Manresa - Aqüeducte Cal Balcells

La Seu i l'Església Cova Sant Ignasi

Conjunt arquitectònic que es troba al municipi de Manresa (Bages) i està declarat bé cultural d'interès local. Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern d'estil classicista.[1] Aquest conjunt té com a nucli la cova o balma que Ignasi de Loiola va escollir com a lloc de pregària durant la seva estada a Manresa l'any 1522. Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.

Església de la cova de Sant Ignasi

Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals

Panoràmica i Sàlvia

Pont de Sant Francesc

El pont consta de cinc arcades rebaixades, aixecades sobre pilars de pedra amb tallaaigües de secció semicircular. Els pilars són allargats i no presenten cap mena d’ornamentació. L'aparell és de carreus de pedra regulars. És un pont construït de forma simple. A la part superior presenta una via plana, amb voreres laterals i baranes de ferro per a protecció dels vianants. Permet la circulació rodada en ambdós sentits de vehicles. Aquest pont s’ha integrat en el paisatge urbà d’una de les principals entrades de la ciutat. El catàleg el protegeix per la seva importància històrica, social i artística. Va substituir l'antic "pont de fusta", bastit el 1804, quan es va fer la carretera de Can Maçana. Just el mateix any es va construir al costat una filatura de cotó en la parcel·la que actualment ocupa l'antic hotel Pere III. El 1842, una riuada s'endugué el pont de fusta i es va projectar aquest pont de pedra, però no es va començar la construcció fins al 1873, després d'aconseguir que les obres anessin a càrrec de l'estat. Es va inaugurar el 1891, però no es va posar en funcionament fins al 1900, després que la Diputació de Barcelona construís els enllaços entre el pont, la carretera del Bruc i la nova carretera d'Esparreguera, que sortia de l'estació del Nord. El 1922 es va haver d'eixamplar amb la substitució de les baranes de pedra per les actuals de ferro. La nit del 23 al 24 de febrer de 1939 va ser dinamitat per l'exèrcit republicà que fugia, però va fallar l'encesa de les càrregues explosives de la part central de les voltes i només van esclatar les dels extrems, de manera que el pont es va poder reparar.

Intersecció

Torre Lluvià

Casa d’estiueig modernista amb elements historicistes que es troba situada en plena Anella Verda de Manresa, formant part de l'itinerari de la Riera de Rajadell. El seu disseny va ser encarregat a l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que en va dirigir les obres durant l’any 1896. L'edifici principal és una casa senyorial de caràcter residencial-rural, envoltada de camps de conreus i bosquets. És de planta quadrada i la conformen tres cossos: el central de tres pisos d’alçada i amb una torre de planta octogonal i els dos laterals, adossats al principal, que tenen dos pisos d'alçada. L’edifici va mantenir l’activitat agrícola i recreativa fins a mitjans del segle passat. A partir de llavors, la finca va canviar de propietaris de manera recurrent. Aquest fet va contribuir a agreujar l’estat del conjunt arquitectònic, a causa de la manca de manteniment. L'Ajuntament va adquirir l’edifici a principis de l’any 2012, en un estat gairebé ruïnós. Durant el 2014 i 2015 s'hi van dur a terme obres de restauració per tal que pugui ser un punt turístic i centre d'interpretació de l'Anella Verda de Manresa. Les obres de millora i adequació de l’espai han continuat el darrer any 2018, juntament amb les primeres iniciatives de replantació de vinya i olivera en els terrenys de la finca.

Panoràmica

Pont Via ferroviària a Lleida

Pont de totxo que permet superar el pas de la via fèrria de Manresa-Lleida

Fent Camí

Aqüeducte Cal Balcells

Torrent de la Torre de Lluvià

Montserrat

En un primer pla la Torre Lluvià.

Aqüeducte Cal Balcells

Grup a l'aqüeducte

Pont

Masia Cal Balcells

Cal Balcells és una masia del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. Masia que consta de planta baixa i pis. En planta baixa, voltes de pedra a l'entrada i celler, amb paviment de lloses i rajoles (mosaic). En planta pis, galeria d'arcs de mig punt a migdia Hi ha construccions auxiliars i tanca de pedra vermella. Coberta de teula a dos vessants partits. Les parets de la façana principal estan arrebossades i pintades.

Vinyes del Celler El Molí (Collbaix)

Situat al peu del turó de Collbaix, amb unes magnífiques vistes de les vinyes, el Pla de Bages i Montserrat al fons, aquest celler és una referència per la seva producció ecològica i biodinàmica. Les 6 hectàrees de vinya estan cultivades amb aquesta tècnica, així com també la resta de conreus que realitzen, l’olivera i els noguers. Comprendre, entendre i estimar la terra, és el què comenta el Josep Mª Claret al capdavant d’aquest projecte, i així és com ho transmet en les seves visites al celler.

Fàbrica l'Albareda

La farinera Albareda és un antic recinte industrial d’estètica modernista que s’alça en el xamfrà entre el passeig del Riu i els carrers del Bruc i Dos de Maig. La farinera va ser dissenyada pel polifacètic arquitecte Alexandre Soler i March l'any 1909. És un clar exemple de fàbrica típicament modernista. La seva estructura mostra tres volums clarament diferenciats, amb un cos central, que és el més antic, un magatzem lateral de planta baixa i dos pisos, així com una part residencial. La part de l'estructura que limita amb el carrer Dos de Maig fou el resultat d'una ampliació realitzada l'any 1918 per l'arquitecte Josep Firmat i Serramalera. Els elements estructurals i decoratius utilitzats són senzills i funcionals. En sobresurten els pilars de fosa, les jàsseres de fusta i forjats. El tancament de les façanes és amb totxo arrebossat de color blanc, mentre que les obertures queden emmarcades amb totxo vermell vist. La producció de farina fou una indústria important a la Manresa d’inicis del segle XX, com ho demostren l’existència d’altres fàbriques similars a la farinera Albareda, com ho són La Florinda o La Favorita.