Llacs de la reserva del Néouville

Vistós itinerari pels pirineus francesos amb tots els ingredients de l’alta muntanya: llacs, salts d’aigua, vistes espectaculars en un entorn privilegiat, aire fresc i molta calma.

Com arribar-hi:

La Reserva Natural de Néouville es troba a la vall d’Aure a la regió francesa de l’Occitania al sud de França i la població més propera a la zona és Saint Lary Soulain on hi ha un balneari força conegut.
Venint de Barcelona s’agafa l’A2 direcció Lleida i posteriorment la A-22 direcció Osca i seguir indicacions fins a Barbastro on prenem la N-123 i poc després agafem una carretera comarcal (A-138) que puja cap al nord direcció Aínsa i ens deixa al túnel per on travessem la frontera entre Espanya i França ( (túnel Bielsa-Aragnouet). Baixem per una carretera de muntanya que passa pel nucli d’Aragnouet i passada aquesta població trobarem el desviament al Lac d’Oredon i la Reserva Natural de Néouville.
La ruta la comencem al refugi d’Oredon, al qual hi podem arribar fàcilment, després de passar per una carretera molt sinuosa. Arribats al refugi, veureu que hi ha un aparcament de pagament força gran uns metres més enllà. Hi ha molt poc espai per aparcar el vehicle abans de l’aparcament, però si hi aneu a la tardor o entre setmana un mes que no sigui l’agost, en principi hauríeu de poder trobar lloc.
Crònica de la ruta

Ens posem a caminar per fer la ruta en sentit horari, és a dir, ens dirigim a flanquejar el Lac d’Oredon des de l’aparcament i en sentit nord-oest. Passat l’aparcament trobem un sender que s’encara clarament cap a l’oest i que puja per un bonic corriol que comença a guanyar desnivell a poc a poc. Ben aviat arribem a un dels primers punts d’interès de la ruta, un torrent d’aigua en forma de cascada que baixa del llac de les Laquettes, quan estem a pocs metres d’arribar al llac.

Passada la cascada sortim a un punt que connecta el sender amb la carretera que puja del Lac d’Oredon fins al Lac d’Aubert. Nosaltres, però seguirem mantenint el nostre rumb nord-oest pel corriol d’on veníem i de seguida se’ns apareix la primera bassa de les Laquettes.

Anirem resseguint el llac per un camí d’obaga amb vista al llac i també al Néouville que utilitzem com a referència visual, així com la punta Ramougn i tota la cresta de les Laquettes.
El nostre camí anirà en tot moment vorejant el llac. Passarem per algun punt on el camí es desdibuixa una mica, i cal passar per damunt de les roques que voregen el llac. Sempre amb el llac a la nostra esquerra de referència i el Néoville de fons ens facilitarà molt l’orientació (sempre que coneguem la zona o portem un mapa, és clar).

Passat aquest punt trobem una zona que planeja una mica, amb una petita zona pantanosa, on es poden trobar vaques pastant a la vora Des d’aquí el camí torna a ser molt fàcil de seguir, sempre amb rètols grocs indicador de la ruta dels llacs i l’aigua dels llacs com a protagonista, els quals sempre ens queden a l’esquerra. El camí torna a enfilar-se nord-oest fins a sortir al gran llac d’Aubert on podrem observar la presència d’un refugi no guardat i una àmplia zona d’aparcament (hi ha una carretera que arriba fins al llac).

Des de la zona d’aparcament, prenem un corriol que puja cap al nord-est i en 10-15 minuts ens deixa al Llac d’Aumar, agafant prèviament la bifurcació corresponent. Al llac d’Aumar tenim dues opcions per continuar la nostra ruta dels llacs: per una banda podem vorejar el llac per la seva cara nord on allarguem una mica el recorregut i passem per un sender menys marcat i evident o bé seguim les indicacions del GR-10 on trobem un camí fàcil de seguir i fitat amb la pintura vermella i blanca dels senders de gran recorregut. Nosaltres vam optar per l’opció curta i senzilla.

El GR10 voreja el llac per la seva cara sud i es dirigeix en sentit sud-est fins a l’altra punta del llac on s’ajunta amb la carretera. Arribats a aquest punt, seguim indicacions de Coll d’Estodou per un camí obert i amb vistes espectaculars de les muntanyes veïnes.[ s’observen el Bugatet(2.875m), El Mechan (2946m), el cilindre d’Estaragne (2995m) i els pics d’Estaragne (3.009m)]

El camí puja a un coll ample per una zona de prats. El coll és el punt més alt de la ruta i a partir d’aquest punt, tot fa baixada (exceptuant un petit puja i baixa que ens queda fins al coll d’Estodou). Veurem fites del GR-10, però quan ens queda poc per arribar al coll d’Estoudou resulta una mica confús el camí per la manca de fites i per trobar el camí de baixada al Lac d’Oredón que veiem des de dalt. En el nostre cas, vam prendre una drecera que baixava per un corriol en direcció sud cap al Lac d’Oredon, pocs metres abans d’arribar al Col d’Estodou, però si voleu, podeu mantenir el rumb sud-est fins al coll pel camí que planeja i agafa des d’allà el camí marcat fins al Lac d’Oredón.

De totes maneres el camí que vam agafar, creiem que acaba enllaçant amb el que parteix del Col d’Estodou i és fàcil de seguir. Només cal tenir en compte que en poc més d’un quilòmetre és baixa un desnivell de 400 metres. Així que, a poc a poc i assegurant els peus. Dit això, la baixada no és gens tècnica, només una mica abrupta. El corriol torna a desembocar a l’aparcament del Lac d’Oredón des d’on ja sabem el camí fins al refugi, el nostre punt d’inici.