l'Estany : la mina, las fuentes, molinos, ... - Puig de la Caritat - Sant Feliuet de Terrassola

Monasterio de l'Estany

Santa Mª de l'Estany

Carrer del Monjos

Puig de la Caritat

Tras unos metros por pista, se sigue por sendero boscoso.

Entrada en pista tras sendero por bosque

Paso vallado : algo estrecho

Izquierda

IDA : derecha a sendero

Este sendero es algo directo/inclinado hasta la riera.

Cruce Riera de l'Estany

IDA : Tras bajada algo directa por sendero

Sant Feliuet de Terrassola

Se sigue por carretera

Atajo por rastro de sendero

Tras unos 60 metros se entra en pista

Dejar pista a rastro sendero

Previamente se ha cruzado 2 veces la Riera d'Oló. Un plástico en la vegetación señala el inicio de un rastro de sendero que al poco desaparece, debiendo seguir por donde mejor se vea entre vegetación baja.

Molí dels Moros

Sendero tras pasar por el Molí dels Moros

Derecha

Molí del Pla 1

Salt d'aigua del Molí del Pla (Riera de l'Estany)

Molí del Pla 2

Balsa y pozo del Molí del Pla 2

Font del Boix

Seguir de frente

Font del Nen Jesús

Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules.

Font del Molí del Castell

Una de les taules col·locades davant la font correspon a una de les moles del vell molí fariner aixecat en aquest indret. El molí, del qual avui poca cosa en resta, formava part de la gran finca del mas Castell de dalt la serra del Castell, a mestral. Una de les basses actuals de l'àrea de la font correspon al mas i es feia servir per acumular aigua pel molí. També hi havia una pica de pedra, on els paraires de l'Estany anaven a rentar la llana. Al segle XIX, en bona part de les terres cultivables de la finca del mas Castell s'hi conreaven cereals que, del gra, al molí se'n feia farina.

Font de Sant Antoni

Font dels Bous

Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar. La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer.

Font de la Sala

Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès. A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar.

Font Grossa

La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar.

Antic Molí de l'Estany

Boca norte Mina de l'Estany - El Portarró

Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que "l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany", actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954]

El Pedró del Portarró

El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Possiblement fou durant la dècada de 1940 quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany.

Pozos de ventilación

Boca del Rec de les Nogueres

Font Vella o Font de les Eres

Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756. La làpida conservada al davant de l'accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: "Dr. Fernando Macià degà 1756". La interpretació de la làpida és la següent: la paraula "Fernando" (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres "FERdo". El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula "degà" no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany.

Boca sur Mina de l'Estany

Derecha a bordear campo hasta pista - Opción Font Pedrosa

Font de Mig Prat

Se sigue por carretera hasta l'Estany. Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu. La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers. L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la com en l'actualitat, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure.