Les Planes d'Hostoles, El Far, Pla de Malla, Les Planes

Punt d'interès. Cinglera del Far

Punt d'interès. La Costa

Punt d'interès. Cinglera del Far

Punt d'interès, vistes al Pirineu

Punt d'interès. La Xoriguera

Punt d'interès. Grau de Santa Anna.

Punt d'interès, vistes. El Far

El Santuari del Far és una església de Susqueda inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d'una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d'altitud

Punt d'interès, vistes. Cinglera i vall del Collsacabra

El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i a l'est amb la vall d'en Bas i Les Planes d'Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament és un altiplà integrat a la serralada Transversal, format per una plataforma estructural amb característiques cingleres a sud i a llevant (Tavertet, el Far, l'Avenc…) dibuixades per l'erosió del Ter. L'altiplà té una altitud mitjana de 1.100 m, i està constituït geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres)[1] que, juntament amb les muntanyes d'Aiats, el Montcau i el Puig d'en Bac, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana. És una zona boscosa humida, on predominen els paisatges de caràcter atlàntic com les fagedes, els boscos de roure martinenc amb boix, les pastures mesòfiles i la landa de bruguerola amb bedolls. L'alzinar muntanyenc es limita als vessants més baixos i assoleiats.[2] El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès. El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars d'en Bas, Rupit i Pruit. Rupit va ser, des de l'edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol.

Punt d'interès, vistes.Les Guilleries-Collsacabra

El massís de les Guilleries[1] està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades. Se situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l'entorn de la població de Sant Hilari Sacalm, que n'és la capital. Es tracta d'un massís poblat per alzinars (principalment alzinar muntanyenc) i algunes suredes, de caràcter mediterrani, i rouredes i fagedes, de caràcter eurosiberià; si bé en bona part han estat substituïts per conreus forestals, principalment perxades i plantacions de pins exòtics i avets. Assoleix la màxima alçada a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). Als seus voltants se situen els embassaments de Sau i Susqueda, al riu Ter. El riu Onyar i el Sot de la Noguerola hi tenen les fonts aquí; concretament, neix a la serra de Santa Bàrbara, al terme municipal de Bescanó, o al de Brunyola i Sant Martí Sapresa.[2] Com a sub comarca, les Guilleries està formada pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Viladrau. A Sant Hilari Sacalm hi ha el Museu Guilleries.[3] El Puig-l'agulla, de 810 metres d'altitud, separa les Guilleries de la plana de Vic.[4] El massís de les Guilleries conté 4 vessants, des d'un punt de vista estructural. Format per una munió de cims, cingleres, valls i espadats és una serralada molt complexa. Els municipis que en formen part són els situats a les fondalades, als cims, a les calmes, i a tots els vessants. Així, els municipis de Santa Coloma de Farners, Anglès, la Cellera i Amer formen part de les Guilleries: posseeixen bona part del municipi dins al massís, especialment en els vessants de llevant, i tramuntana, en el perímetre, bé que en les fondalades i valls secundàries vessen aigües als quatre punts cardinals. Només he anomenat els de la Selva. L'error possiblement s' origina amb les teories de Mn. Antoni Pladevall que, si no són modificades per L'Acadèmia, arrossegaran aquest error, com es detecta. Quant a la flora, des dels romans està documentat el castanyer, que ha perdurat 2000 anys i que encara es conserva en certs sectors dels cims i calmes del massís. És el castanyer el que ha estat substituït pel pi insignis.

Punt d'interès, vistes.La Vall d`Hostoles

Vall d’Hostoles Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter. Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot. La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès (W), el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral (SW), i el horst de la baixa Garrotxa: serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba (E). La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana (NW-SE), però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa. Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne les fondalades amb laves basàltiques. Els ecos d'aquest vulcanisme persistiren fins al segle XVI. La profunditat de la vall (de 370 a 500 m alt., en contrast amb els 1.000-1.150 del Cabrerès immediat) l'arrecera dels vents del N, i assegura les collites de cereals, farratge i blat de moro dels fèrtils sòls volcànics. Les viles de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i d'Amer (la Selva) viuen de l'agricultura i les indústries (tèxtil, alimentària i de la fusta).