LLiça d´Amunt Ermita de Palaudàries i Ermita de Sant Valerià des de Església de Sant Julià

EL TEXT ES DEL MRU AMIC I COMPANY D ´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Per avui l'amic i company Manel Vila del Olmo que lidera el Grup dels Excursionistes dels Dilluns ens ha proposat de tornar a fer el Sender de Lliçà d'Amunt que ja vam fer en una altra ocasió , però ara fent alguna variació per escurçar la distancia i evitant en la mesura que es pugui els trams d'asfalt.

I això hem fet avui, fent una ruta més curta i menys tros d'asfalt. Ha quedat un itinerari que visita tots els llocs més significatius de l'itinerari original. Es tracta d'una ruta circular des de Església de Sant Julià passant per:
- Ermita de Palaudàries (8.1 km)
- Ermita de Sant Valerià (9.7 km)
- Església de Sant Julià (12.7 km)

L'itinerari que seguirem avui, passarà per un seguit d'indrets d'interès natural, com el torrent de Can Bosc i el bosc de Palaudàries. Indrets que encara podem veure al voltant de Lliçà d'Amunt; i també podrem gaudir de l'entorn rural de les parròquies de Palaudàries i Sant Valerià.

Ens trobem a la Plaça de l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt. La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt apareix com a tal l’any 1014 i la trobem integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059. El seu origen és romànic i conserva restes preromàniques. El fet que les finestres de l’absis estiguin decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X, confirmaria aquest origen preromànic. Segurament deuria ser més petita que ara amb una sola nau i absis. Al principi del segle XV s'hi van afegir dues naus laterals. Al principi del segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta. Se li va afegir un tram als peus (aleshores devia desaparèixer la portalada romànica) i el campanar. Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Deixem l'església de Sant Julià, i agafem el carrer de Can Bosc. Arribem al davant d'una casa on l'asfalt s'acaba i seguim el camí de terra. Travessem un passeig envoltats de pollancres a banda i banda, i arribem a una bifurcació ben senyalitzada: Palaudàries/Can Bosc. Nosaltres agafem el camí de la dreta i seguim les marques del PR-C-34. Ens trobem al Torrent de Can Bosc o riera de Merdanç.

De seguida trobem una forta pujada, que remuntem deixant a la dreta una casa de pagès. A llevant gaudim de bones vistes del Montseny, amb els seus cims una mica enfarinats.
Al cap de poc, arribem al passeig d'entrada de Can Caponet que ens queda a la dreta. Aquesta casa junt amb les de Can Janars, Can Carena, Can Tiret, Can Seguer, Can Rodó, Can Roget, etc. formen part del que s'anomena Cases de la Serra. Actualment Can Caponet és un establiment de turisme rural de qualitat.

Continuem per la carretera asfaltada i arribem a una bifurcació amb un pal de senyalització. Deixem el camí principal i trenquem a l'esquerra.

El recorregut fa una lleugera davallada. Arribem a un senyal del PR que ens indica que hem de trencar a la dreta i travessem el torrent de Can Pa-i-aigua. Aquest tram és força ombrívol i frescal.
Ens trobem a la zona de les Vinyes de Can Cabot. Fem una pujada i arribem a un camí més ampla on hi ha la casa anomenada La Vinya. Girem cap a la dreta en lleugera pujada. El camí ens porta a dalt de la carena i el seguim fins a trobar les marques del GR-97

Ara seguirem una pista de terra que ben aviat ens portarà a la parròquia de Sant Esteve de Palaudàries, és troba a l'extrem occidental del municipi de Lliçà d'Amunt, a tocar de Palau-solità i Plegamans. El conjunt és considerat patrimoni arquitectònic de l'Edat Mitjana. L'església, el cementiri i la masia que formen el conjunt monumental s'anomenen també Palau de Palaudàries o Masia de Palaudàries.

En aquest punt deixem el PR original i trenquem a l'esquerra per anar al bosc de Palaudàries La vegetació està formada per un bosc mixt de tipus mediterrani, constituït bàsicament per pi blanc, pi pinyer i alzina, així com roures en els seus fondals. Així mateix, podem trobar zones on el sotabosc està força ben constituït (heures, roser bord, arç blanc, etc.). Després de la pujada arribem a una pista travessera: el Passeig de Sant Valerià. Girem cap a la dreta per anar a l'ermita de Sant Valerià i la masia de Can Cuscó.

A la banda de ponent de Lliçà d’Amunt, situada sobre una carena, es troba l’antiga capella de Sant Valerià, envoltada per les dependències i el barri de can Cuscó, una vella masia de la parròquia de Sant Esteve de Palaudàries. Abans, al costat de les seves parets passava l’antic camí transhumant de Caldes de Montbui per la Creu de Baduell, però, avui la seva localització no és gens fàcil. Les urbanitzacions de Can Salgot, de Ca l’Estaper o de Ca l’Artigues han desfigurat l’indret.

Després de Sant Valerià cal seguir pels nous vials que enllacen les urbanitzacions de Lliçà i quan podem, passada una rotonda, agafem un corriol a l'esquerra que en pocs minuts ens durà directament al lloc on hem iniciat l'itinerari, l'Església de Sant Julià.

Informació extreta de la Viquipèdia i del blog de senders
https://losfolloneros.blogspot.com/2011/02/pr-c-34-sender-de-palaudaries.html