Llafranc-Ruta Històrica-Sant Sebastià-Tamariu 2012-10-12 9:59

Llafranc-Els Torrents-Dolmen de Can Mina dels Torrents-Les Pasteres-l’Ara dels Sacrificis- La Divina Pastora-Far de Sant Sebastià-Torre de Guaita-Poblat Ibèric-Cala Pedrosa-Tamariu-Molí de Tamariu-Font d’en Cruanyes-Pou de Veïns 2012-10-12 9:59
Aquest matí he anat fins a Llafranc per fer un una ”ruta històrica”, veureu que podem veure vestigis de diferents èpoques: megalítica, ibèrica, romana, mitjana, moderna i contemporània.
De l’època megalítica destacar: el Dolmen de Can Mina dels Torrents (descobert pel Sr. Cama i força conegut com a tal popularment a la rodalia, no fou publicat fins que el visità Lluís Esteva, el 1964, qui poc després l'excavà. Unes setmanes després de ser excavat un desaprensiu el va enderrocar. Va ser restaurat i consolidat l'any 1968 sota la direcció del mateix Lluís Esteva), els Torrents (es tracta d'un indret on hi ha un aflorament de roca natural molt gran. En aquest paratge es va trobar en superfície una plaqueta de pissarra treballada i un fragment de destral lítica polida. L'any 1970 Jordi Massoni, del grup del Museu de Palafrugell, va localitzar al costat d'aquest aflorament granític dues petites peces tallades en pissarra grisenca, probablement prehistòriques i votives. Una té forma lanceolada i l'altra trapezoïdal. No es pot precisar ni el tipus de jaciment ni la seva cronologia), les Pasteres (Lloc d'enterrament col•lectiu de tipus cista. Hi ha tres petites lloses clavades i alineades. No és impossible, tot i que sembla poc probable, que es tracti del que resta d'una cista dolmènica. A tot aquest paratge hi han estat trobades casualment, algunes destrals de pedra polida.) i l’Ara dels Sacrificis (és un aflorament de granit molt prominent, d'uns 3 m d'alçada i 2,5 d'amplada aproximadament, i de forma molt curiosa, amb una cavitat al planell superior i els costats aconcavats a la base. Cal tenir present les formes capricioses que l'erosió dóna als blocs erràtics i roques de granit. Malgrat la seva aparença s’enten, com a molt probable, que la forma de la pedra sigui enterament natural i no modificada per la mà de l'home. Tanmateix no s'exclou la possibilitat contrària).
De l’època Ibèrica: el poblat indiketa ( s. V-I a.C. La primera notícia del poblat la donà Joan Badia. S'efectuaren prospeccions des de l'any 1958 per Joan Badia i posteriorment pel Museu de Palafrugell. Tres campanyes 1984-85-86 dirigides per A. Barti sota la supervisió de M. Ferré. Entre els anys 1993 i 1998 es portaren a terme excavacions d'urgència relacionades amb la reforma de l'antiga hostatgeria. Aquestes excavacions, a càrrec de J. Llinàs, aportaren noves dades cronològiques i la documentació de restes d'habitacions a la part central del poblat. Des de l'any 1998, anualment, s'han vingut realitzant excavacions sistemàtiques dirigides per Antoni Rojas, a partir del conveni establert entre l'Ajuntament de Palafrugell i la Universitat de Girona, que han proporcionat molta informació sobre el jaciment, sobre l'urbanisme del poblat i les tipologies d'edificis. S'han trobat diverses sitges amb nombrós material ceràmic).
De l’època romana: premsa de vi (d’una vila romana del s. I d.C., però també han aparegut materials significatius d'època romana des del segle XVII: un abocador d'àmfores, un opus signinum molt malmès, un dipòsit o aljub de planta rectangular, una necròpolis, mosaics,... restes de 100 a.d.C. fins VI-VII d.C.) i la reproducció d’una làpida de marbre on hi ha un text d’una dona cristiana denominada Cesària dedicat a Carudo (Aquí teniu un fragment: “A Carudo, el seu òptim espòs, Que en la pau de Crist descansa, Erigí Cesària aquest monument, En aquest túmul de platja ignota, Vessant llàgrimes, Cesària guarda les restes mortals del seu espòs, Aquí va anar a raure, ...”)
De finals de l’època mitjana i inicis de la moderna: Torre de Guaita de Sant Sebastià (bastida l’any 1445) -la vista des de dalt és de 360º i es veuen tots els voltants fins el s Pirineus. Si està obert, la podeu visitar per 1 euro, recordeu de portar efectiu !! doncs no condonen l’euro ni als que hi arriben caminant-
De l’època contemporània: podem destacar el Far de Sant Sebastià (des de fa anys totalment automatitzat, va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857)
També hem visitat les restes de l’antic Molí de Tamariu al costat de la riera que baixa de la Font d’en Cruanyes (un corriol d’aigua magnífic que et transporta lluny del paisatge de secà a que el nostra país ens té acostumats), i el Pou de Veïns.
Hem de reconèixer que és una zona realment interessant, amb unes vistes magnífiques!!
Per cert, pràcticament no ha plogut ni una gota i una vegada més es confirma que si ens escoltéssim i féssim cas de les previsions dels homes del temps ens hauríem perdut un bon nombre de interessants caminades.
I una denuncia més ... he trobat un altre encenedor al mig el bosc.