Les Solius des de Begues (100 cims)

Les Solius es un modest cim dins el parc natural del Garraf, però que pertany al terme de Begues i al Baix Llobregat.
Es un dels “nous 100 cims” de la FEEC des juliol de 2022.
Anem a Begues, bonic poble residencial; no podem deixar l’auto al aparcament de la Casa de Colònies Can Rigol (ens fan fora de males maneres) malgrat que es dimarts i es quasi buit.
Deixem l’auto al carrer Pins, travessem el pont sobre la carretera BV-2441 i tot seguit a la nostra esquerra per un pista planera. Direcció SW , aviat trobem una barraca de pedra seca molt ben restaurada. N’hi moltes pels voltants, record del conreu de la vinya.
Ens desviem una mica per visitar el Forn de Calç de Can Lluis del Coscó, te un arrebossat interior que em recorda el de les cisternes romanes d’Empúries. Seguim endavant, la pista va per dins d’un bosc que sembla refet despès d’algun incendi. Els pins son prims i tan espessos que no ens permetrien entrar-hi.
Deixem la pista i agafem un camí a la dreta que puja, aviat ens sembla veure un pal metàl·lic en un turó. El nostre objectiu. Les Solius 533 metres. Primer hem d’arribar al coll de Solius, un petit pla amb moltes flors de sàlvia. Un corriol s’enfila direcció SUD i aviat fem el cim.
Bones vistes: cap a mar veiem el monestir budista +Sant Pere de Ribes i Vilanova , davant nostre el secarral del Garraf, amb la bola de radar i la Morella, Més al Nord, el Tibidabo i també la Barcelona olímpica. Montserrat treu el cap damunt una pedrera . S’albira part de l’Alt Penedès i les muntanyes que l’envolten. Destaca la Talaia del Montmell, un “100 cim” que des aquí ens recorda a la Mola (de Sant Llorenç del Munt)
Ens aturem a fer un mos i uns “tragos” de vi ben asseguts en les restes d’una construcció dalt les Solius. En baixem per on hem vingut i quan som al coll, agafem un camí que puja suaument pel Serrat Blanc direcció unes gran antenes de telefonia.
Ja tenim altre cop pista que seguim cap a la nostra dreta, passades les antenes. Ara tot es baixada, anem agafant camins per evitar les corbes de la pista. Fem una visita a la entrada de la cova de Mas Roig (la deixem pels espeleòlegs) i tornem a trobar barraques de pedra seca.
Passem per la vora de Can Rigol i tenen l’aparcament quasi buit.
Acabem la matinal amb un bon dinar al restaurant Arrels al centre de Begues.
Una bonica excursió que cal fer amb poca temperatura, gorra i molta aigua.