Les 5 ermites romàniques de la Vall del Bac des de l'Hostal de la Vall
near la Vall del Bac, Catalunya (España)
Viewed 995 times, downloaded 70 times
Trail photos
Itinerary description
INICI I APARCAMENT.
Comencem la ruta a l'Hostal de la Vall del Bac, on es poden deixar uns quants vehicles ben aparcats. Es pot arribar a la Vall per l'Est: des de Castellfollit de la Roca, prendre la carretera d'Oix i a 1,5 km agafar a ma esquerra la carretera de la vall. També es pot arribar per l'Oest, des de Sant Pau de Segúries, prendre l'antiga carretera de Bianya, girar a ma esquerra i baixar fins a l'Hostal. I finalment, també es pot accedir pel Sud, la pista que surt de Llocalou cap a Capsec a la Vall de Bianya i que puja en fort pendent la Serra de Sant Tomàs per colar a la Vall del Bac pel coll de Passaserres, però actualment només recomanable per vehicles 4X4 o similars.
ITINERARI
Sortim de l'Hostal en direcció Nord i al cap d'uns 100 m girem a l'esquerra en direcció Oest (indicat), travessem la riera i anem pujant suaument cap a Sant Miquel de la Torre, que la podem veure per fora. Seguim pel costat del cementiri i anem a buscar un camí ben fressat que hi ha a l'entrada del bosc. Seguim aquest camí, que fa una giragonsa i pugem pel Serrat d'en Guilla fins al collet del Triadú, on es gaudeix d'una vista panoràmica a llevant i a ponent. Des del collet també albirem Sant Andreu de Porreres. Baixem a l'ermita i a la casa, tot molt ben conservat i habitat. Uns rètols ens indiquen com hem de travessar la propietat. Primer un corriol i després una pista ens portaran fins a la carretera de la Vall.
Passada la carretera, seguim pels camps, després per un corriol perdedor a la vora del torrent de Porreres, per anar a cercar el Pont dels Esquellerincs, que el travessem. Per aquest pont passava l'antic camí de la Vall, ara en desús. Sortim de nou a la carretera i al cap d'uns centenars de metres girem 180º a l'esquerra per seguir la pista que travessa la riera. El gual peatonal és primitiu i amb poques pedres. Si baixa una mica d'aigua, millor descalçar-se o posar en prova el Goretex de les botes.
A partir d'aquí el camí és perdedor i s'ha d'anar enllaçant pistes i corriols fins arribar a Sant Feliu del Bac. El camí de pujada a l'ermita estava força enverdissat quan es va fer la ruta i s'aconsella seguir amb cura els traks. L'ermita es senzilla però ben conservada i s'hi pot entrar.
El camí ara tira cap al Nord fins a trobar una pista (el GR), en molt bon estat, que va del Coll de Capsacosta a l'Hostal passant per Llongarriu. Un cop a la pista, tirar cap a l'esquerra. Al cap d'uns 800 m ens trobem la casa del Coll i l'ermita de Santa Magdalena. Per arribar a l'ermita s'ha de passar per davant de la casa. Hi ha un cartell que diu "Atenció amb el gos" i recomanem fer-ne cas. Sempre es pot anar per l'esquerra de la casa i eludir el cà per poder arribar a l'ermita, que està en ruïnes, només l'hi queden les 4 parets.
Tornem a la pista i al cap d'uns 2 km arribem a la darrera ermita, Mare de Déu dels Àngels o de Llongarriu, un indret amb casa de pagès, una gran construcció de turisme rural i camps de pastura i boscos en regim d'explotació agrícola. Seguim en direcció Oest per un petit corriol amb marques de GR (indicat) que ens manarà fins a l'Hostal de la Vall del Bac.
MES INFORMACIÓ.
Dins del web de La Vall de Bianya trobareu més informació sobre les ermites romàniques de la Vall del Bac.
http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies
La Vall del Bac era un municipi independent fins a mitjans del segle XIX quan es va annexar al municipi bianyenc de Capsec. Més endavant, ja al segle XX, una munió de nuclis i esglésies van adoptar el topònim de la Vall de Bianya, un municipi garrotxí de gairebé 100 km2 i poc més de 1200 habitants. Així doncs, la Vall del Bac és una entitat de població que pertany administrativament a la Garrotxa. Estan censades 29 persones en una superfície de gairebé 30 km2, una densitat de població de 1 habitant per km2. Probablement un dels indrets més solitaris del Prepirineu català.
Waypoints
03 St. Miquel de la Torre
El nom antic d'aquesta església és Sant Miquel d'Avellanacorba, que s'ha mantingut fins ben entrat el segle XX. Surt esmentada en un document de l'any 998, on es parla de la donació de les dècimes de la parròquia a l'abat del monestir de Besalú. És el temple més ben conservat de la zona i el que s'utilitza per a les reduïdes funcions de culte. És un edifici de planta rectangular, sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera. En aquesta part s'afegí la sagristia, de la qual es va prescindir el 1989. La porta d'entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada. El mur de ponent, que té una finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls. Aquesta església és del final del segle XII o de la primeria del XIII.
09 St Andreu de Porreres.
Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l'any 946. Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de doble esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.
17 Travessem la riera pel gual.
19 Deixem pista i agafem corriol a l'esquerra en forta pendent.
20 Agafem corriol una mica deixat a l'esquerra
21 A la dreta. St Feliu del Bac
L'edifici actual respon a les característiques arquitectòniques del segle XII i fou bastit, per tant, sobre l'obra primitiva. És d'una sola nau rectangular, amb volta apuntada i reforçada per un arc toral. Té la capçalera a llevant, afegida a la qual hi ha la sagristia. La porta d'entrada, senzilla i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on també es troba una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt. A la paret de ponent hi ha una finestra, estreta i llarga, i el campanar d'espadanya, de dos ulls, darrere el qual es poden veure les restes de la construcció que l'havia convertit en una torre. S'hi puja per una escala de pedra, adossada al mur del nord.
22 Cruïlla. Seguim la pista principal cap a l'esquerra, cap a l'Est. El GR ja no el deixem fins arribar a l'Hostal
24 a Santa Magdalena del Coll
Les notícies històriques relacionades amb aquesta església són ben escasses. En el segle XVIII tingué un període d'esplendor, associat amb un increment de la devoció a la santa titular. A mitjans segle XIX es feia festa grossa per Pasqua Florida i el 22 de juliol, festivitat de la Santa. Actualment, l'església presenta un estat de conservació molt dolent, en ruïna, amb la volta esfondrada i importants esquerdes a les parets. És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o començaments del XIII, amb algunes modificacions efectuades en èpoques més tardanes. Té una sola nau rectangular, amb la capçalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d'entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent. Damunt seu hi ha una finestra de factura romànica original. L'espadanya, reconstruïda, és d'un sol ull.
25 Mare de Déu del Àngels. Llongarriu
L'edifici, del segle XII o començament del següent, és d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La porta d'entrada, amb llum rectangular, és a la façana de ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l'any 1672. El campanar d'espadanya, amb dues obertures, s'alça en aquesta façana o mur del costat oest. A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada, amb arc de mig punt. Va pertànyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent-se necessària una restauració, que durà anys. Fou església parroquial, però a mitjan segle XVI ja consta com a sufragània de Sant Andreu de Porreres.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Una ruta molt interessant i cultural
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt bona ruta, hem agrait les bones indicacions. Paisatge espectacular👍👍
Gràcies pel teu comentari. La Vall del Bac i les ermites es un indret molt interessant de conèixer.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ens ha encantat. L'hem fet dues vegades perquè la primera ens va començar a ploure a la meitat. L'única cosa és que hi ha diverses zones amb molts esbarzers. A tenir en compte.