Manresa - El Poal

Regadiu de Viladordis

Tot i que estem a la part més extrema del barri de Viladordis, podem afirmar que: "La Séquia, un cop arriba a l’Agulla es divideix en dos grans ramals que distribueixen l’aigua per les zones agrícoles del voltant de Manresa. El rec de Viladordis és el ramal de la Séquia que rega les partides Viladordis i El Juncar, situades a la zona est del municipi de Manresa. Aquest rec dona servei a una petita vall que encara conserva gran part dels horts i camps de regadiu, presidits pel Santuari de la Salut. Aquest recorregut circular, de 4 km de longitud combina el camí de servei del rec de Viladordis i camins agrícoles que ens permeten descobrir els horts i conreus d’aquesta zona."

Camins del barri 'El Poal'

El Poal sota la mirada de Montserrat

Lledoner

El lledoner (Celtis australis L.), també conegut com a lledó, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. L'ús com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment en parcs, jardins, places i carrers. Pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terrenys. És un arbre caducifoli que pot arribar a fer 25 m d'alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la del faig, sense estries o esquerdes marcades, que sol formar uns característics contraforts en la part inferior, molt típics d'aquesta espècie; posseeix una copa rodona i ampla. A més d'arbre ornamental, el lledoner s'ha usat tradicionalment per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., per la seva flexibilitat i durada. Les branques s'han fet servir com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó; per això es troba sovint a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per a extreure un colorant groc per a tenyir la seda. Els fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per a fer melmelada de lledó.

Fita parcel·lació

El Poal

No sabem si al Poal trobaríem gaires de pous, però si que hi ha molta aigua que circula superficialment i es transforma en enciams, tomàquets, cebes..., producte de proximitat i paisatge agrícola. És una zona regada per la sèquia, pels canals del Poal, de la Talaia i dels Dipòsits Nous. El Poal, però, és només una part de l’anomenada horta del Poal, el regadiu de la zona nord de Manresa. Es dóna el nom d’una part al tot, cosa que fa perdre protagonisme a d’altres espais de l’horta nord. El Poal és només una part, una partida més en les quals, antigament, es dividia Manresa. N’hi ha d’altres que conformen tota la zona del regadiu nord. La de la Font de la Serra, la de la Talaia, la del Mas Terrós, la del Mas d’en Pla i la del Puigberenguer. El paisatge agrícola de regadiu i els productes d’horta de proximitat són només la punta de l’iceberg del que realment amaga l’horta del Poal. Paisatge i productes neixen a redós de la sèquia, de la xarxa de camins rurals que dóna accés fàcil a habitatges i terrenys i de les masies, les cases rurals i les granges. El camí de Joncadella, per exemple, asfaltat i amb un carril bici, connecta Manresa i Sant Joan de Vilatorrada i vertebra bona part de la xarxa.

Panoràmica

Granja Troy

Pollancre

Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent. Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta.

Panoràmica