Lo Caramull 100 cim

139- lo Caramull Baix Ebre 429m. 22/9/2022

El Caramull:

Nou repte "centcimero", aquesta vegada a la Serra de Cardó. Seguint els tracks de Pepbad i Osukarusan amb compte, poc a poc , bona lletra molta paciencia i la saviesa de Xavier Adroer , el expert que avui m'acompanya per no tornar-me loca.
Es pot cualificar com a difícil perquè els senders estan molt perduts i bruts.

RECOMANACIÓ per anar al cim de Caramull , assolirem el cim de Xarrupo, on les vistes son encara millors que des del objectiu final d'avui i segons el meu criteri millor fer el retorn pel mateix cami.
A la Tossa de Marelles no hi han vistes panoramiques, les tapa la vegetació. I gran part de la senda de tornada esta obstaculitzada pels arbres caiguts segurament que durant la nevada de la Filomena del any 2020. Fa molt dificil i lenta la progressió , i una ruta de 10 km ens ha costat 6 hores, no cal dir res mes.

Bueno, tot seguit explicaré la gran aventura de lo Caramull

Trobarem una pista que puja al costat de la C-12, en el punt de canvi de sentit. Podrem aparcar en algun apartador mes ample de la pista. Això ens permetrà començar l'excursió per pista com a bon escalfament, que va fent un ascens progressiu. Mes endavant abandonem la pista principal per agafar la sendeta dreta que porta al mas de Garrupo i més endavant, al mas de Melic que ni veiem, buscant el millor cami. A partir d'aquí el desnivell es fa més pronunciat, però amb l'ajut d'algunes fites i la bona intuïcio de Xavi, s'arriba al coll d'anar i tornar al cim de Xarrupo. Ens meravellem amb les vistes al riu. Tornem a baixar, aquest cop pel dret.
Ara que ja estem altre cop al coll, s'ha d'anar buscant la carena fins arribar a lo Caramull, que l'anirem veient. L'ascens al cim, amb una ultima grimpada, no és especialment difícil, si es va amb compte, assegurant bé peus i mans. A la part esquerra on hi ha el arbre hi han bons agarradors per a les mans. Al mig de la grimpada anem a la dreta a buscar la vertical no tan complicada com pensava. Potser mes dificil de baixar que de pujar. Pero el expert diu que un grau II es una mariconà, baixada amb el cul a terra i assegurar un peu a la roca sempre.

La vista des de dalt és espectacular, encara que ha sigut mala sort que els Ports estessen emboirats avui, pero gaudim la resta de la panoràmica 😍😍😍

Si teniu el cap ben amoblat , fareu el retorn pel mateix camí. Si voleu molta aventura , anirem seguint la cresta de Marelles fins al cim, pels llocs marcats i on bonament es pugui. L'últim tram fins al cim de Marelles i tota la tornada hasta el coll de llevant, farem una cursa de obstacles, sobretot de arbres caiguts que hem de passar per sobre perque als costats esta tan brut que es pitjor. Casi la totalitat de la ruta va sobre el track de Pep, qui va anar el 23/7/2022 , fa dos mesos exactament, aixi que ell ho ha trobat en el mateix mal estat que nosaltres.

Una altra aventura com la tornada de les Picossies, sálvese quien pueda, camp a traves.

La resta des del coll de llevant fins a la pista es fa be, i el retorn per pista es comode i a mes fa xafugor pero ja no es la calorassa del estiu.