formada per ell, per l'activista Lisa Fittko (a qui es deu la narració de la vivència en un capítol de la seva obra “Travessia dels Pirineus”), per la fotògrafa Henny Gurland (futura esposa d'Erich Fromm), pel seu fill i per tres dones més.

Malalt, dèbil i abatut anímicament, Benjamin arribava a Portbou al capvespre del dia 25 de setembre de 1940. Un cop allà, el grup va ser interceptat per la policia espanyola i confinat a la fonda Francia. Benjamin, que no tenia visat de sortida de França, va témer que seria deportat. Després d’unes hores presumiblement tràgiques i d’escriure unes notes de comiat, Benjamin moria a la seva habitació el vespre del 26 de setembre, a l’edat de 48 anys. Malgrat les especulacions i tot i que en l’acta de defunció no consta el motiu explícit de la seva mort, el més probable és que fos deguda a un suïcidi amb morfina. Va ser enterrat al cementiri municipal i, cinc anys després, les restes del seu cos abocades a l’ossari.

A més de la ruta a peu pel camí Benjamin, el visitant disposa d’una ruta urbana senyalitzada que recorre els llocs significatius de la brevíssima estada de Benjamin a Portbou: l’estació internacional de ferrocarril, l’indret on hi havia l’hostal França i el Memorial Walter Benjamin, situat al cementiri municipal.

El camí seguit per Benjamin
No es pot afirmar de manera rotunda que la travessa clandestina de la frontera es fes pel coll del Suro (de Rumpissar a la cartografia francesa; vegi’s una nota aclaridora al final d’aquest paràgraf). Es tracta d’una deducció basada en dos fets: el pas per la font del Bana, documentat per la persona que guiava el grup, Lisa Fittko, en el seu llibre de memòries, i la major protecció visual que ofereix aquest traçat per a no ser detectats. Uns 200 m abans d’arribar a aquella la font, el camí provinent de Banyuls es bifurca. El trencall de la dreta (en direcció a ponent) condueix a la font i al coll de “Rumpissar”, situat a l’oest del pic de Querroig; el de l’esquerra se’n va cap a llevant i condueix, primer, al coll de Cervera i, després, al coll fronterer de la Farella, situat a l’est del pic de Querroig.

Cal admetre que la marrada de 400 m de recorregut (uns set o vuit minuts) que suposaria anar i tornar de la font des d’aquesta bifurcació per, tot seguit, continuar cap al coll de la Farella (306 m) queden compensats pel fet de poder beure aigua fresca i, especialment, per la menor altitud d’aquest coll, gens menyspreable (té 228 m menys de cota que el del Suro, de 534 m). En contra, continuaria havent-hi l’exposició visual.

Tampoc se sap del cert si, un cop al coll del Suro, el grup va baixar pel corriol que porta directament al mas Budellers (que és l’itinerari inicialment senyalitzat com a Camí Benjamin i el que s’explica en la present proposta) o bé va continuar cap a ponent fins al pla del Ras, on un camí ample i menys costerut permetia baixar pel vessant obac de la ribera de Portbou, flanquejar per sota el puig de l’Ossetera, anar fins al coll del Falcó i, des d’allà, davallar fins a tocar del mas Budellers. Com en l’anterior raonament, la major exposició visual d’aquesta opció la faria poc aconsellable.

Aquest plantejament es pot contrastar observant els retalls dels plànols històrics de la zona, la fotografia dels quals s’adjunta. En tots s’hi veuen clarament els camins aleshores existents.


L’itinerari
La ruta a peu senyalitzada té 13,8 km. Comunica Banyuls de la Marenda amb Portbou passant pel coll de Rumpissar o del Suro. En el terme de Banyuls, la senyalització respon al nom de Camí Walter Benjamin i coexisteix amb senyalitzacions de senders locals (amb marques grogues) i amb el projecte més extens de Camins de la Llibertat. En el terme de Portbou, la senyalització de l’itinerari compta amb pals verticals de seguiment i amb quatre plafons explicatius. Es va realitzar amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic-Espais de Memòria i del MUME, Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i es va inaugurar el 2007.

Pensant en termes d’horaris i per facilitar la logística a la majoria dels hipotètics caminants, en aquesta proposta el camí s’ha descrit en la direcció contrària a la que va seguir la comitiva de Benjamin. No hi ha cap dificultat tècnica afegida a fer-la des de Banyuls.

En el terme de Portbou el recorregut presenta trams de pendent fort i lliscadís, poc adequats per a persones sense experiència a muntanya. Hi ha la possibilitat d’utilitzar una combinació de pistes per unir el coll del Suro o de Rumpissar amb el pla del Ras i el camí de la vall de la Ribera de Portbou a partir d’un punt proper a la desviació del camí del Pantà i del mas Budellers (se cita en la descripció de l’itinerari).

Es pot arribar a Portbou amb ferrocarril per la línia “Barcelona Sants-Portbou-Cervera de la Marenda R11”. En aquesta darrera localitat, un transbord permet arribar a Banyuls amb tren. La mateixa operació, en direcció inversa, possibilita el retorn al punt de sortida original. En cas d’utilitzar vehicle, es podrà accedir a Portbou des de Figueres per la carretera N-260.

L’inici de la ruta és davant de l’Ajuntament de Portbou, situat a l’extrem de llevant de la platja. Travessant el nucli urbà es passarà prop d’on hi havia la fonda França (en aquells moments “Francia” i, després, Hotel Internacional), on va morir Benjamin. L’hostal, que datava del segle XIX, es trobava al carrer del Mar número 7. S’ha reconvertit en un bloc d´apartaments.

0,00 km (6 m), 0 h 00 min. Ajuntament de Portbou. Comencem a caminar en direcció contrària a l’edifici, cap a ponent (W), seguint el passeig de la Sardana i mantenint el mar a la dreta. Es desemboca a la carretera general, es gira a la dreta (N) i immediatament després, de nou cap a l’esquerra (W) seguint els jardins de la Rambla de Catalunya. Es travessa un pont perpendicularment i es baixa cap a l’aparcament municipal situat a la riera de Portbou, aquí cimentada, que se seguirà recte, entrant en el llarg túnel que salva per sota el complex entramat de vies de ferrocarril.

Se surt del passadís havent girat al SW i es continua endavant pel carrer de la Riera. Es voreja la depuradora d’aigua municipal i es gira a la dreta, ara cap al NW, seguint, ara, la pista de terra de la Ribera de Portbou o camí del Pantà. La vall es va engorjant.

2,78 km (75 m), 0 h 43 min. Bifurcació. Es continua per la dreta. El trencall de l’esquerra és el camí que permet pujar fins a tocar del coll del Suro passant pel pla del Ras, a peu o en vehicle. Al cap de seixanta metres es gira a la dreta, es passa la riera per un pont i s’arriba al mas Budellers. De nou, bifurcació de camins: es continua per la dreta seguint els senyals i en pujada. Cal passar pel costat d’una barrera per a vehicles. El trencall de l’esquerra du a l’embassament del Pantà.

Es va pujant sense deixar el camí principal. Després de dues curtes ziga-zagues s’arriba a una bifurcació.

4,13 km (236 m), 1 h 11 min. Bifurcació. Es continua recte deixant un trencall a la dreta (NE). Al cap de 4 min, s’arriba al primer dels quatre plafons explicatius del camí Walter Benjamin (punt km 4,45, 231 m).

4,65 km (238 m), 1 h 18 min. Es deixa la pista per prendre un corriol que s’enfila dret cap a la dreta (W). Encara no cent metres després s’arriba al segon plafó informatiu de la ruta (4,74 km, 261 m). Se segueix avançant en direcció a un llom que separa les barrancades de Querroig i de la Ribera de Portbou. El camí s’enfila de valent. Algun tram és francament relliscós i cal anar en compte.

”El valor cultural de la imatge troba el seu últim recés en el culte del record de les persones estimades que viuen lluny o que són mortes. En l’expressió esmunyedissa d’un rostre humà, per última vegada, des de les fotografies primerenques, l’aura produeix el seu efecte. És en això que consisteix llur melancòlica i incomparable bellesa”.
(Walter Benjamin. L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, VI)

5,60 km (427 m), 1 h 50 min. S’és al llom de la carena, amb bones vistes sobre la vall de Portbou. Tercer panell informatiu de la ruta. El camí gira al nord i remunta la carena. Ja molt a prop del coll es passa dues vegades un filat de bestiar. A l’esquerra (W) es veu la pista que s’havia deixat abans del mas Budellers.

”La humanitat ha de separar-se reconciliada del seu passat, i una forma d’estar-hi reconciliat és l’alegria.”
(Walter Benjamin. L’obra dels passatges, N.5a, 2)

6,23 km (534 m), 2 h 10 min. Coll de Suro; també de Rumpissar, com bé s’ha explicat a la introducció. Quart plafó informatiu de la ruta. Per l’esquerra (W) arriba el camí ample que prové de la pista del pla del Ras i del trencall de Mas Budellers. Per la dreta surt un corriol senyalitzat que porta al cim del Querroig i a les runes de la seva antiga torre fortificada medieval (a 672 m d’altitud, 0,65 km i vint minuts d’ascensió). La pujada al Querroig val absolutament la pena per l’àmplia visió que es té de la costa i de la divisòria entre els dos vessants del Pirineu. Bones vistes de la serra de l’Albera i del llunyà Canigó, a ponent.

“Per fi arribàvem al cim. Havia avançat una mica i em vaig parar per fer un cop d’ull al meu entorn. El quadre que vaig veure se’m va aparèixer d’una manera tan desesperada que, per moments, vaig pensar que era víctima d’un miratge. Molt avall, allà on havíem vingut, tornava a veure el Mediterrani, de color blau fosc. A l’altre costat, a davant nostre, queien escarpats els penya-segats a sobre d’una superfície cristal·lina de color turquesa transparent –un segon mar? És clar, era la costa espanyola. Darrere nostre, cap al nord, en forma de semicercle, el Rosselló català, amb la Costa Vermella, una terra tardorenca plena d’innumerables matisos de color vermell groguenc. Em vaig quedar esmaperduda. No havia vist mai una bellesa com aquella. Ara sabia que ja érem a Espanya, i també sabia que des d’aquí el camí baixava recte fins a Portbou.”
Lisa Fittko, La meva travessa dels Pirineus (Barcelona: El Aleph, 1988).

Es passa la ratlla fronterera i, creuant la porta d’un vailet de bestiar, s’entra al Rosselló, una de les sis comarques catalanes de l’Estat francès. El camí baixa per l’espessa obaga de Fitó.

8,16 km (381 m), 2 h 37 min. Font del Bana, en una raconada fresca i ombrívola. Acostuma a rajar sempre. Citada al llibre de memòries de Lisa Fittko com a punt de parada i descans del grup de Benjamin. Vint metres després, el corriol desemboca en un trencall que prové de la pista que comunica Banyuls amb el coll de Cervera, situat a llevant, però 40 m més amunt. Se segueix recte, cap al N i, després, a l’E.

Cent-vuitanta metres més enllà, se surt a la pista que baixa del coll de Farella. Es pren cap a l’esquerra (W) i es gira pronunciadament cap a l’E.

8,71 km (343 m), 2 h 45 min. En el següent revolt cap a la dreta s’abandona la pista i es pren el corriol que baixa pronunciadament a l’esquerra, cap al N, seguint el llom. A llevant, a mà dreta, vistes sobre la costa, Cervera i Banyuls, mentre que a l’esquerra, a ponent, s’obren les valls boscoses de la Batllori.

Es creua una estesa elèctrica per sota. Més avall, el camí es fa més ample i planer. Es travessa una pista de bosc i, fent drecera, s’arriba a un coll creuat per una pista asfaltada que s’hi bifurca.

10,15 km (141 m), 3 h 10 min. Coll de Bast. Cruïlla de camins asfaltats; cal continuar recte(NNE) seguint la pista principal, en baixada cap a Banyuls, ben visible enfront.

La carretera ressegueix les vinyes baixant suaument. Cal contemplar les tècniques de cultiu tan particulars d’aquest terrer, els murs de pedra seca, les canals i els recs de recollida d’aigua que afavoreixen la creixença d’un raïm únic.

12,22 km (15 m), 3 h 38 min. Ja a tocar de Banyuls la pista gira pronunciadament a la dreta (E). En aquest revolt cal prendre el trencall que surt de l’esquerra (N) i que, vorejant un mur i unes cases, creua la riera i puja fins al nucli urbà. S’entra a Banyuls pel carrer dels Evadits de França. Seguint-lo cap a la dreta (NE) s’enllaça amb l’avinguda Pere de Marca. Es creua la riera de la Batllori per un pont de notables proporcions i, per l’avinguda del General de Gaulle, cap a la dreta (NE) i en direcció al mar es fa cap a la casa de la vila de Banyuls de la Marenda.

13,80 km (6 m), 4 h 00 min. Casa de la Vila de Banyuls de la Marenda. Final del recorregut. A les parets de l’ajuntament hi ha murals explicatius de la ruta Walter Benjamin i dels camins dels refugiats de la Segona Guerra Mundial. A l’altra banda de la carretera, a la vora de la platja, hi ha l’Oficina de Turisme local.

Banyuls és la població natal del gran escultor Arístides Mallol (1861-1944). Diverses reproduccions i obres originals d’aquest geni artístic decoren la vila. A quatre quilòmetres d’aquí hi ha el Mas Mallol; acull un petit museu dedicat a la seva vida i obra. Si se’n té ocasió, cal visitar-lo.

Els noms del coll del Suro
La confusió existent sobre els noms dels colls de la carena no ha ajudat gens a la determinació del punt de pas del grup de Benjamin.

L’edició cartogràfica de 1936 de l’IGN de França, actualment Institut national de l’information géographique et forestière, citava aquest pas com a “Col de Rumpissa”. Actualment, després de la normalització toponímica, el nom és “Coll de Rumpissar”.

A la cartografia espanyola, el mapa MTN50-0220-Agullana de 1944, actualitzat el 1949 pel Servicio Geogràfico del Ejército, i el mapa de l’Instituto Geográfico y Catastral de 1945, de poca precisió visual, citen com a “Coll de Rumpiso” una enclotada de la carena situada una mica més a ponent del pas, aproximadament on, posteriorment, els mapes de la sèrie MTN25 (0220-2 Agullana de 2021) i MTN50 hi situen el coll del Suro (570 m cap al SW, en direcció al cim de Taravaus). En canvi, el pas del que parlem hi surt citat com a “Coll de Querroig”.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha fixat -oficialment- el nom del pas com a coll del Suro (cota 534,2 m) i localitza un coll de "Rumpisó" (cota 682,3 m) a 1,5 km al SW d'aquest, seguint la carena cap al puig de Tarabaus.


”Passatges”. Espai Walter Benjamin
El memorial “Passatges” és una obra artística de caire arquitectònic dissenyada per Dani Karavan (Tel Aviv, 1930-2021). Es va inaugurar el 15 maig de 1994 a redós del cementiri de Portbou, on cinquanta anys abans havia estat enterrat Benjamin. La seva construcció va ser finançada pels governs de la Generalitat de Catalunya i de la República Federal d’Alemanya.

L’obra es basa en l’adequació de tres elements, un túnel, una plataforma encarada al mar i una olivera. Dels tres, el més evocador és el túnel, un estret passadís soterrat, de forta inclinació, construït amb ferro rovellat dins del qual una escala metàl·lica de 87 graons s’aboca al mar; abans d’arribar al final, un batent fix de vidre barra el pas al viatger. Aquest vidre juga un paper primordial en l’obra. Tot i la seva transparència, encerclat per la foscor del forat, fa la funció de mirall reflectint la imatge del visitant retallada en la silueta de l’obertura superior però plasmada contra el rompent rocallós del mar on s’arremolinen, incansablement, les onades.

En davallar per l’angost passadís, on és preferible de baixar d’un en d’un, la figura retornada pel cristall provoca la sensació que cadascú s’encara, també, amb el seu propi jo. És com si la imatge interrogués el nostre interior, com si remetés a la consciència. Incòmodament i inevitablement, perquè ens moguem com ens moguem, la visió no desapareix. No hi ha escapatòria. Mentrestant, l’anar i venir perpetu de les onades recorda la perennitat del cicle del temps, l’esdevenir històric. Aquest desassossec difús troba alleujament en l’efecte balsàmic de la natura -en la seva aura, com dirien Benjamin i Karavan- en la visió del paisatge i en la placidesa de l’olivera, vella, resistent, clivellada pel sol, pel vent i l’aire salí.

Amb el pas dels anys, l’obra ha anat guanyant reconeixement i en alguns cercles és considerada una peça mestra de l’art d’evocació. Entre altres mèrits, la intervenció de Karavan sintetitza feliçment els aspectes més universals del pensament de Benjamin: la reflexió sobre el vincle històric del present amb el passat establert a través del treball sobre el dolor i el paper ineludible de la presa de consciència personal que cada ésser està destinat a repetir, individualment, inacabablement -no hi ha escapatòria-, fins a la fi dels temps. En altres paraules, el necessari compromís personal per fer possible la consciència, una experiència única, íntima, pròpia, que contraresti els efectes del dolor històric.

L’obra de Karavan va poder ser viscuda per alguns del protagonistes de l’exili de Benjamin i del seu pas per la frontera, com Lisa Fittko. El novembre de 2018, el Govern va declarar l’obra de Karavan “Bé Cultural d’Interès Nacional”. “Passatges” fa referència, també, a l’obra inacabada de Benjamin, Passagenwerk, iniciada el 1927.


Oficina Municipal de Turisme
Telèfon (00 34) 972 125 161
www.portbou.cat

Fundació Angelus Novus
Carrer Cervera 14-16, 2n 1a, 17497 Portbou
Tel: (00 34) 660 827 023
www.walterbenjaminportbou.org/fundacio-angelus-novus/

Textos, fotografies i imatges
Fotografies antigues:
MUME Museu Memorial de l’Exili. La Jonquera
Walter Benjamin 1929 © Charlotte_Joel
Walter Benjamin. Vers 1928 De Photo Akademie der Künste Berlin
Esborrany de L'obra d'art en l'era de la seva reproductibilitat tècnica. Duitsland, Deutschland, Germany, Berlin Mitte. Luisenstrasse. Archiv der Akademie der Kunste. Foto: Erik-Jan Ouwerkerk.
Selecció del mapa topogràfic de 1936 de Institut National de l’Information géographique et Forestière escala 1:50.000. ©IGN France.
Seleccions dels mapes topogràfics MinutaMTN50-0220-Agullana i MTN50-0220-1945-nnn-Agullana a escala 1:50.000. ©IGN Conforme a llicència d'ús dels productes i serveis geogràfics de l'IGN «CC-BY 4.0»

Text introductori: Memorial Democràtic
Resta de textos i fotografies actuals: Jaume Bonaventura i Ivars