Malniu-Estany d'Engolasters GR11

Una caminada que ens permet descobrir i admirar el 13e i el 14e tram de la ruta transpirenàica del GR11. Comença al Refugi de Malniu-..

El Refugi de Malniu és un refugi de muntanya propietat de l'ajuntament de Meranges, situat al sud-est de l'estany Sec dins el terme municipal de Meranges, a la Cerdanya.

Ens descobreix el massís del Puigpedrós, el circ d'Engorgs, la vall de la Llosa i, ja en territori andorrà, l'estany de l'Illa.

Des del refugi del Malniu flanquegem el massís del Puigpedrós i arribem al salvatge circ d'Engorgs. L'espectacle és grandiós: diversos estanys d'origen glacial enmig dels grans cims que defineixen el circ. Sempre avançant per corriols d'alta muntanya, superem la Portella d'Engorgs i baixem fins al fons de la vall de la Llosa, una pintoresca i llarga vall d'origen glacial que ha estat un punt de pas tradicional de diverses rutes transfrontereres. Acabem l'etapa remuntant la vall de Vallcivera i entrant al Principat d'Andorra pel coll de l'Illa.

Etapa sense dificultats tècniques remarcables però que transcorre íntegrament per terreny d'alta muntanya. En condicions hivernals, la dificultat tècnica de l'etapa augmenta considerablement

Comencem la tretzena etapa de la Transpirinenca al (1) refugi de Malniu (0:00h - 2.130m). Des d'aquest punt seguim els senyals blancs i vermells del GR 11 i les indicacions del "Refugi d'Engorgs". Creuem una passarel·la de fusta que hi ha al costat de l'estany Sec o estany del Refugi i comencem a caminar en direcció O per un corriol que flanqueja la muntanya. Al cap d'aproximadament 1,5 km el camí gira a la dreta (NO) i entrem a la vall del riu Duran. A la nostra esquerra, al fons de la vall, hi veiem el pla de Campllong. Creuem el bosc de Corniols i anem remuntant la vall cap a la seva capçalera. Estem flanquejant el massís del Puigpedrós, que tenim just al N. Arribem a una zona més planera, on ja no hi ha cap arbre, i assolim el (2) refugi J. Folch Girona (1:40h - 2.380m) -també conegut com a refugi d'Engorgs-. Aquest refugi lliure és només una petita barraca, però podria servir-nos d'aixopluc en cas d'emergència.

En aquest punt fem un gir cap a l'esquerra i continuem l'itinerari del GR 11 en clara direcció O. Afrontem ara un tram de pujada exigent fins al coll de la Portella d'Engorgs. Tot aquest tram és força difús; cal que estiguem atents a l'orientació i tinguem clara la situació del coll. Després d'un primer tram per un barranc secundari, arribem als estanys dels Minyons i se'ns obra la perspectiva de tot el conjunt lacustre d'Engorgs i del circ de muntanyes que l'envolten: la Tosseta de l'Esquella (2.869m), els pics d'Engorgs (2.831m i 2.819m), el Puigpedrós (2.915m),... Arribem a l'estany més occidental del conjunt -l'estany de la Portella- i abordem una dura ascensió fins a la (3) Portella d'Engorgs (2:40h - 2.691m), punt més elevat de l'etapa.

Comencem ara el descens cap al fons de la vall de la Llosa. Primer avancem durant uns minuts per una zona força planera i aprofitem per gaudir de vistes sensacionals cap a ponent: el pic de la Muga (2.861m), la vall de Vallcivera -per on nosaltres pujarem més endavant- i els pics de Ríbuls (2.819m) i Montmalús (2.781m). A continuació el pendent augmenta i comencem un descens llarg i abrupte que ens porta fins a la (4) cabana dels Esparvers (3:45h - 2.100m), ja al fons de la vall de la Llosa. Podem observar clarament la característica forma d’ "U" de les valls d'origen glacial. Ens trobem en un punt que des de sempre ha estat cruïlla de camins: per aquí hi han passat pastors, bandolers, contrabandistes, fugitius,...

Diversos itineraris de llarg recorregut coincideixen, actualment, en aquest encreuament. El GR 11 puja en direcció O cap a Andorra per la vall de Vallcivera. El GR 107 -que és l'anomenat Camí dels Bons Homes o ruta dels Càtars- arriba per la vall de la Llosa (S) i continua cap al Pas dels Rabadans (NE). La variant GR 11-10 també comença en aquest punt i baixa per la vall de la Llosa cap a Viliella; aquesta variant torna a enllaçar amb l'itinerari base del GR 11 a la vall del Madriu (Andorra).

Així doncs, nosaltres continuem en direcció O i remuntem tota la vall de Vallcivera fins a la seva capçalera. Arribem al pla de Vallcivera, un indret preciós. En aquest punt el camí gira lleugerament cap a la dreta (NO) i s'enfila fins al coll de l'Illa. Entrem al Principat d'Andorra. Només ens falta baixar fins al proper estany de l'Illa on hi trobem el (5) refugi de l'Illa (5:20h - 2.480m).

A l'endema comencem la ruta al mateix refugi, molt modern i còmode, està situat a la capçalera de la vall andorrana del Madriu-Perafita-Claror, just a tocar del pas fronterer cap a la Cerdanya pel coll de l'Illa. Des del refugi recorrem tota la vall fins als Cortals de Ràmio, on comencem un curt tram de pujada fins al coll Jovell, punt on abandonem la vall del Madriu. A continuació abordem un còmode descens fins al turístic estany d'Engolasters i, tot seguit, fins a la població d'Encamp.Aquesta etapa de la Transpirinenca ens permet descobrir un dels indrets més excepcionals de tota la serralada pirinenca, la vall del Madriu-Perafita-Claror. Aquesta vall ha estat declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO pel seu magnífic estat de conservació i per l'extraordinari equilibri que hi ha entre l'entorn natural i l'activitat humana (agricultura, ramaderia i siderúrgia). Un cop abandonem la vall, l'itinerari del GR 11 també ens portarà fins a l'estany d'Engolasters, un dels grans clàssics d'Andorra, i fins a la població d'Encamp.