La Talaia i La Cogulla per la Font d’Horta, Ermita Lurdes i Carenes de Picarola, Bonaire i Planot desde Castell de Castellet

Bonica ruta sortint des del pintoresc poble de Castellet en la que desprès de fer un cop d’ull al Castell de Castellet (s.X) passarem per l’ombrívola raconada de la Font de l’Horta i desprès farem un llarg i poc conegut tram carener passant per l’emboscat Turó de la Picarola (247m) fins arribar al panoràmic cim de La Cogulla (142m). Continuarem davallant fins el petit nucli de Rocacrespa (s.X) i les ruïnes de la Mª de Déu de Lurdes i Loreto (s.XIX), des d’on ens tornarem a enfilar fins la Talaia (279m), gran mirador de la contrada. Per completar el cercle carenejarem la Serra de Bonaire, passarem per les antigues masies en ruïnes de Cal Casanyes, Cal Cremat i Cal Balaguer i resseguirem la Carena del Planot. A més, veurem un parell de balmes, les restes d’un petit habitatge troglodític i un parell de forns.

***RESSENYA: Deixem el vehicle en l’aparcament ubicat just al costat de l’església de Sant Pere i del Castell de Castellet (lloc perfecte per passar la nit en la furgo), pero tambe podem aparcar en l’aparcament principal que hi ha en l’entrada del poble de Castellet (tambe e deixat un waypoint). Iniciem la caminada anant al SO tot vorejant l’església de Sant Pere (s.XII) i tot seguit travessem una portalada medieval i entrem en el recinte del castell. Despres de gaudir de la vista sobre el Pantà de Foix des d’un bonic mirador seguim al SO tot vorejant el castell i deixant-lo a la nostra esquerra fins arribar de seguida a una plaça on trobem l’Ajuntament i l’entrada al bonic e impecable Castell de Castellet (s.X), documentat des de l’any 977 i amb certa importancia en l’epoca en que aquesta zona delimitava la frontera entre cristians i sarraïns. A partir del s.XVI entra en decadencia i al principi del s.XX es va restaurar. Les visites al castell son gratuites el segon cap de setmana de cada mes (telefon d’informacio i reserva: 938 144 506). Des de la plaça seguim el carrer principal (C/ del Castell) tot travessant (SO) el pintoresc poble fins arribar al costat del Restaurant “Barretet”, des d’on seguim el C/ del Forn uns metres mes al SO (cartell de “prohibit excepte veïns”) i tot seguit girem a la dreta i baixem per unes escales fins l’aparcament principal del poble. Des d’aquest aparcament seguim la carretera BV·2115 cap a l’Arboç (NO, senyals GR) tot travessant el riu Foix per un pont. Poc despres deixem la BV·2115 i prenem la carretera BV·2116 a l’esquerra (S, senyals GR) cap a “Clariana i La Gornal”, entre vinyes i amb vistes sobre el poble de Castellet. Despres del primer revolt a la dreta de la carretera la deixem i prenem una pista a l’esquerra (SO, senyals GR i SL) que davalla un xic fins travessar el Torrent de la Font d’Horta i, tot seguit, deixem la pista i prenem un cami a la dreta (S, senyals GR i SL) ben arranjat amb escales i baranes que s’endinsa per un bosc ombrivol en suau pujada. Tot seguit rebutgem un corriol que puja a l’esquerra i seguim pel nostre sender fressat (S, senyals GR i SL), que poc mes endavant s’allunya del Torrent de la Font d’Horta i puja mes moderat. Ben aviat trobem una bifurcacio on seguim el sender de l’esquerra (S, senyals SL) i de seguida arribem a una altre bifurcacio on rebutgem un corriol a la dreta i seguim pujant pel nostre sender (S, senyals SL), que tot seguit es torna a bifurcar: en aquest punt deixem els senyals SL (despres el recuperarem) i prenem el corriol de la dreta (S/SE) que ben aviat ens porta a l’ombrivola raconada de la Font de l’Horta, val a dir que la font a dia d’avui esta seca (18-03-2018). Des de la font fem apenes uns metres a l’O fins les ruïnes d’un petit habitatge troglodític que aprofitava una gran roca, des d’on prenem un vell sender que puja al SE enmig d’un espes alzinar i aviat ens deixa en una balma. Al costat de la balma reprenem el fressat sender per on transiten els senyals SL, pel qual seguim pujant amb tendencia al S obviant els pocs corriols que ens surten als costats fins arribar a la part alta de la Muntanya de Cal Baldet, on prenem un corriol a l’esquerra que planeja a l’E i ens porta fins l’antic hostal abandonat de La Creu, on prenem una pista asfaltada a l’esquerra (SE, senyals SL) que revolta l’abandonat hostal. Poc mes endavant deixem els senyals SL (que baixen a l’esquerra per un cami) i seguim una mica mes (SE) per la pista asfaltada fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada previa a l’urbanització La Creu i Els Àngels. En aquest punt obviem totes les indicacions i prenem a l’esquerra un cami cadenat que d’inici surt al NE pero que rapidament es redreça a l’E i esdeve un sender fressat i agradable que volta la carena pel seu vessant N. Ben aviat rebutgem un corriol a l’esquerra que davalla i seguim el nostre sender, que continua avançant amb tendencia a l’E i no triga a passar al costat d’un antic forn. Passat el forn rebutgem un corriol que davalla a la dreta i seguim el nostre sender, que ara continua a l’E pel fil d’una carena emboscada i gairebe planejant fins arribar poc despres al collet previ al Turó de la Picarola, on hi ha una bifurcacio. En aquest punt se’ns incorpora per l’esquerra un sender amb senyals vermells que seguim en la direccio que portem (E) tot revoltant l’emboscat (no te vista panoramica) Turó de la Picarola pel seu costat S i despres ja sempre resseguint el fil de la carena, que rapidament comença a davallar suaument agafant tendencia al S. Poc despres passem al costat d’un forn i el sender (senyals vermells) continua davallant al S prop de la carena, ara per un terreny cada cop mes pedregos tipic “garrafenc” i un bosc menys espes i amb mes margallons que ens va oferint bones vistes sobre el litoral i la carena de la Talaia per la que passarem despres. Segons baixem el sender es va convertint en un corriol menys fressat pero facil de seguir pels abundants senyals vermells i per que no deixa mai de resseguir la carena, sempre amb tendencia al S fins arribar al poc definit turo de El Quinto, on s’hi forma una bifurcacio presidida per una petita placeta de pedres que encercla un margallo. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (senyals vermells), que primer baixa sinuos a l’E, despres ressegueix la carena al SE i tot seguit es redreça de nou al S, fa una breu pujadeta que ens fa passar pel capdamunt d’un turo emboscat i a l’altre banda continua davallant sempre per la carena i al S, amb trams oberts que ens ofereixen vistes i sempre deixant les urbanitzacions de Mas Trader a la nostra dreta fins arribar a un emboscat collet previ a la pujada a la Cogulla. En aquest collet obviem un sender molt fressat que veiem i seguim el nostre corriol (SE, senyals vermells), que comença a pujar de nou sinuos i aviat ens porta a coronar el cim de La Cogulla (142m), format per una petita cresteta rocosa coronada per una estelada i amb una bona vista panoramica. Des del cim el corriol (senyals vermells) continua carenejant al S, poc despres rebutgem un corriol que davalla a la dreta cap a l’urbanitzacio i, just en passar al costat d’una casa (que ens queda a la nostra dreta), el corriol deixa la carena i comença a davallar de valent a l’esquerra (E, senyals vermells), fent algunes llaçades i mes avall travessant una petita “tartereta”, passada la qual el corriol (senyals vermells) s’endinsa en un bosquet (tram un xic perdedor) i regira cap a la dreta (SE) fins sortir ben aviat a un camp de vinyes, oliveres i cirerers. En aquest punt girem a l’esquerra i voregem els camps al N fins arribar de seguida a una bassa, on prenem un cami que continua vorejant els camps fent una lleugera baixada al NE fins sortir a una cruïlla de camins al costat del riu Foix i del nucli de Rocacrespa. En aquest punt voliem anar a veure el petit veïnat de Rocacrespa (documentat des de l’any 977), pero els veïns no volen visites… aixi que travessem el riu Foix per un pont d’obra i a l’altre banda seguim a l’esquerra (N) la carretera BV·2115 (en direccio cap a Castellet) un breu tram, just fins que se’ns obre a l’esquerra una pista secundaria, pista que prenem a l’esquerra (O) fins arribar poc despres a la casa de colonies Can Foix (antic Mas Cucurella). Des de la casa de colonies prenem la pista d’acces a la mateixa fent uns metres al N/NO fins sortir de nou a la carretera BV·2115, just en el punt on fa un revolt. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” (1km aproximadament) que encetem seguint (N) la carretera uns pocs metres en direccio “Castellet” i, tot seguit, prenem un cami a l’esquerra (N/NE) barrat al transit que davalla sota la linia electrica fins travessar el riu Foix per un pont de ciment. A l’altre banda seguim una pista al NE que passa al costat d’un parell de cases (Molí d’en Galters) i una alzina de bon tamany que aviat ens porta a l’esglesia de la Mare de Déu de Lurdes i Loreto (s.XIX), en un trist i degradat estat ruïnos, construïda el 1886 a imatge del Santuari de Lourdes frances i destruïda en part el 1936. Podem accedir-hi per les portes laterals fins arribar a la sala principal i l’altar, on tot i l’actual estat ens podem fer una idea de com era aquesta església, que a mes estava envoltada de bonics jardins i fonts. Vista l’església desfem el cami fet fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada en la pista d’acces a la casa de colonies Can Foix i ara travessem la carretera i a l’altre banda prenem un corriol (senyals verds i fites) que s’enfila fortet al NE enmig d’un bosc de pins amb margallons. Poc mes amunt passem al costat d’una mina d’aigua i seguim pujant fortet i directe pel corriol (NE, senyals verds i fites), cada vegada per un terreny mes pelat i rocos fins arribar a l’aplanat turo de la Fita dels Tres Termes (235m), des d’on se’ns obre la vista cap al litoral de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Des d’aquest turo el corriol (senyals verds) continua per l’ample i pelada carena al N/NE, ara en una pujada mes suau, passem al costat de la gran fita de terme (amb data del 1850) i seguim pujant una mica mes fins trobar una bifurcacio poc abans d’arribar a la torre de la Talaia. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” seguint el corriol de l’esquerra, que baixa uns pocs metres fins la Creu de la Talaia. Vista la creu reprenem el corriol que portavem (senyals verds) per la carena i, tot seguit, trobem a la dreta del cami un petit i curios picnic amb una amplia vista sobre el litoral on aprofitem per dinar. Des del picnic tornem a la carena i la seguim de nou al N/NE arribant de seguida a la torre de vigilancia de La Talaia (279m), des d’on prenem una pista cimentada (senyals PR) que ressegueix per dalt la carena de la Serra del Bonaire fent suaus desnivells i gaudint de bones vistes. En aquest tram rebutgem els pocs trencalls que ens van sortint i cal seguir sempre la pista (senyals PR) que ressegueix per dalt la carena (uns 2.3km) fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada on trobem un pas barrat per a vehicles. En aquest punt seguim la pista de l’esquerra (NO, senyals PR) fent una suau baixada que de seguida ens porta a la cruïlla de camins senyalitzada del Pla de les Palmeres, on rebutgem totes les indicacions i els camins que veiem i cal buscar l’inici d’un corriol que surt a l’esquerra (NO, fites) i va travessant el vessant de la muntanya fent una suau pujada. Aquest corriol estava quasi abandonat, pero el dia de fer la ruta (18-03-2018) vam estar recuperant-lo amb les tissores de poda i paciencia… Ben aviat arribem a un collet i el corriol davalla a l’altre banda (N/NO) enmig d’un bosc mes espes fins arribar a uns camps de vinyes. Voregem aquestes vinyes deixant-les a la nostra dreta i fent uns pocs metres al NO fins abastar un cami amb roderes de tractor que seguim a la dreta (E/NE) apenes uns metres fins trobar a l’esquerra la continuacio del corriol que portavem (fites), que reprenem tot pujant (N) fins sortir de nou al cami de tractor que va revoltant aquestes vinyes. Travessem aquest cami i seguim pujant pel corriol (N, fites) fins abastar una pista secundaria, que seguim de pujada un breu tram fins arribar de seguida a les ruïnes del mas de Cal Casanyes. Darrera del mas conectem amb els senyals GR (que gairebe ja no deixarem fins al final) i els seguim tot carenejant per una pista a l’esquerra (O), d’inici planejant i despres de vorejar el vessant N del Pujol Florit en lleugera i comoda baixada que aviat es fa passar al costat de les ruïnes del mas de Cal Cremat. Passat Cal Cremat seguim davallant per la pista (senyals GR) un xic mes a l’O fins trobar un inidcador del GR que ens convida a deixar la pista i prendre un cami a la dreta cap a “Castellet” que continua davallant a l’O i de seguida ens porta a les ruïnes del gran mas de Cal Balaguer. A partir d’aquí el sender (senyals GR) continua davallant al SO tot resseguint la Carena del Planot pel caracteristic terreny calcari amb pèlags de la zona on la fressa del corriol es difumina a trams, pero nomes cal seguir els senyals GR sempre per dalt de la carena i al SO. Mes avall, alrededor de la cota 200m, el sender deixa la carena i es decanta per l’esquerra d’aquesta, ara per un sender molt fressat que continua davallant al SO travessant el vessant S de la Carena del Planot. Poc mes avall, quan veiem un petit cingle a la nostra dreta, ens desviem a la dreta (NO) fent una breu “anada-tornada” per un corriol que aviat ens porta a la Cova d’en Muntaner, una balma força gran amb una amplada d’uns 17m, una alçada d’uns 4.5m i una fondaria d’uns 5m. Vista la balma reprenem el sender (senyals GR) tot davallant a l’O, poc despres pasem al costat d’un bonic Pi Cargolat i de seguida travessem la petita raconada ombrivola que forma el Torrent de les Bruixes, a l’altra banda del qual el sender (senyals GR) puja un xic i sortim a uns camps de vinyes i oliveres que el sender travessa pel bell mig (SO) fins arribar a la casa de Cal Cabra. Voregem la casa deixant-la a la nostra esquerra i, tot seguit, deixem momentaneament els senyals GR, i prenem un corriol a la dreta que als pocs metres ens deixa en una petita coveta. Des d’aquesta coveta seguim un cami a l’O que ben aviat ens porta a retrobar els senyals GR, que seguim a l’O per cami clar i obviant els pocs trencalls que ens surten fins arribar en pocs minuts al punt d’inici.

***NOTA: Les nomenclatures fetes servir són les del mapa excursionista de l’editorial Piolet “Parc del Foix i Parc d’Olèrdola”, que no sempre coincideix amb el mapa del ICC. Majoritàriament la ruta transita per senders i corriols senyalitzats, tot i així trobem algún tram de corriol una mica difús (pero ben senyalitzat amb senyals vermells) en la baixada des de la Cogulla fins els camps de Rocacrespa i en el tram des de la cruïlla del Pla de les Palmeres fins Cal Casanyes, on em recuperat el vell corriol fent una bona “podada” i posant algunes fites. Técnicament la ruta no té cap dificultat a destacar, com a molt algún tram dret i pedregós pel característic terreny carstic de la contrada. Les visites al Castell de Castellet son gratuites el segon cap de setmana de cada mes (telefon d’informacio i reserva: 938 144 506).

***ALTRES RUTES PELS PARCS DEL FOIX I DOLÈRDOLA:

-”Puig de l’Àliga per la Via Directa, 5 Masies i els Fondos de Cal Deus, Teixidor, Oliveres i Cal Ramonet des de Canyelles”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-laliga-per-la-via-directa-5-masies-i-els-fondos-de-cal-deus-teixidor-oliveres-i-cal-ramonet-23058509

-”Conjunt monumental d’Olèrdola, Coves de Segarulls, Muntanyeta i de la Font de l’Amatlló i Balmes de Can Ximet i Can Castellví”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/conjunt-monumental-dolerdola-coves-de-segarulls-muntanyeta-i-de-la-font-de-lamatllo-i-balmes-de-can-17084227

-”Penya del Papiol per Arboçar de Baix i Dalt, Serra Gunyoles, Font Cuscó, Can Torres i St Sepulcre des de St Miquel d’Olèrdola”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/penya-del-papiol-per-arbocar-de-baix-i-dalt-serra-gunyoles-font-cusco-can-torres-i-st-sepulcre-des-66363823

-“Puig de l’Àliga per Font d’Horta i els Fondos de Coma Pineda, Garsosa, Teixidor, Cal Deus, Sant Joan i Bovera desde Castellet”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-laliga-per-font-dhorta-i-els-fondos-de-coma-pineda-garsosa-teixidor-cal-deus-sant-joan-i-bo-156844461