L'Avellà - Salvassòria - La Llàcua - Font de la Pinella - Tossal de la Nevera

Ruta circular i llarga però sense dificultat que recorre un dels llocs més oblidats del Maestrat i dels Ports.
La ruta combina el patrimoni natural amb l’humà, visitant antics pobles abandonats, neveres, passant per roureres i carrascars ben conservats, amb algun exemplar monumental.

Des de l’ermitori de l’Avellà segueix l’itinerari de la Rogativa que cada any fan els catinencs a Sant Pere de Castellfort, baixant pel barranc de l’Avellà fins al de la Salvassòria, per on passa el GR-331 que seguirem a l’esquerra.
Continua per la pista de la Salvassòria, paral·lela al barranc fins a l’antic lloc de Salvassòria, abandonat però que encara conserva les ruïnes de l’església de conquesta amb la portalada romànica.
Deixant enrere la Salvassòria trobarem la font del mateix nom, amb un gran conjunt de piques de pedra. I passada esta deixem la pista (que fa molta més volta) per seguir el vell camí de ferradura que des del fons del barranc ens portarà als Plans de la Llàcua.
Ací retrobem la pista i per ella arribem al lloc de la Llàcua, capital de la dena del Muixacre, una de les deu denes tradicionals de Morella. A la Llàcua encara s’hi viu, encara que no és fàcil trobar els veïns.
Ací abandonem l’itinerari de la rogativa i el GR-331, que continuen per la pista asfaltada que entra des de la Canà d’Ares, i seguim el camí de la Llàcua a Ares (o al mas d’en Gerra).
El camí travessa els plans pelats fins que s’endinsa a la rourera de la Llàcua, restes dels antics boscos que cobrien totes les terres. El camí no està marcat però és fàcil de seguir llevat d’un curt tram on coincideix amb un reguer, i l’aigua s’ha endut el camí formant un regall fondo per on no és fàcil baixar, encara que es pot anar per la vora fàcilment sota els roures.
Arribem així al punt on el barranc de la Llàcua engrava amb el del Toll de la Sarga, per on va la ratlla del terme d’Ares. A partir d’ací es coneix com barranc d’en Gerra i ja entrarem dins de la dena del barranc dels Prats, una de les quatre denes d’Ares.
Cal seguir per dins del barranc, voltats de carrascars, passant sota el mas d’en Gerra, fins que el barranc s’obre als plans del mas d’en Gerra o de la Pinella.
Arribem a una pista i la seguim a l’esquerra, però de seguida l’abandonem per a seguir el vell camí que corre entre parets i puja cap a la font de la Pinella (la pista també va però fa més volta).
Per la font de la Pinella passa el camí real de Morella a Ares, per on s’ha traçat el GR-7, i també passa el GR-331 que ve de la Llàcua per asfalt (opció més lletja i llarga). Ara els seguirem cap a Ares.
Als 200 metres arribem al barranc dels Prats i trobem les senyals grogues del PR-CV-387. Abandonem ací els Grs i seguim el PR barranc amunt.
La pista segueix el barranc uns quilòmetres fins a un punt on acaba i continua senda. Continuem amunt i de seguida trobem el Roure de les Berrugues. Es tracta d’un exemplar monumental i curiós de roure, de soca ben grossa i amb unes característiques «berrugues».
Des d’ací deixem el PR que puja al Tossal de la Marina pel mas dels Pobres, i tornarem uns metres enrere per a seguir el camí d’Ares a Catí, en direcció a Catí. Per ací passa la rogativa dels catinencs a la tornada de Sant Pere.
El camí puja per la rourera del mas d’Estaca, que deixem a l’esquerra, fins que arribem al capoll per on passa el camí de la Belluga, asfaltat.
Cal seguir l’asfalt cap a l’esquerra (per la dreta ve de la font de la Pinella) però només uns metres i de seguida trenquem a l’esquerra per la pista traçada sobre el vell camí, que baixa a l’Ampriu.
L’Ampriu és l’ampla collada que queda entre el barranc de la Belluga (a la dreta) i el de Gibalcolla (a l’esquerra). Per ací pujava l’antic camí de València a Morella que des de la Vall dels Cirers continuava dret a la Llàcua (ara perdut).
Cal seguir recte i pujar cap a la Serra de la Nevera, que queda de l’altra banda del collao. Una vegada a dalt abandonem el camí d’Ares (per on va la Rogativa) que baixa cap al mas del Gatellar. Cal seguir un carril que puja serra amunt fins que acaba. Anem ara tota l’estona per dalt la serra, per on passa la ratlla de Catí i Morella, quedant a l’esquerra el mas de Gibalcolla que té una tanca al estar acotat per a la cacera.
Caldrà seguir la tanca per fora, per on anirem trobant senderols més o menys evidents que ens portaran fins al tossal de la Nevera, on hi ha un vèrtex geodèsic.
Des d’ací la senda és evident i es troba marcada. Ens baixa a la Nevera Vella i continua cap al mas de la Serra.
No baixem al mas sinó que continuem recte per la senda que ressegueix la carena de la Serra cap als Campanarets, que passem per la banda de llevant.
Arribem a un colladet on seguirem a l’esquerra (a la dreta també va) per a entrar a l’ermitori de l’Avellà per l’ombria de la Serra, que ací pren el nom de l’Avellà.