Mascar-Terranyes-Tosseta Rasa

Al bell mig del massís del Port, la vall del Mascar, enlairada a l’entorn dels 1000 m, facilita l’accés a les zones més altes. Cap al sud, el camí més habitual per accedir al Caro. Cap al nord, la Mola del Catí, Terranyes, el Pla de Centelles i Les Foies. En aquesta ressenya us proposem un trajecte circular per aquests llocs, plens d’evocacions a altres formes de vida, coneixent la flora més característica i accedint a alguns dels miradors més impressionants on, probablement, us creuareu amb algun grup de cabres hispàniques.
Començarem la nostra caminada una mica abans d’arribar a la font del Mascar, en una cruïlla de pistes on hi ha un espai prou ampli per aparcar quatre o cinc cotxes. Per arribar, des de Tortosa, creuem el riu per algun dels dos ponts i anem a buscar la carretera C-12 i el barri de Ferreries on prenem la carretera T-341 cap a Roquetes, poble que travessem. Al sortir del nucli de Roquetes, la carretera (ara T-342) continua cap a ponent i al cap d’uns tres quilòmetres gira cap a la dreta cap a l’Alfara de Carles. Nosaltres continuem de front, amb xalets a banda i banda en direcció al Parc Natural del Port. Després d’una llarga recta comencem una costeruda i revoltada pujada que ens aixecarà en una vertiginosa ascensió de més de mil metres. Quan la carretera planeja la carretera entra en una lenta ziga-zaga entre refugis i xalets esparsos. Seguint la carretera passarem al costat d’un hostal, de l’accés al refugi de la UEC, el refugi del Caro, el restaurant El Port… un quilòmetre més endavant hi ha una bifurcació: a l’esquerra la carretera puja cap al coll de la Carrasqueta. Si seguiu endavant, i el vostre cotxe ho suporta, arribareu a Fredes i a la Tinença de Benifasà. La branca de la dreta, amb giravolt i baixada inclosa, us durà cap a la font del Mascar, el prenem. Deixem a mà esquerra el camí cap a l’ermita del Port i seguim sempre sobre asfalt i pel camí principal fins a l’aparcament.

Iniciem la caminada [1040 m] pel camí asfaltat en direcció a la font del Mascar, al cap d’uns 250 m l’asfalt s’acaba i seguim per un camí cap a la font [4 min; 1050 m].
Una vintena de metres abans de la font, a mà dreta (NE), n’arrenca un sender que prenem. Caminant sobre rocalla i envoltats pel bosc guanyem alçada lentament fins a una primera cruïlla [17 min; 1120 m], prenem la branca de l’esquerra i seguim pujant, poc a poc anirem girant cap a ponent per sobre de les cingleres. Després d’un revolt pronunciat, que rodeja la cova dels Pensaments, arribem a una nova bifurcació [29 min; 1214. m] seguim cap a l’esquerra (SSO). Aviat desemboquem en una àmplia pista [41 min; 1260 m] a mà dreta (N) la pista del Xocolato; a l’esquerra la pista de la Mola de Catí. Deixem la branca de la pista que arriba des de la vall i prenem la que continua (SO) pel marge dels cingles.
Caminem per l’ample pista cap al nord, girem cap al sud i tot seguit prenem un caminoi a la dreta [47 min; 1265 m] que talla la següent corba i, tot seguit, continuem per un sender a mà dreta (NO) marcat amb una fita de pedra. Seguim cap al NO en un trajecte sinuós dins del bosc, avancem sense punts de referència, guiats només pel propi sender, en diversos punts trobarem restes de murs de pedra seca i altres rastres d’activitat pagesa. Arribem a un espai amb pins caiguts i monòlits fortament erosionades, el sender descriu un arc cap al NE i desemboca en un alt lliure d’arbres [1h 8 min; 1218 m] des d’on gaudim, per fi, de vistes cap al nord. Als nostres peus, el barranc de la Paridora i, enfront, la muntanya de Terranyes cap a on ens dirigirem. Des d’aquesta talaia sembla inversemblant que hom pugui travessar un terreny tan accidentat; veurem que els camins serpentegen adaptant-se al relleu per a minimitzar el desnivell.
Seguim cap a llevant perdent alçada. Per la dreta ens arriba el final del camí del Xocolato, que abans hem deixat, i enllacem amb una antiga pista forestal, ara entapissada de verd, que ens duu fins a la cruïlla amb el camí de la Gavarda [1h 20 min; 1120 m]. A l’esquerra enllaça amb la pista de la Mola de Catí; cap a la dreta, duu cap al coll de Llinars i el Pla de la Foia.
Travessem la pista i a una vintena de metres a mà esquerra veiem l’inici de la pista de Casserres. Just a l’entroncament ens aturem a observar una petita balma obrada (a la dreta) i un pi monumental, el pi de Casserres (a l’esquerra). Prenem la pista de Casserres cap a ponent. El camí comença en pujada però son tot just uns 10 metres de desnivell per continuar serpentejant, amb el barranc a la dreta, en suau descens.
La vegetació canvia a cada gir, segons l’orientació. En les zones més humides el camí s’acompanya de magnífics grèvols i teixos. Seguim per la pista fins que, a la vista del seu final, trobem un sender a la dreta [1h 45 min; 1077 m] que, creuant el torrent, s’enfila per la riba dreta, primer cap a l’E però ben aviat cap al N-NE seguint un barranc secundari, el Clot de la Foia. A mesura que ens endinsem a la petita vall, l’entorn guanya en frescor i humitat. Creuem el barranc i arribem a una nova pista, el camí d’Alfara de Carles a Terranyes [2h 2 min; 1120 m].
Prenem la pista cap a l’esquerra (O) en marcada pujada que desemboca en una ampla plana al capdemunt de Terranyes: el Pla de Centelles que creuem cap al nord [2h 20 min; 1183 m].
El Pla de Centelles està solcat per nombrosos murs de pedra seca, antics corrals per al bestiar que pasturava a la zona. La pista gira a ponent, vorejant les antigues pastures, creua un petit bosquet i desemboca en una nova amb vegetació esparsa. Continuem pel camí principal deixant a mà esquerra el trencall al Mas del Torrero (refugi de Terranyes) [2h 32 min; 1174 m], visible des del nostre camí.
El camí gira cap al NO per dirigir-se cap a Arnes [2h 35 min; 1178 m], nosaltres continuem a ponent per un sender que baixa lleugerament fins a un bosquet on descriure un doble gir dreta esquerra i continua cap a OSO. Enllacem amb el final de la pista del coll de Monfort, que deixem a la dreta [2h 46 min; 1185 m], i seguim a l’esquerra, per sender, fins arribar a un espai obert on arrenca un esperó rocós, la Miranda de Terranyes [2h 40 min; 1191 m].
Les vistes des del cim corprenen: el riu Algars, 600 m per sota nostre, serpenteja cap a els estrets d’Arnes, on el perdem de vista. Les valls de Ulldemó i Matarranya tenen tot l’aspecte d’un laberint. Les moles i agulles, són incomptables.
Retornem sobre les nostres passes cap al Mas de Torrero i el pla de Centelles [3h 12 min; 1186 m] des d’on seguim cap a llevant per un sender fitat. Avancem en direcció ENE per una pineda secundària. Avancem un quilòmetre en línia recte i continuem uns metres més serpentejant entre restes esparses de construccions abans de girar a la dreta (S), passar al costat d’un mas arrunat i creuar una petita boixeda fins desembocar a una ample plana, el Pla de les Foies, concretament en el camí de la Vall Negra, continuació de la pista de Terranyes que haviem deixat fa més d’una hora i mitja [3h 40 min; 1189 m].

Prenem la pista cap a llevant (esquerra), passem pel corral del Marraco, tot seguit la pista gira a la dreta però nosaltres seguim de front, en pujada, també per pista, rodegem el corral de Catxapí i, en un gir esquerra-dreta guanyem un ample coll, seguim per la pista baixant cap al NE. Enfront ens apareix un cim rocallós, que guanyarem descrivint un ampli arc cap a l’esquerra, per sota de la carena. Som a la Tosseta Rasa [4h; 1212 m].
Som en un altre mirador privilegiat; als nostres peus, el coll de Carabasses i el bosc on s’amaga el refugi de les Clotes. Més enllà, les rases de Maraco, l’Espina i les muntanyes de Paüls. Girant cap al sud, la Moleta d’Alfara i, tot seguit, la plana cap a Tortosa i, seguint el riu, el Delta. De l’altra banda del riu, les serres de Cardó i del Boix. Al sud, El Caro. Al nord, la vall d’Uixó, la Franqueta i els Rocs de Benet.
Retornem sobre les nostres passes cap a Catxapí [4h 15 min; 1196 m], i entre aquest i el corral de Marraco, continuem a l’esquerra (S) per la pista de Terranyes que, en una ampla llaçada ens baixarà del Pla de les Foies a una altra plana: Llinars on Terranyes enllaça amb el Camí de la Gavarda [4h 35 min; 1142] que prenem a l’esquerra (E) per, uns metres enllà, enllaçar amb el GR-7 [4h 38 min; 1145 m] (dreta, S) que seguirem. De nou som al bosc per on les fites blanc/vermell ens guiaran muntanya avall per la senda de Coll de Llinars. Passem al costat d’una balma convertida en corral [5h; 1101 m] i arribar, seguidament, a la pista de Coll de Llinars o Camí dels Clots, a prop del mas de la Patuda [5h 12 min; 1024 m].
Prenem la pista a la dreta (SO). Aquí i allà trobem camins d’accés a cases esparses. Després d’un quilòmetre i mig les cases són més visibles, ja som en una zona urbanitzada i amb el torrent de Vallfiguera a la nostra dreta [5h 32 min; 1028 m]. Passades les cases el GR deixa la pista per un sender a l’esquerra, cap al refugi de la UEC. Nosaltres continuem, de front, uns 300 metres més fins un corriol a la dreta [5h 40 min; 1034 m] que segueix el torrent, el prenem. Després de 150 m el corriol desemboca a l’aparcament on hem iniciat la caminada [5h 43 min; 1035 m].
Si no veieu clar aquest senderó, no patiu, seguiu per la pista i preneu la primera branca asfaltada a la dreta, després de quasi 23 km no us vindrà de 200 metres.