La Serra de l'Obac: Els Tres Turons i el Castellsapera des de l'Alzina del Salari. Una caminada melancòlica.

La Serra de l'Obac sempre ha passat una mica desapercebuda davant la seva setmana gran: la Serra de Sant LLorenç del Munt.
Per mi, la Serra és un lloc molt especial, doncs la vaig recórrer sovint amb el meu pare. La muntanya és això: compartir-la amb els altres i un espai evocador de records i vivència. Si a més, hi afegim la vinculació al paisatge, ja tenim els tres angles que fan de la muntanya una experiència única, col.lectiva i tan satisfactòria.
Avui, recorrem aquesta serralada, cada vegada més transitada davant la massificació que pateix la Mola i el Montcau.
Deixem el cotxe a l'Alzina del Salari. Cal arribar-hi d'hora doncs s'omple. L'autobús del parc és una molt bona alternativa.
La caminada és força clàssica.
Sortim camí amunt cap el coll del Boix passant per un petit grau. Jo prefereixo anar pel camí que transcorre a prop del torrent: és més fresquet.
Arribats al Coll del Boix, girem a l'esquerra i resseguim el GR per la carena, des d'on tenim grans vistes de Montserrat i a la llunyania, també del Pirineu.
Arribem al Turó de les tres Creus en una horeta, aproximadament.
Baixem pel rocam fins a la bassa dels bombers i des d'ací, per la pista fins el coll de tres creus. En aquest punt, conflueixen diversos camins, així que feu atenció d'agafar el GR.
Flanquegem la paret del Castellsapera fins que un corriol puja per la canal. La canal és molt dreta però fàcil. Un un punt, cal superar una pedra i és millor fer-ho per l'esquerra i franquejant-la. Feu atenció si està mullada!
Arribats al collet, podeu enfilar-vos directament per una canaleta, però també podeu perdre uns metres per l'altra vessant i girem a l'esquerra. Arribem dalt del Castellsapera, amb enormes vistes de Montserrat i la Moleta del Remei. Podeu resseguir la carena fins a l'altre extrem de la cinglera.
Davallem per la canal (novament, cal que fem una mica d'atenció per un tram pedregós que mullat és molt relliscós).
Al final de la canal, girem a la dreta fins el coll de Davi i retornem flanquejant pel vessant oposat fins al coll de Tres creus, des d'on girem a l'esquerra passant per la Bauma de la Porquerissa i la font de la Pola (on raja ben poqueta aigua).
Des d'aquí, decidim retornar a la carena per una forta canal passant per una espectacular cova. El camí, duu a aquesta apertura de la roca, però nosaltres hem de girar a dreta i enfilar-nos novament per un rocam una miqueta més incòmode. Superat aquest ressalt de pedra, la pujada és més relaxada fins a la carena i des d'aquí, retornem al coll del Boix.
Alternativament, des de la Font de la Pola, podem allargar la caminada seguint el camí principal fins el coll de tanca i fer un llarg flanqueig fins a la carretera, des d'on podem accedir a l'espectacular Hospital de Sang. Tornem al coll de Boix pujant per la pista.
Feu atenció que darrerament, al massís raja ben poca aigua.