LA SAFRA 2015

EXCURSIÓ:

LA SAFRA (del tio Raimundo) IV

14 DE MARÇ DE 2015

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:


Realitzarem una excursió, circular, de 12,85 km per la Serra de La Solana o “Serra del Morrón”, en La Safra, pedania de Villena (Alacant), en la comarca de l'Alt Vinalopó.
Aquesta serra és l'extrem occidental d'una gran cadena muntanyosa que, davall distintes denominacions, discorre pel nord de la província d'Alacant i el sud de la de València.
Des de Villena, aquest anticlinal s'estén en direcció est fins a arribar a Bocairent enllaçant amb la Serra Mariola. Aquesta elevació es troba fragmentada pel barranc del Porc en dues àrees diferenciades: la primera, al nord, en la que es troba l'Alt de la Safra, divisòria entre els termes de Canyada, Camp de Mirra, Fontanars dels Alforins i Villena, amb vegetació abundant en l'ombria; i, la segona, al sud, on l'altura es reduïx, igual que ho fa la vegetació per ser la part més exposada al Sol. La cota màxima, en el terme municipal de Villena, és de 912 metres sobre el nivell del mar i es troba pròxima a la Colònia del Morrón.
La vall dels Alforins es caracteritza per ser terra de secà dedicada als cultius de cereals i vinya, la seua escassa població disseminada en grans finques i el tipus de cultiu ha constituït un enclavament ideal per a la reintroducció del Xoriguer petit (Falco naumanni).
Però aquest espai tampoc s'ha alliberat de les actuacions antròpiques que han modificat el paisatge amb la construcció d'una gran bassa destinada a rebre les aigües del transvasament Xúquer-Vinalopó i la instal•lació d'una central solar.
La riquesa paisatgística de la zona permet percebre els canvis de la naturalesa al llarg de l'any; per això, qualsevol època és bona per a practicar activitats esportives, d'oci i temps lliure.
La pedania de La Safra:
Està situada enmig de la Vall dels Alforins, als peus de l'Alt de la Safra, un dels puntals de la Solana, en els contraforts de la Serra de Beneixama.
Els habitants de la Safra parlen valencià, donada la proximitat física als termes i nuclis de població de la Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins, a pesar de pertànyer a Villena, nucli del qual dista un poc més.
El nucli està situat en una zona d'hortes, amb població disseminada en cases de camp o masies. El llogaret està format per aproximadament 15 cases, algunes d'elles reformades recentment ja que la població augmenta els mesos d'estiu .La població va experimentar una notable recessió a partir de 1970, quan comptava amb 235 habitants, fins a l'actualitat, que hi ha censades 10 persones, encara que la població estable sol ser d'una o dues famílies.
Aquestes terres s'han dedicat als cultius de cereals, raïm de vi i el pasturatge, almenys des d'època andalusina. De la seua importància agrícola dóna fe el mateix terme Alforins, que prové de l'àrab “al-horín” i significa graner. En 2002 es va descobrir una població de Biscutella dufourii, l'única de la província d'Alacant i la més meridional, i en 2007 es va trobar una important població de Campanula mollis, una xicoteta planta anual. Actualment s'està reintroduint una població de Xoriguer petit, com hem comentat abans, au rapaç de xicotet port.
La zona dels Alforins, on s'assenta la població, ha estat ocupada des de l'Edat de Bronze. Per ací passava l'antiga Via Heraklea, que els romans van pavimentar i la van anomenar Via Augusta, restes de la qual encara són visibles en les proximitats de la pedania. La vall ha sigut causa de conflictes entre Villena, Cabdet i Ontinyent des del segle XIII fins a principis del segle XVIII, quan Felip V va delimitar els termes. La partida apareix citada en diverses ocasions en la relació enviada a Felip II en 1575 amb la grafia "la Çafra". En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció de La Zafra:
“Cas[erío] de la prov[incia] de Alicante [...] i térm[ino] jurisd[iccional] de Villena. SIT[UADO] al NE. de la misma c[iudad], á la dist[ancia] de 4 leg[uas]. Comprende 10 CASAS de campo todas agrupadas y el TERRENO que constituye su dotación apenas llegarà a 400 fan[egas]; es de inferior calidad, y su principal cosecha consiste en vino: en este part[ido] se conserva algun pinar de propiedad particular.”
Durant la Guerra Civil, gran part dels més de 3.000 refugiats que van arribar a Villena van ser instal•lats en La Safra i les seues proximitats. La població va començar a descendir a partir de la dècada dels 70 a causa de l'espenta de l'èxode rural. En 2004 va començar a parlar-se sobre la possibilitat d'instal•lar un centre de primats de Jane Goodall en la La Safra, fet que va comptar amb un considerable rebuig popular. Finalment, la instal•lació va ser aprovada en la Serra de Salines a finals de 2008.

La ruta i el recorregut:
L'itinerari té el seu origen en la Pedania de La Safra i discorre en part pel PR-CV 197 que unix les pedanies de Villena. Ens dirigirem amb direcció cap al sud-oest, per camins carreters fins a iniciar l'ascensió a la Serra del Queixal, rodejats de camps de vinyes i ametlers. El sòl és arenós.
Darrere d'una pendent empinada, arribarem al seu cim, on donarem compte de l'esmorzar quan portarem recorreguts 3,6 km. Des d’ací es té una vista esplèndida de la vall dels Alforins i d'alguna serra de les comunitats manxega i valenciana (Serra d'Engra, Mugró, etc.). A partir d'aquest punt es comença el descens pel vessant nord. La baixada pel barranc de Castellar és el tram més difícil, i caldrà extremar les precaucions, ja que manca de senda i haurem de baixar camp a través.
La vegetació en aquesta part nord de la serra és més abundant i variada.
Una vegada arribats al pla el tram que queda fins a arribar a La Safra el farem entre camps de cultiu dedicats als fruiters, olivera i vinya. Des de l'esmorzar fins a La Safra haurem recorregut uns 9,25 km, per a completar una ruta de 12,85 quilòmetres.
Finalment, volem agrair especialment al nostre company Raimundo Lobregad la seua col•laboració per a la preparació d'aquesta excursió i de les tres anteriors que l’han precedit. Per això hem d’anomenar a aquesta excursió: “La Safra del tio Raimundo IV”.