La Pertusa i Congost de Mont-Rebei

ADVERTIMENTS:
***La mala cobertura del GPS al Congost dona falses lectures al track en aquella zona***
***Anar i tornar són unes sis hores, amb aturada per menjar, fotos i observació rapinyaires***

Cal arribar fins al petit poble de Corçà, agafant un trencall de la carretera principal que va a Àger dos quilòmetres abans d'arribar al poble.
És un ruta molt fàcil, no té pèrdua si se segueix el GR. Només cal advertir que és exigent per a la gent que no té un mínim fons per a fer les pujades i baixades del camí abans no arribem al congost, res a veure amb la ruta des de l'altre costat (La Masieta)

Nosaltres vam decidir-nos a fer estrictament el camí fins al Congost i vam girar cua quan s'eixampla el pas. Vam deixar la zona del pont penjant i les escales cap a Montfalcó per una altra excursió, aquesta sí, segurament, des de la banda de La Masieta.

Deixem el cotxe a l'aparcament del costat de l'ermita de la Pertusa pugem uns metres i agafem el GR. Passem per un camí que creua el barranc fins al Mas de Pardina des d'on toca fer una bona pujada de gairebé 500 metres per arribar a l'antic refugi dels Carlets. En aquest tram hi ha unes vistes al pantà de Canelles i a la mateixa ermiat de la Pertusa espectaculars (que no es veuen si fas la ruta típica del congost des de l'altra banda). A partir d'aquí baixem fins a la cruïlla de l'accès al pont penjant i continuem fins al pas del Congost. Aquí un passamans ajuda als que tenen vertigen.
Decidim girar cua quan s'obre el congost per anar desfent el camí. La tornada es fa una mica feixuga i cal anar preparat amb prou aigua, sobretot si es fa en temps de calor.
L'anada a primera hora del matí es garantia d'ombra, pero un cop s'aixeca el sol, a la tornada, si el dia es caluròs, pot ser força dur.
En arribar al punt d'inici agafem un corriol amb unes escales al costat dels cartells per anar fins a l'ermita de la Pertusa on s'hi accedeix amb certa comoditat després de dues minigripadetes molt accessibles. Val la pena. Les vistes són espectaculars!!! L'anada a l'ermita jo la recomano fer al començament...per alló de si us fallen les cames al final del dia... però al final de la ruta, després de dues hores pee un camí que ja has fet abans, també és un bon alicient per tancar la jornada.

Salut i quilòmetres!