Wikiloc | La Torre Vella - Roca Maura - Torre Ponça

Download

Trail photos

Photo ofLa Torre Vella - Roca Maura - Torre Ponça - El Mustinyà

Author

Càndid

743 109 1554

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 6.27 mi
Elevation gain: 728 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 728 ft
Max elevation: 989 ft
TrailRank: 46
Min elevation: 276 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 56 minutes
Time: 3 hours 40 minutes
Coordinates: 1868
Uploaded: September 29, 2021
Recorded: September 2021

1 Clap

near La Torre Vella, Catalunya (España)

Viewed 54 times, downloaded 6 times

Trail photos

Itinerary description

Recorregut seguint les pautes penjades al Wikiloc per "el capi" el 2018, introduint-hi algunes variacions.

Waypoints

Inici camí de carros

Després del plafó de les estepes trobem un camí amb evidències d'haver estat transitat per carros. Val la pena fixar-se en els senyals que han deixat sobre la roca mare.

Fita

El camí va seguint una paret de pedra seca. Trobem la fita MP 181. Aquestes fites marquen per on passava el camí tradicional, que respectava les parcel·lacions que havia fet la universitat de Torroella (l’Ajuntament) a partir del segle XVII. Donem per fet, tal com ens han indicat, que MP vol dir "mont públic".

Forn de calç

Forn de calç del Coll de les Sorres amb un plafó explicatiu. Aquest forn, de 4 metres d’altura, consta que va estar en funcionament dels segles XVII al XIX. Aquests forns es van deixar d’utilitzar a principis del XX quan es van construir forns més grans i més eficients, fins a la implantació definitiva del ciment.

Barraca eixart d'en Busqueta

Barraca a l’eixart d’en Busqueta que molta gent anomena «Barraca boteruda» a partir de l’epítet de la descripció que en Narcís Arbusé li dedica al seu llibre. (Wikipedra 15751). Porta especialment irregular d’1,7 m d’altura.

Barraca de l'erm d'en Busqueta

Barraca ensulsiada a l’erm d’en Busqueta (Wikipedra 6469). A diferència de l'anterior, aquesta és aïllada. Bosqueta és el nom d'un ocell present al massís, per això pensem que es tractaria d'un malnom que rebria un veí de Torroella.

Erm d'en Busqueta

El camp de forma arrodonida (una dolina) es veu coronat per dos pins pinyoners de dimensions considerables.

Refugi de pastors

Paravent de pastor, semblant a altres localitzats també al massís. És un simple encaix fet en l’eixart, però ben construït. A la Wikipedra, en Ferran Codina Falgàs (24463) pressuposen que es tractava d’una barraca de la que s’ha eslluvinat la coberta. A la mateixa zona en Ferran en destaca unes parets molt ben conservades amb un refrescador.

Barraca petita

Barraca petita a l’eixart d’en Busqueta, (Wikipedra 24462). El grup de parets de pedra seca de la zona indicaria una activitat ramadera tot i que possiblement la barraca fos inicialment d’ús agrícola.

Voltants Barraca d'en Federico Mayor

A tocar de la barraca hi ha unes parets de pedra i morter de calç que no entenem la intenció. A l’esplanada del davant hi ha un cossi enterrat que explicaria els intents agrícoles de la població afamada després de la Guerra Civil.

Barraca d'en Federico Mayor

Barraca d’en Federico Mayor (Wikipedra 15781). És força asimètrica, amb la coberta caiguda i una porta molt estreta.

Clapers

A la zona comença a veure’s clapers, que no deixen de ser sorprenents atesa la proximitat de dos forns de calç. Els clapers, muntanyes de pedra enretirada dels camps, eren els primers elements que els pagesos es venien als calciners ja que no els oferien cap utilitat.

Abeurador

Abeurador actual, suposem que per mantenir espècies cinegètiques.

Fita

Fita MP 79.

Coll d'en Taians

Cruïlla de camins. A prop hi ha el Tossal Gros, on es troba una cavitat càrstica d’uns 16 m de llarg aprofitada com a sepulcre. A l’entrada hi havia un dolmen recentment destruït.

Parets

Eixam de parets de pedra seca, segurament amb ús ramader.

Barraca del coll d'en Taians

Barraca (Wikipedra 16154). Tres nivells circulars, segons la terminologia que es fa servir al Montgrí, és a dir: contraforts, cos i corona. Força esllavissada de la façana, però tot al voltant es veu que era una barraca força gran.

Pujada a Torre Moratxa

Pugem cap a la torre Moratxa. De tant en tant la vista sobre la platja de Pals fins a cap sa Sal, si fa bon dia, és gratificant.

Torre Moratxa

La Torre Moratxa, deixant de banda l’encès debat si en realitat es diu Torre Borratxa, és una torre que dona nom a l’atalaia natural. Les restes de la torre, d’una habitació, és una construcció d’uns quatre metres d’altura amb fragments d’opus testaceum (fet amb maons triangulars). És de finals de l’edat mitjana i podrien formar part de l’antic castell de Rocamaura.

Baixada de Torre Moratxa

Comencem la baixada des de Torre Moratxa. Cal anar amb compte ja que el terra és molt irregular.

Collet

Aturant-nos de tant per mirar el paisatge tenim bones imatges sobre l’Estartit i les Illes Medes. Baixem de 220 metres fins a un petit coll de 177 metres, per tornar a remuntar.

Roca Maura o Rocamaura

Roca Maura, amb els repetidors de comunicació i amb la càmera meteorològica de TV3. En Valentí Fargnoli, en retolar les seves imatges fotogràfiques d’aquest penya-segat, hi solia posar Roca Maula. No sabem si es tracta d’un error. Està a 225 msnm. Si hi havia el castell de Rocamaura (referenciat entre els segles XII i XVIII) no se n’han trobat les restes.

Vista de l'Estartit

Ens trobem a 225 metres, ben bé a sobre d'un cingle que cau a pes sobre la població de l'Estartit i les seves urbanitzacions.

Torre Ponça o Ponsa

Mentre anem baixant cap a Torre Ponça (on havia viscut la família Ponç als XV i XVI) anem trobant diverses perspectives de la magnífica construcció d’aquest mas. També trobem el lloc escrit Torre Ponsa (i parlant de la família Pons).

Aprofitament forestal

L’aprofitament econòmic dels camps que pertanyen a Torre Ponça és evident; també el forestal.

Fites

Fites de la cruïlla entre la carretera de l’Escala a l’Estartit i el camí vell que també unia aquestes dues poblacions. Nosaltres agafem el camí anomenat Camí dels Camps de Torre Ponça. La fita MP és la 57.

Abeurador

Abeurador destinat a espècies que els caçadors aprecien.

Fita

Fita MP 58, continuació de l’anterior. Trobem una gran quantitat de camps tancats suposem que pertanyents a Torre Ponça.

Bassa de senglars

Bassa de senglars, amb evidències d’haver estat utilitzada, si observem els troncs dels arbres del voltant, on els senglars es graten l’argila per fer-la saltar de la seva pell.

Fita

Fita MP 24G. Això vol dir que hem agafat un altre camí dels que es consideraven tradicionals.

Clapers i fita

Grup de clapers, parets i una fita el capdamunt, que certifica que les parets de pedra seca eren anteriors a aquestes fites. La fita és la 29G.

Barraca

Barraca ensulsiada del camp del Porrer. De fet, la barraca es troba entre els camps i de les Ànimes i el del Porrer, però ens decantem pel segon per mantenir el topònim. (Wikipedra 15937)

Barraca de les Ànimes

Barraca sense coberta dels camps de les Ànimes. Tot i que es troba força deteriorada es manté la porta i l’interior és accessible. Té un diàmetre de 2,5 m. (Wikipedra 15930)

Refrescador

Després del panell que parla de les pinedes i dels esquirols, anem a trobar l’eixart gran on trobem, sota d’una fita MP, un curiós amagatall, segurament utilitzat com a refrescador.

Barraca

Barraca de l’eixart Gran, ben conservada (Wikipedra 15895). Fa 2,7 metres d’altura i la falsa volta està coronada amb una llosa mòbil (pedra fumera).

Pou del Mustinyà

Pou del Mustinyà, al costat del còrrec del mateix nom, que desguassa les seves aigües al còrrec de Coma Llobera. El pou va ser una aposta de la universitat de Torroella per facilitar l’accés a l’aigua dels veïns que optaven a concessions de terreny. I evidentment devia ser crucial quan el lloc es va convertir en zona de pastura.

Barraca

Barraca del Pou del Mustinyà, ben conservada i amb un cocó, al costat d’abundants clapers.

Jaça

Jaça de pastors. Segons Narcís Arbusé, la jaça seria tota la pleta del bestiar i aquestes construccions sense sostre les anomena barraques de jaça. Els elements que ens remeten a la ramaderia es completen amb les carrerades de l’eixart Gran i de l’eixart d’en Busqueta. Al mig de la construcció hi ha crescut un pi blanc.

Bassa d'argila

Després del panell que parla d’alzines i senglars trobem una important bassa d’argila, on els senglars fan els seus tractaments curatius. No sabem si la bassa és mantinguda per caçadors tot i que sembla força natural. Els troncs dels arbres propers mostren el procés que aquests animals segueixen després de fer els banys.

Surera

L’existència de bosses d’argila entre les roques calcàries faciliten que algunes zones estiguin parcialment o total descarbonatades. Això permet el creixement d’alguna planta que defuig els terrenys calcaris, com és el cas de l’única surera, tot i que relativament esquifida, que trobem en aquest recorregut.

Fita amb símbol

Fita a Torre Vella. A remarcar el curiós símbol de Torroella de Montgrí, repetit en altres fites del mateix tipus (però que no veurem en aquest recorregut). Al costat hi ha un plafó que explica les estepes, però que amb l’estassada que han fet no en queda pràcticament cap.

Comments

You can add a comment or review this trail