La Nou de Berguedà - Sobrepuny - coll de la Plana - mines de les Agudes i de l'Ínsula - la Nou de Berguedà
near la Nou de Berguedà, Catalunya (España)
Viewed 39 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
Ubicat al Prepirineu, el Catllaràs és ric en flora, ja que pel contrast dels seus vessants té una vegetació mediterrània a les solanes, amb alzines i roures martinencs, i centreuropea a les obagues, amb a presència de faigs. El pi roig, però, amb alguns exemplars pi negre a les parts més elevades, s'ensenyoreixen del paisatge vegetal. I del medi antròpic cal destacar les restes de les mines de carbó de les Agudes i de l'Ínsula, a més d'antics murs de pedra seca per als marges, que durant el primer terç del segle XX encara estaven conreats. El mateix poble de la Nou, amb la seva església parroquial romànica de Sant Martí, i el santuari de Lurdes completen l'interès d'aquest circuit.
Waypoints
Santuari de Lurdes
Construïda entre el 1880 i el 1889. Diuen que el Sr. Antoni Correlles, malalt, va anar a Lurdes, on va viure una gran experiència de fe. Quan en va tornar se'n va endur una imatge de la Mare de Déu i va decidir de construir el aquest santuari marià. Disposa de cambril i de casa ermita.
Desviació a la dreta
Es baixa a trobar la carretera de la Nou a Vilada, se segueix uns metres cap a l'esquerra i es pren una desviació no indicada a la dreta. S'entra en una roureda de roure martinenc.
Font de Caselles
Es troba a prop del clot de Manrell, pel qual després es pujarà al Sobrepuny. A lavora hi ha també les restes de la casa de Caselles.
Clot de Manrell
Es deixa la pista de Caselles i es pren un camí senyalitzat en direcció al Sobrepuny. La inclinació augmenta. Forta pujada cap a l'era de Manrell
Era de Manrell
Es passa per aquest collet i el pendent s'atenua, però després torna a augmentar. El paisatge es va obrint cap a l'oest.
Font del Faig
Aquest dia no rajava, però la vegetació del voltant, un fageda, denota la humitat ambiental d'aquest indret. Alguns d'aquests faigs són centenaris. Torna a augmentar el pendent cap a la dreta, on es troba un petit pas equipat amb una corda fixa. Les roques passen de ser calcàries secundàries a conglomerats.
Pista de desemboscament
Es troba després d'una pujada per la fageda, però immediatament es deixa en una altra desviació cap a la dreta. El pendent es manté constant per la baga de Dalt d'Espades.
Coll entre els dos Sobrepunys
Després de la pujada, amb més exemplars de faigs centenaris, s'assoleix la carena entre els dos Sobrepunys i es domina l'encinglerat vessant de Banyacorba.
Cim del Sobrepuny de Baix (1.566 m)
Mirador formidable de la vall del Llobregat, amb els Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca i en Cadí. Destaquen al nord el Moixeró i la Tosa. I a migdia ho fa la Depressió Central i la Serralada Prelitoral, amb Montserrat al mig. Més a prop es veuen les roques de Tastanós i la serra de Picancel.
Cim del Sobrepuny (1.656 m)
Bon mirador cap al sud, on el panorama s'allarga cap al Montseny, les Guilleries, el Cabrerès, el Puigsacalm i la serra de Milany, però limitat al nord per un bosc de pi roig. Tot i això és un cim és que digne del Prepirineu. Cap al sud-oest es poden veure les Muntanyes de Prades, el Montsant i el Port.
Collet del Faig
En aquest punt hi ha un camí a la dreta que es dirigeix a les collades de Picamill i la collada de Pasquals. Es continua pel mateix camí cap a la collada de la Plana. Es creua la baga de Baix d'Espades.
Coll de la Plana
Hi passa la pista que uneix la Nou amb Sant Romà de la Clusa. S'enllaça amb el GR 241.
Desviació a l'esquera
Abans d'arribar a la casa d'Espades es pren a l'esquerra un camí pel qual va també el GE 241.
La Collada
El pendent s'accentua en baixada a partir d'aquí cap a les Agudes.
Mina de les Agudes
Es troba quasi al peu de l'agulla petita de les Agudes. Va estar oberta del 1918 al 1933. Com que s'hi va trobar poc material, va servir de ventilació de la mina d'Ínsula, que es troba uns 300 m més avall.
La Nou de Berguedà
Poble que forma municipi amb el veïnat de Malanyeu. Té 179 habitants i es troba a 876 m d'altitud, al vessant oest del Callaràs. Hi destaca l'església parroquial de Sant Martí, romànica, amb nau central de creu coberta, volta lleugerament apuntalada, absis central i dos de laterals. És de creu llatina. Al'interior hi ha un retaule renaixentista.
You can add a comment or review this trail
Comments