Llac d'Engolasters (volta al llac) AND

Deliciosa caminada pel bosc i vora del llac d'Engolasters recomanat per a tots els nivells de caminadors i per dedicar-hi tota l'estona que un cregui necessari.

APROXIMACIÓ : Circulant per la carretera CG-2 que travessa el principat des d'Espanya a França a l'alçada d'Escaldes-Engordany hi ha una rotonda que indica, a la dreta si venim de Catalunya, Llac d'Engolasters. És la carretera CS-200 d'Engolasters que s'enfila amb decisió fins arribar al mateix aparcament del llac, on s'acaba.
Abans d'arribar a l'aparcament final en trobem un altre de més petit: és el lloc per on comença el Camí de les Font i que porta fins a la vall de Madriu, però es converteix en una ruta d'alta muntanya i moltes més hores de camí.
A mitja carretera de pujada al llac trobem l'església romànica de Sant Miquel d'Engolasters del llogarret del mateix nom. Datada d'entre els segles XI i XII consta d'una petita nau rectangular i un esvelt campanar de tres pisos. Des d'aquí la vista sobre la vall d'Andorra és extraordinària.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA : En aquesta ruta la descripció és sobrera, ja que hi ha molts camins, alguns de senyalats, que donen la volta, més o menys gran, a aquest llac.
Engolasters és un llac natural on s'hi ha construït una presa que permet augmentar la capacitat i convertir-lo en una central hidroelèctrica inaugurada el 1934 i que produeix electricitat d'entre el 15% i el 20% dels consum actual del país.

Nosaltres comencem a caminar pel gran camí que neix a l'extrem nord-est de l'aparcament amb la intenció de donar la volta al llac i acabar-la travessant la pressa per tornar al vehicle.
El camí s'endinsa per un magnífic bosc alpí de grans avets amb una espessa capa de molsa fresca per la pluja del dia anterior. El nostre és un d' entre altres camins que transiten pel bosc.
El camí avança pel bosc sense veure mai el llac, que intuïm ens queda sota a l'esquerra. Un senderó ens permet abandonar el camí principal i baixar a prop de l'aigua a l'alçada de la cua, allà on és alimentat per les aigües captades muntanya amunt.
En aquest indret hi ha algunes edificacions de la companyia elèctrica andorrana i la representació d'alguns artefactes o sínies històriques mogudes per l'aigua. Interessant poder-les activar un mateix per veure'n el funcionament i com els nostres avantpassats se les enginyaven per resoldre problemes quotidians.
El camí continua a peu d'aigua fins arribar a la presa que travessarem per enfilar-nos de nou cap a l'aparcament on hi arribem per l'extrem oposat del que hem sortit.

Tornem al cotxe contentes de l'exercici i amb els ulls plens de bones imatges.