Les Masies - El Tossal del Faig - Lo Coscollet (100 cims)

Anem fent cims. Falten pocs pel centenar. Però sobre tot, descobrint nous, fantàstics i increïbles indrets, boscos, pobles i racons de Catalunya. Un privilegi.

Sobre el pantà d’Oliana es troba la Serra de Aubenç, coronat pel Coscollet, un cim espectacular, a la punta d’unes parets verticals impressionants. El perfil d’aquest cim és summament particular i inconfusible.

Sortim ben aviat pel matí des de les Masies, un petit nucli de població a 3 km de Coll de Nargó. S’arriba per la carretera L-511 i aparquem allà on podem, doncs dins del ‘poblet’ no hi cabem mes de quatre cotxes.

Engeguem la caminada baixant una mica fins travessar el Barranc de Les Masies. A partir d’aquí, ja no pararem de pujar fins arribar al Tossal del Faig. Seran 5 km de pendent, sense descans, enfilant-se força els darrers metres. La pujada es a ple sol al principi, però desprès entre agraïts senders ombrívols de boscos de pins. Mentre vas pujant, es van obrint, de tant en tant, magnifiques vistes de la capçalera del pantà d’Oliana, amb el Coll de Nargó allà baix. No trobem indicadors, ni marques que ens orientin, però el sender està ben fressat i definit. Però recomano sempre du el track en el GPS, per no desorientar-nos en cas de despistes o dubtes.

Arribem al cim del Tossal del Faig a 1.566 m. Ens quedem una estona, descansant de la pujada i contemplant les seves magnífiques vistes, però encara no veiem El Coscollet. Continuem. A partir d’ara “la pujada s’acabat”. Anem avançant pel sender que va vorejant la cinglera, fins que de cop se’ns presenta el cim, espectacular, allà davant. Es veu perfectament el vèrtex geodèsic, tot just al límit del imponent precipici de 500 m de paret vertical.

Sortim ja a la pista que en durà, passejant tranquil•lament, fins al cim. Allà trobem un vèrtex pilonat, una caseta d’observació i una horrible pantalla de telecomunicacions orientada cap a Rialp. Però el pitjor es trobar-te un cotxe just al cim, al costat del vèrtex. Decebedor, però la pista ho permet.

Les vistes des de dalt, malgrat la calitja, són espectaculars. El pantà d’Oliana, ara ben ple, des de la seva pressa, la Serra de les Canals en front, la carretera C-14, que tantes vegades hem passat, el poble d’Oliana al fons i el pantà de Rialp perfectament definit.

Ens disposem a baixar. Tornem pel mateixa pista per la que hem vingut, fins que les indicacions del GPS i unes fites de pedra ens marquen el sender que, a mà esquerra, hem d’agafar. El sender, discorre baixant per un bosc de pins vells, molts d’ells tombats, trencats o caiguts, en un entorn inquietant. Raro. Així, fins arribar a la pista d’Aubenç, que agafarem una bona estona, fins que trobem –ara si- unes marques grogues i blaves.

Les marques, que ja ens guiaran fins al final ens indiquen primer un sender i desprès combinant trams de pistes i trams de dreceres.

La sortida m’ha sorprès agradablement, perquè es majoritàriament ombrívola, que s’agraeix a ple estiu. No m’ho esperava. Només algun tram de pujada i al final (2-3 km) es fa a ple sol.

La excursió l’he classificada de moderada, doncs hi ha un desnivell acumulat apreciable, i no es curta. No hi han trams complicats ni perdedors. En definitiva, una sortida per gaudir de pura muntanya i grans vistes.

*** track gravat amb Garmin eTrek 30. Index IBP 106 ***