La Moleta (1331 m), des de Montenartró pel Mal Pas

L’ascensió a la Moleta des de Montenartró es fa –tret del darrer tram– aprofitant el camí que, passant per Biuse, arriba a Llavorsí; es tracta d’una part del que es coneix com el Camí de l’Últim Càtar, l’occità Guilhem Belibasta (c. 1280 – 1321). Fugint de la Inquisició fou finalment traït, torturat i cremat a la foguera a Vila-roja de Termenés (Aude, arquebisbat de Narbona). Fervorós creient en la justícia poètica, espero que els seus botxins cremin eternament a l’Infern.

Venint de Montenartró, abans d’arribar a la Moleta la cartografia (ICGC) consigna un indret difús anomenat el Mal Pas. El camí esmentat més amunt travessa netament i visible el terreny, però fora del camí cal transitar entre alzines per sòl rocallós. On és el Mal Pas? Fa de mal dir. Ara bé, en no saber-ho del cert, s’ha optat per buscar un accés a la Moleta que pogués merèixer aquest nom. Així, arribant al collet (wp 26) s’han encadenat un parell de grimpades: dues rocasses d’uns tres metres d’alçada, força verticals, però amb bones preses. El caminant ha de saber que també es poden evitar passant-les per la dreta (i la dificultat passarà de moderada a fàcil).
Un cop feta la Moleta, si es vol es pot fer una torna per completar la jornada: un aflorament rocós de 1303 m d’alçada, i que bé podem anomenar Roca 1303. De tornada cap a Montenartró, la podem veure clarament, destacant enmig de la carena (des del wp 33). S’hi pot pujar per un díedre (wp 34); però, davant de la possibilitat de baixar igual que s’ha pujat (amb el cap per davant), la prudència aconsella de voltar per la dreta per accedir al cim.
Anotem que aquest és l’ordre que vam seguir, tot improvisant en un terreny que ens era desconegut. No cal dir que, des de la “roca presa” (wp 24), es pot fer primer la Roca 1303 i després la Moleta.
Per tot plegat deu ser legítim de dir que aquest itinerari puja a la Moleta pel Mal Pas.