La Via Romana de Capsacosta, des de Sant Pau de Seguries, per Puigsacreu.

Ens ha motivat fer aquesta ruta el fet de tenir coneixement de l'existència de la Via Romana o Via Ànnia, de la que encara queden restes entre la vall de Bianya i Sant Pau de Seguries.

EL RECORREGUT I DIFICULTAT
LA VIA ROMANA
ALTRES ASPECTES

RECORREGUT I DIFICULTAT:
Es un recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge i circular, que sortint de Sant Pau de Seguries s'enfila sense cap dificultat fins al Puigsacreu, passa per el Capsacosta i troba la via Romana.
De Puigsacreu a la cruïlla amb la via Romana, el camí és en algun tram perdedor i poc fresat, perquè s'ens presenten sovint varies opcions, però cal tenir l'orientació clara i l'ajuda del GPS. En altres moments trobem la pista que es dirigeix al Capsacosta i finalment, prop del Capsacosta i sota una torre d'alta tensió, canviem la pista per un preciós sender que ens porta a la cruïlla de la via Romana.
Hem fet un tram d'anar I tornar per la via Romana en direcció a la vall de Bianya I després hem tornat a Sant Pau de Seguries també per la via Romana.

LA VIA ROMANA
L'origen d'aquesta via sembla ser durant l'imperi Romà com una via secundaria que comunicava la Via Augusta (de Roma a Cadis) des de l'Ampurdà passant per la Vall de Bianya i Camprdon.
Ha estat utilitzada com una via important de comunicació fins la construcció de la carretera C153 al 1920 per tant, durant segles ha esta segurament actualitzada, modificada o acondicionada per necessitats de les diferents epoques i moments. De forma que l'origen, traçat i l'estructura romà també poden haver-hi altres.
El que és evident, és que per aquesta via, corba darrera corba i en força pujada, han transitat, durant segles, carros conduïts per traginers, pagesos o soldats.
Ens podem, mirant aquestes pedres, imaginar l'enorme esforç que deuria suposar pels traginers, durant la pujada i els girs a les corbes, d'animals, carros i carrega.
Més encara l'esforç de la gent que va treballar per pavimentar la via amb enormes pedres, una a una, amb una col·locació acurada, formant un paviment com si d'unes enormes llambordes es tractessin, amb els corresponents trencaigues, voreres, murs de contenció, fites i pedres de protecció de les rodes dels carros.
Caminar per sobre d'aquestes pedres que conformen la via, es com una elegia a temps molt pretèrits. Més tard, nosaltres hem tornat a casa a 120 km/h per l'autopista.

ALTRES ASPECTES:
- Al principi trobem el mirador de Guei amb suaus vistes a la vall de Bianya I muntanyes properes del Bassegoda i Comabona fins Puigsacalm, i no tan properes del Pirineu. Una vista que enamora. El mirador té taula i banc, amb una llibreta on podeu anotar els vostres desitjos per el pròxim nou any.
- El Puigsacreu.
De nou les vistes, ara més orientades a nord.
Absolutament fàcil d'assolir.
- Nombroses fonts, avui totes elles seques. La font que m'interessava més la he passat sense desviar-me a veure-la. Per tant me l'he perdut: Font de la Puda.
- No oblido referir-me a bons trams de camins ben visibles entre una fageda esplèndida, que si bé avui no lluïa els seus colors de tardor en els arbres, si ens agradava veure el terre cobert d'un nou marro cobrint llavors que possiblement despertin la pròxima primavera.
- Font de la Puda, la Fresca, de l'Arc, del Camí, dels Avellaners.....
- Els Miradors de Guei i de Pedroses.
-El preciós poble de Sant Pau de Segúries i rodalies.