L'Estartit a Cala Montgó . COSTA BRAVA A RAN DE MAR. Camins de Ronda

Entre les planes al·luvials del Baix i L’Alt Empordà s’aixeca el Massís del Montgrí, un massís muntanyós de relleu singular dominat per un altiplà de petites elevacions, el punt mes alt es el Montplà a 310 msnm, que van caient cap el mar configurant un litoral amb penya-segats, cales i platges que s’endinsen en un fons marí, d’on sobresurten les Illes Medes. Aquesta franja litoral de poc mes de 10 quilometres, entre el Cap de la Barra i la Cala Montgó, es l’únic tram de la costa catalana amb penya-segats de gairebé 100 metres d’altura i possiblement el darrer tros verge que encara queda a la Costa Brava. Recórrer aquest inhòspit litoral modelat per l’acció del mar i gaudir de els caps, puntes, cales, caletes, illots, coves, arcades i altres accidents geogràfics es una de les experiències mes atractives que es pot fer avui a la Costa Brava. Atenció, que als ocells també els hi agrada, havent-ne fet el seu habitat natural on hi nidifiquen. Per aquest motiu hi ha trams on l’accés hi resta restringit entre el 15 de gener i el 15 de juny.
Caminada que fem anant el mes a ran de mar que hem pogut i sabut.
Força exigent per les sifonades que hem de fer per baixar i pujar de les cales, algunes amb curtes però fortes pendents.

Ruta: L’Estartit (1 m) – Cap de la Barra (84 m) – La Calella (2 m) – Golfet del Falaguer (98 m) – Port del Falaguer (2 m) – Cap d’Oltrera (81 m) – Cala Pedrosa (1 m) – Camí del Golf de la Morisca (151 m) – Cala Forada (15 m) – Cala Ferriol (1 m) – Pla del Milà (142 m) – Cala de Baix de Cols (38 m) – Punta Ventosa (89 m) – Cala Montgó (1 m)

Accés: Torroella de Montgrí es troba molt ben comunicada i es de fàcil accés, ja sigui des de l’autopista AP-7 (sortides 5 ó 6) com per la C-31 ja sigui venint del Nord o del Sud de la Costa Brava. De Torroella a L’Estartit hi ha 5 Km i s’hi va per la GI-641. De Cala Montgó s’hi surt a peu fins a l’Escala on hi trobem bus que ens pot retornar a Torruella. La millor opció es disposar de cotxe a cada extrem del recorregut.

Caminada.
Al llarg del recorregut trobarem diferents cartells del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: “Si us plau NO PASSEU del 15/1 al 15/6. Àrea critica per a especies amenaçades.” Tinguem-ho en compte a l’hora de planificar una caminada per aquest bell indret.

Iniciem el recorregut al port de l’Estartit i ens apropem a Confraria de Pescadors, on comença el SL-C-16 que mes o menys anirem seguint al llarg del primer tram del camí. Abans però, ens arribem al Cap de la Barra tot seguint el Passeig del Molinet. De nou a la Confraria comencem a pujar, deixem ràpidament les edificacions i aviat ens trobem al Mirador del Cap de la Barra, amb una de les millors vistes de les Illes Medes. El sender transcorre per l’altiplà i el deixem un moment per atansar-nos a la Punta dels Arquets. De nou al sender baixem sobtadament a la Calella. Curta i intensa pujada per situar-nos de nou al altiplà i gaudir del paisatge del Golfet del Falaguer i de les Illes Medes. Baixada del segon barranc de la Jornada fins arribar al Port del Falaguer. Ens enfilem de nou i en arribar al altiplà deixem definitivament el SL i girem N-NE per anar al Cap d’Oltrera, damunt de la Cala Falaguer amb una perspectiva diferent del Golfet que hem deixat enrere i amb les Illes Medes a contrallum. Ara, entre un bosquet de pins i seguint un corriol anem rumb al N i ja divisem el Cap Castell en primer terme, i la badia de Roses i el Cap de Creus a l’horitzó. Seguim la ruta, girant al Oest, fora del límit dels pins, ara per un corriol força perdedor, i ens dirigim fins al Racó del Rossinyol. Ens cal superar per dalt una sèrie de còrrecs que conflueixen a la cala de la Sardina, per el que prenem rumb O. En un punt, un corriol molt clar gira al N prenent rumb a Cala Pedrosa i decidim seguir-lo. Ha estat una mala decisió ja que cada vegada s’embardissa mes i corregim prenem rumb a la Torre del Valent. Si en lloc de girar al N haguéssim seguit al O, ens hauríem estalviat un temps i alguna esgarrinxada. A la Torre del Valent acaba el SL C-16 i hi passa el SL C-20 que prenem per baixar a Cala Pedrosa passant pel costat del Cau de L’Avi Company. Arribats a Cala Pedrosa veiem que fa honor al seu nom, ja que es tracta d’una petita cala de còdols. Quarta pujada fins assolir Els Estufadors per damunt del Golf de la Morisca que tanca el Cap Castell, amb la Foradada que el travessa a nivell de mar. Seguint la nostra ruta pel el sender arribem al camí del Golf de la Morisca que rumb al N es dirigeix a Cala Ferriol. Abans però, nosaltres volem baixar a la cala Foradada i per això deixem el SL fent un gir al NE i en forta baixada ens situem al peu del Cap Castell, amb una nova perspectiva del la Morisca. Acabem de baixar a la cala Foradada i ens acostem el màxim a la punta per veure el costat nord de l’arcada. Ens dirigim ara a Cala Ferriol seguint un corriol que puja i baixa arran de mar. Cinquena pujada, ara remuntant pel còrrec de la cala fins arribar a trobar el GR-92 que entremig d’una pineda travessa el Pla de Milà i ens porta fins a La Clota. Deixem el GR, passem pel costat d’un búnquers, la pista es va estrenyent i convertint en un corriol que ens situa a la Punta de la Basseta. Increïblement hi ha un corriol que baixa fins un cingle damunt de la Cala del Cap de Cols, on veiem des de sota la Punta Ventosa la nostra propera destinació. Afrontem la darrera forta pujada del dia i arribem a Punta Ventosa des d’on veiem la Cala Montgó, i al seu darrera, majestuós els cims nevats del Canigó. Sens dubte una de les mes belles imatges que guardarem per sempre mes a la memòria. Ja tan sols resta baixar a Montgó hi ho fem seguinr el GR que baixa a trobar el mar a la Caleta i amb petites pujades i baixades passa per el Rec Fondo i La Cadira fins arribar a la fina sorra de Cala Montgó

Cartografia: Empordà. Costa Brava Nord. El Montgrí-Muntanyes de Begur-Les Gavarres. Escala 1:30.000. Editorial Piolet.