Les fonts de l'Orxa - Vía Verda del Serpis (PR-CV 207)
near Lorcha, Valencia (España)
Viewed 182 times, downloaded 6 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta que comencem des de l'Orxa, agarrant el PR-CV 207 que ens porta pel Barranc dels Bassiets, passant prop de la Cova del Gori-gori, al camí/pista del Bassiets. Una vegada en ell, anirem camí baix per a passar prop d'una senda, que agarrarem després, per a tornar a pujar un tram de pista i arribar a la Font dels Bassiets, paratge que compta amb zona recreativa amb aigua fresca i a més unes coves subterrànies en l'interior de la muntanya.
Tornem pista baix per a agarrar la senda que havíem vist abans i que ens porta a la Font dels Òlbits, impressionant paratge que s'obri com un balcó sobre la Vall de Perputxent i proporciona una vista única del Benicadell.
Continuem pel PR-CV 207 i continuem el nostre camí fins a agarrar el camí de Villalonga, passant pel Mirador de la Mar, on podem contemplar gran part del Racó del Duc i la Serra de la Cuta. Al fons voriem el mar, però els núvols no ens el deixen vore. Seguim fins a trobar-nos amb el camí que ens porta a la font de Serquera. Anem per una costeruda pista de terra que descendeix fins a trobar-nos en una esplanada, on vorem a la dreta la senda que ens portarà cap al Barranc de l'Infern, i a la esquerra, primer el refugi de Serquera, i mes avall, la font.
Baixem un poc per vore el refugi i la font, i després tornem a pujar per agarrar la senda que ens porta cap el Barranc de l'Infern. Una senda on haurem d'anar amb un poc d'atenció, ja que el seu desnivell es prou pronunciat, però no difícil. Passem prop de la derruïda ermita de l' Immaculada abans d'arribar a la fàbrica de la Llum. Una vegada hem arribat al Barranc de l'Infern, tornarem creuant el pont que passa per damunt del riu Serpis per agarrar l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia, anomenada Via Verda del Serpis, ruta que em fet varies voltes, i que en esta pàgina web tinc varies rutes marcades.
Tornarem passant per l'Assut de l'Infern, la Casella de Parres, el Túnel de les Passeres Grans, els ponts de pedra, la Font de Boteros, i quan passem la Casella de les Deveses, als pocs metres agarrem un camí a la dreta, on tenim unes bones vistes al i que ens porta directes al pont de Blai que creua el Riu Serpis a l'arribada a L'Orxa. El creuem i tornem al nostre punt de partida.
Waypoints
Inici - PR-CV 207
PR-CV 207
EI PRV-207 és ura ruta circuIar amb eixida a I’Orxa que recorre el vessant oest de la serra de Ia Safor. Passant per les cabaloses fonts refugis de Bassiets, Òlbits i Serquera, ens meravellarem amb increibles panoràmiques i arrodonirem l'eixida tornant pel Racó del Duc o Barranc de l'Infern, un espectacular congost format pel riu Serpis al seu pas entre les serres de la Safor i la Cuta.
Cova del Gorigori
La Cova del Gorigori està orientada al Sud-est i en ella s'aprecien materials trobats a finals del segle IX abans de Crist, de l'època de l'Epipaleolític. Es poden vore objectes denominats lítics, com a raspadors o burines.
Font dels Bassiets
Zona repoblada de xops amb baranes i taules de fusta i escales de pedra. En la caseta tancada amb clau, dona accés a la boca de la cova subterrània que compta amb quatre sales: les Xorreres, la Sorpresa, l'Estalactita i la sala del Pilar.
Fàbrica de l'Infern
Les fàbriques de la llum tenen el seu origen en els antics molins de farina que aprofitaven I’energia del corrent del riu Serpis. Aquests molins van existir fins al final del segle XIX, època en què apareix l’electricitat i els molins comencen a transformar-se en petites fàbriques de llum. Aquestes fàbriques de llum proveïen a altres indústries properes, en temps en els quals l’energia elèctrica era un bé escàs i poc estés, tant per a ús domèstic com industrial.
Dipòsit d'aigua ferrocarril Alcoi-Gandia
Amb un desnivell de 513 metres i una longitud total de 53.355 metres, el trajecte del Tren
Alcoi-Gandia durava 3 hores i 20 minuts en direcció Alcoi i 3 hores i 35 minuts en direcció
Gandia.
Just en aquest punt la locomotora tenia que fer una aturada obligatòria després de
l’esforç que suposava salvar el desnivell fins ací, per omplir les calderes i preparar-se per a
superar la costera final de la vall de Perputxent.
Els passatgers aprofitaven l’aturada per a eixir, estirar les cames i gaudir d’un dels més
bells i espectaculars paratges. La Caseta del Dipòsit acollia els dos homes que hi
treballaven omplint el dipòsit amb una bomba manual, fins que es va instal·lar un motor.
Assut de l'Infern o del Forn
AI començament de 1894 es va presentar un projecte sol·licitant autorització per aprofitar la força motriu d'un salt d'aigües del riu Serpis, en el lloc denominat Barranc de I’Infern, per establir una fàbrica de llum elèctrica, a fi de produir electricitat.
La Societat Hidroelèctrica i la casa anglesa Magnota signaren un important acord per a iniciar a principis d'octubre d'aquest mateix any els treballs per a I’aprofitament d'aigües del riu Serpis.
L'Assut de l'Infern, també anomenat Assut del Forn, crea un embassament les aigües del qual son redirigides cap al canal. La comporta d'aquest, situada al marge dret del riu, i que actualment roman tancada impedint l'entrada d'aigua al canal, condueix i’aigua fins a la Fàbrica de la Llum.Aquest canal compta amb una longitud de 1.913 metres per 2 metres d'ample, guanyant 2,50 metres d'altura i d'aquesta manera poder aconseguir l'energia potencial necessària per transformar-la en energia cinètica. Fou construït amb els materials extrets de l'excavació del mateix.
Al llarg del canal construït existeixen passos que pontegen el mateix, i que eren utilitzats per a l'extracció de sediments i també permetien el pas de persones i bestiar. També existeixen diverses comportes utilitzades com a desaigüe per retornar l'aigua del canal al riu i poder realitzar el manteniment del canal.
Casella de les Deveses
Casetes del Ferrocarril
En un inici totes les estacions, casetes, baixadors, andanes, dipòsits i guardabarreres
foren construïts amb el mateix estil arquitectònic, a excepció de les estacions d'Almoines,
Beniarjó i Gaianes, que es construïren més tard, i la d'Alcoi, que era una estació de primera classe.
De les nombroses casetes de manteniment i baixadors que hi havien només es conserven la del Tarrasó de Vilallonga en bon estat, totes les del barranc de l'infern (Caseta del Dipòsit, Caseta del Moro, Casella de les Parres i Casella de les Deveses, al terme de I'Orxa) senceres però sense sostre, la de Gaianes, restaurada, i la de Beniarrés, de propietat privada.
Pont de Blai
Aquest pont es va fer arran la construcció de la Fàbrica paperera i fou una de les condicions per a que D. Francisco Pérez Soler obtenira els permissos per a establir la fàbrica de paper continu, per tal de salvar l'obstacle natural del riu Serpis i empleat com via de circulació terrestre. La finalitat de la seua construcció va ser substituir obres velles inadequades i insegures que servien per tal de creuar a l'altra banda del riu Serpis. El pont es troba estructurat en dues parts:
La primera obre set ulls amb forma d'arc de mig punt i òculs, fet amb dovelles de pedra en el seu vèrtex i amb pedra de carreuat a l'intradós, arrancant d'una línea d'imposta i un total de dos suports als laterals del pont on es disposen els murs de contenció perpendiculars al cos central, dividits en dos estreps en els extrems i una pila central, la funció d'aquestos és canalitzar I’aigua en cas d'avinguda i allargar el pont en els marges atalussats, per a evitar la construcció d'un altre costós arc.
La segona, una part superior horitzontal denominada tauler per on discorre el tràfic.
Combina com materials bàsics, la pedra i el morter, que intercala a manera de decoració remarcant els contorns mitjançant carreus.
L'alçada del pont és d'uns 30 metres, per 20.80 metres de llarg i 5.60 metres d'ample, i fou finalitzat ei 3 de febrer de I'any 1922, sent batejat com el pont de Blai.
You can add a comment or review this trail
Comments