LLEIDA: PASSEIG PEL TURÓ DE GARDENY - VISITA AL CASTELL TEMPLER DE GARDENY
near Lleida, Catalunya (España)
Viewed 5 times, downloaded 0 times
Trail photos
Itinerary description
Nosaltres hem optat per fer la nostra visita al Turó de Gardeny i al seu Castell Templer, que per ser el més desconegut davant de la notorietat de la Seu Vella, no és el menys interessant. Gran part de la història d'Ilerda-Lleida, tenen aquest turó i el seu castell com a grans protagonistes.
CASTELL TEMPLER DE GARDENY:
Durant la segona meitat del segle XII, l'Orde del Temple va alçar un complex conventual a l'estratègic turó de Gardeny.
L'elevació -que abans de la nostra era ja va ser utilitzada com a base d'operacions militars- va rebre la visita de brillants estrategs com el mateix Juli Cèsar, qui es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda l'any 49 aC.
Durant els segles XVII i XVIII, l'antic recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, el disseny del qual respondria a les noves necessitats defensives que va suposar la introducció de l'artilleria: muralles flanquejades per baluards i rodejades d'amplis espais, fosses i murs de contenció. La imatge actual d'aquest conjunt monumental correspon a les restes del que va ser una imponent fortalesa.
El castell de Gardeny -juntament amb els de Miravet, Montsó, Penyíscola i la ciutat de Tortosa- forma part de la ruta templera Domus Templi. Aquest viatge a través del temps posa de manifest gran part del patrimoni i llegat templer de l'antiga Corona d'Aragó.
LA CASA TEMPLERA DE GARDENY ( S. XII-XIV ):
Amb la conquesta de la ciutat de Lleida, l'any 1149, els templers van rebre diversos béns, com a compensació per l'ajuda prestada durant el setge, entre els quals s'incloïa el turó de Gardeny. La primera referència de la Comanda de Gardeny dataria de l'any 1156 i, com a primer comanador, apareix fra Pere de Cartellà, personatge que hauria participat activament en el setge de la ciutat.
Gràcies a les nombroses aportacions realitzades, en gran part, per la petita noblesa, la Casa de Gardeny va arribar a acumular un extens patrimoni.
Per tal d'administrar els diferents sectors que s'havien constituït, aviat va sorgir la necessitat de crear nous càrrecs d'administradors i instituir noves comandes com les de Corbins o Barbens.
Fruit d'aquest creixement, cap al segle XIII, la Casa de Gardeny es convertiria en un dels principals centres de decisió de la Corona d'Aragó.
EL CONJUNT MONUMENTAL DE GARDENY:
El conjunt monumental de Gardeny constitueix un dels testimonis més destacats de l'arquitectura templera aixecada a Catalunya durant la segona meitat del segle XII. Tot i que entre els segles XVII i XVIII es realitzarien profundes modificacions que acabarien alterant l'antiga fisonomia del conjunt medieval, actualment encara es conserven nombrosos testimonis del recinte sobirà. Un espai delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l'interior del qual es distribuirien els diferents edificis articulats entorn d'un pati central.
Entre aquests edificis destacaríem, d'una banda, la torre habitació, una construcció sòlida de dues plantes que reuniria diverses dependències: espais d'emmagatzematge, de residència o la torre de l'homenatge.
I de l'altra, destacaríem l'església romànica de Santa Maria de Gardeny, edifici singular de gran devoció en el seu moment.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'ORDE DEL TEMPLE:
Quan a la primavera de l'any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col.laboració de la milícia Templera, que hi contribuí amb l'enviament d'efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns entre els quals s'inclouria el mateix turó de Gardeny.
Avui, després de més de 800 anys, podem descobrir com era la casa Templera de Gardeny. Podem conèixer i reviure els ideals de l'Orde del Temple, i com vivia la milícia monacal.
Amb aquest nou Centre, Turisme de Lleida posa a l'abast de lleidatans i visitants un bocí de la història de la ciutat de forma didàctica i accessible. Panells, audiovisuals i elements explicatius recreen la vida d'aquesta orde religiosa i militar.
Waypoints
SANTA MARIA DE GARDENY
L’església de Santa Maria fou la capella de la comanda templera de Gardeny. La seva construcció es degué iniciar poc després de la conquesta de Lleida el 1149, quan l’orde del Temple rebé del comte Ramon Berenguer IV el puig i el castell de Gardeny, on hi instal·laren la comanda. Una de les primeres referències a aquest temple data del 1156, en què Guillem de Ponts i la seva esposa Estefania feren donació a l’orde del Temple, per a la redempció de la seva ànima i de la de llur fill Guillem, de tots els béns que tenien a la ciutat i el terme de Balaguer.
SANTA MARIA DE GARDENY
En els darrers anys d’existència de l’orde del Temple, Santa Maria de Gardeny havia estat un important santuari marià on acudien pelegrins i devots. Aquest fet no té res d’estrany si es té en compte que Lleida era un punt important de la ruta compostel·lana on confluïen els diversos camins catalans procedents dels Pirineus i de la costa, a més del pelegrinatge arribat per mar, que es dirigia a Sant Jaume de Galícia.
SANTA MARIA DE GARDENY
L’església de Santa Maria de Gardeny és un edifici singular, molt interessant, que pertany al romànic de transició de la segona meitat del XII. Apareix bastida sobre el pla terrer, sense cap altre pis a sobre, i comunicada amb les altres dependències del castell mitjançant un edifici corredor annex. La presència exterior de l’edifici és d’una gran sobrietat, amb massissos murs de pedra —1, 5 m de gruix—, robustos contraforts i un frontispici amb coronament horitzontal. L’ornamentació escultòrica del temple és tan escassa a l’exterior com a l’interior. Més enllà de la que s’ha vist a la porta principal només hi ha una cornisa amb permòdols llisos a la capella que sobresurt pel costat de migdia. La nuesa i el caràcter massís dels murs, els contraforts i, sobretot, de l’ample frontispici donen a aquesta església un aspecte de sobrietat i duresa militar molt remarcable.
CASTELL TEMPLER DE GARDENY - EL REFECTORI, CUINA I REBOST
EL REFETOR O REFECTORI és el menjador dels monjos, (els Templers eren militars y religiosos alhora). Té, en general, forma rectangular, i està situat a la galeria oposada a l'església. Les taules estan alineades al llarg de les parets. Els monjos s'hi instal·len segons el seu rang d'antiguitat; la taula del prior, en un dels seus extrems, presideix les altres. Els àpats es desenvolupen en silenci, trencat tan sols per les lectures de la Bíblia que realitza, en general des d'un púlpit, un dels monjos. Normalment s'accedeix a aquesta sala pel claustre o des de la cuina. Tots els religiosos es troben en aquesta gran sala per als dos àpats del dia. Abans de passar al refetor els monjos es renten les mans i hi entren en silenci, resen en veu alta abans de seure i mentre mengen escolten les lectures.
CASTELL TEMPLER DE GARDENY - EL REFECTORI, CUINA I REBOST
EL REBOST és un espai o cambra on conservar els menjars, sobretot l'embotit, fruita i verdura. Cal que siga fresc i sec perquè els aliments no es facen roíns. En els castells de la baixa edat mitjana, hi havia habitacions separades per les diverses funcions i serveis i l'emmagatzematge de menjar. El rebost era on es guardava el pa i on es preparaven els menjars relacionats. Hi havia habitacions similars per a l'emmagatzematge de la cansalada i altres carns, les begudes alcohòliques i la cuina.
CASTELL TEMPLER DE GARDENY - LA CISTERNA
Una cisterna és un dipòsit subterrani que s'utilitza o s'utilitzava per recollir i guardar l'aigua de pluja, o procedent d'un riu o d'una font propera. Una cisterna plena d'aigua i un rebost ple d'aliments han constituït elements fonamentals en la defensa dels castells medievals. Una gran cisterna i un gran rebost feien possible la resistència per llarg temps en cas de setge.
You can add a comment or review this trail
Comments