Le Chasseron

Le Chasseron és una muntanya que forma part de la serralada del Jura, molt propera a la frontera entre França i Suïssa, pertanyent al cantó suís de Vaud, amb una altitud de 1.607 mts., trobant-se entre les muntanyes més aïllades de Suïssa (ocupa el vuitè lloc del rànking amb 32 kms.) i una prominència de 590 mts. La carena està integrada per dues puntes més al marge del cim principal, el Cochet (1.483 mts.) i les Roches Petites (1.583 mts.). Es tracta d’un dels destins més populars del Jura suís, tant a l’estiu com a l’hivern, amb un relleu molt particular, a l’intercalar penya-segats amb turons arrodonits, entre dues valls, la de Dénériaz, força trencada, al vessant occidental i força més suau l’oriental, situada a la part superior del llac de Neuchâtel. En dies clars, la panoràmica des del cim, degudament documentada amb dues plataformes orientatives, abasta tota la serralada alpina, destacant els Alps de l’Oberland de Berna (Eiger / Monch / Jungfrau), els del Valais (Matterhorn / Monte Rosa), els de Vaud (Diablerets) o el Mont-Blanc. De totes maneres, en el nostre cas, no hem pogut gaudir d’aquest espectacle visual, tota vegada que la pluja ens ha donat la benvinguda al cim, acompanyant-nos en tot el descens per la vall de Dénériaz, a estones de forma molt intensa, no deixant-nos gaudir d’un entorn preciós i d’uns senders molt entretinguts i diversos. Una llàstima, doncs la travessa integral del cim que havíem planejat, en circular des del poble de Sainte Croix, és una excursió força interessant a tots els nivells.
De l’estació de tren d’aquest nucli hem seguit les indicacions que porten al cim, seguint la etapa 10 del Jura-Höhenweg, primer per dintre els carrers i més endavant pel bosc, fins a la granja de Les Praises, on tombem a la dreta, seguint sempre les marques de la ruta de les Crestes del Jura, marcada amb el número 5 als itineraris de senderisme nacional suís. Aproximadament a la cota 1.370, abans que el camí canviï de direcció, per marxar al nord, agafem a l’esquerra un trencall desdibuixat i sense cap mena de senyalització que, arran d’un filat metàl·lic i fora de sender, ens porta al primer cim del cordal, el Cochet, coronat amb una gran creu. Ens sorprèn la presència d’un remuntador al seu costat i davallem en direcció al refugi de la Casba, pel que és la pista d’esquí a l’hivern. En arribar a una àmplia collada recuperem les marques grogues del Jura-Höhenweg, que ja no abandonarem fins al cim principal, passant primer pel refugi de Les Avattes (amb un altre remuntador). Poc a poc, el llom herbat pel que pugem es va encinglerant per la nostra esquerra, esdevenint el cordal de les Petites Roches, que té el seu punt més elevat a 1.583 mts., sense caràcter de cim, d’on cal perdre uns 60 mts. d’alçada, per encarar la pujada definitiva al Chasseron, coronat amb una estació meteorològica i tota mena d’andròmines, a més a més d’un hotel - restaurant de muntanya, amb una terrassa panoràmica, i la característica piràmide metàl·lica que marca el punt zenital del pic, situat al caire mateix del precipici.
El descens el fem encara seguint les marques del Jura-Höhenweg, fins trobar un torniquet, on els rètols ens indiquen que per tornar a Sainte Croix cal davallar a l’esquerra, i així ho fem. L’excel·lent senyalització de la ruta ens ha ajudat força, sobretot sota la pluja, quan mirar el GPS o els mapes hagués estat ben complicat. D’aquesta manera abandonem el cordal carener per un prat alpí, entapissat de verd i florit, fins a un segon torniquet, que ens porta de forma més dreta al Chalet des Roches Eboulées, que és una granja on ens plantegem dirigir-nos al refugi de La Merlaz, que hem vist en la vertical del cim, però sense camí gaire definit, segons una ressenya que portàvem, o seguir la ruta oficial de la vall de Dénériaz. Encertadament optem per aquesta segona opció, doncs el canvi brusc de la meteo ens hagués complicat molt la marxa pels vessants herbats que cauen del Chasseron, que des d’aquí destaca com una proa rocallosa per sobre el cingle. Seguim doncs, ara per una pista ampla que volta la coma en la que neix el riu Dénériaz, passant pel costat d’una granja, on el camí fa un doble revolt, situant-nos una mica per sobre la riba orogràfica dreta de la vall, encaixonada entre el Chasseron i les Roches Blanches. En arribar a una segona granja, abandonem la pista i ens enfilem a l’esquerra per un sender que ens portarà fins el conegut Saut de l’Eau, cascada formada per la torrentera que baixa de la casa de Le Sollier. La tempesta que ens està caient a sobre fa que el seu cabal sigui exuberant, amb unes aigües tèrboles que baixen amb tota la força del món en direcció a la vall de La Noiraigue. Una passarel·la de fusta ens permet travessar el torrent, doncs en cas de que no hi hagués estat, hauria estat impossible seguir endavant. Uns graons de fusta ens permeten enfilar-nos fins al camí que, de pujada, ens ha de dur a la pista asfaltada de Les Praises, casa a la que no arribem, ja que la senyalització ens diu que hem d’anar a flanqueig per la dreta, passant un torniquet al costat d’un cobert, entrant a la vall del Mouille Faison per un terreny molt enfangat i emprenyador. Un darrer torniquet ens deixa a un sender en millor estat, amb el poble de Sainte Croix ja a la vista, que ens condueix fins al Col des Etroits, passant per una línia antitancs, instal·lada durant la Segona Guerra Mundial, formada per un seguit de blocs de pedra perfectament arrenglerats, doncs no hem d’oblidar que estem a pocs quilòmetres de la frontera amb França, concretament amb el departament del Doubs, a la regió de Borgonya - Franc Comtat. Un cop al coll, tan sols queda anar baixant per la carretera i els carrers del poble fins a l’estació de tren, on donem per acabat aquest complert itinerari circular