La Mola Sant Llorenç de Munt
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 7.48 mi
- Elevation gain
- 2,694 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,694 ft
- Max elevation
- 3,608 ft
- TrailRank
- 45
- Min elevation
- 2,358 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 8 hours
- Coordinates
- 1094
- Uploaded
- June 2, 2017
- Recorded
- June 2017
near Matadepera, Catalunya (España)
Viewed 956 times, downloaded 28 times
Trail photos
Itinerary description
La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.
Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa[3] de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac[4] on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).
La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins als 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.
Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1959, amb una completa renovació l'any 2009.[5] També s'hi troba un vèrtex geodèsic
Ruta circular que comencem al final del carrer Vista Alegre de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera.
La descripció del recorregut més detallat que hem fet és: Matadepera - Mal Pas de les Castellasses - lucky txell - Les Castellasses de Can Torres - Canal Gentil - Camí de la Senyora - Balma de la Pinassa - Cova i ermita de Santa Agnès-Morral del Drac - Canal del Mico - Monestir Sant Llorenç de Munt - La Foradada de Can Pobla - cami dels monjos PR-C 31 - Caval Bernat - Matadepera.
Comencem la caminada passant a prop d’uns dipòsits, de seguida trobem una cruïlla, nosaltres prenem la de la dreta per un camí menys fresat que el que puja que és el camí dels Monjos, seguim pel corriol que passa pel Mal Pas de les Castellasses és un pas gens difícil que es passa sense perill. Alguns menbres van pujar per la lucky txell, La es un itinerari reservat a coleccionistas. De difícil acces, corta durada i equipat nomes amb grapes es la única vía d´aquestes característiques a Sant Llorenç del Munt, Continuem fins els peus de les Castellasses de Can Torres per contemplar la seva grandesa, pugem per la Canal Gentil,
Waypoints
Summit
2,579 ft
La Castellassa
El nom de Castellassa prové d'un antic topònim: Castelle Azano, que ja es va fer servir en un document del 930. Sembla que inicialment aquest terme va ser emprat per a designar a la veina Castellassa del Dalmau. Posteriorment va ser utilizat per a les dues roques, afegint el nom de les masies que cadascuna tenen més aprop. Una, el Dalmau, i l'altra, Can Torres. Però la Castellassa també ha rebut altres noms, com El Camell. La Castellassa ha patit petits canvis al llarg dels últims anys. A la dècada dels quaranta sis escaladors de Sabadell van dedicar tres diumenges a tirar al precipici una de les lloses del cim de la Torre. Ho van fer perquè asseguraven que basculava quan algú es posava dret i amenaçava de caure. No ha estat l'únic tros perdut per la Castellassa. A principi de la dècada dels cinquanta, també va desaparèixer, però aquest cop misteriosament, una pedra negra que sobresurtia uns 7 centímetres en la via normal d'escalada i que ajudava a superar el pas més vertical. Els rumors diuen que l'autor intencionat d'aquest "atemptat" va ser un escalador que volia fer més complicada l'ascensió. També es coneixen pèrdues de parts de la Castellada però degudes a fets naturals. Les gelades de l'hivern de 2005 van esquerdar i fer caure un tros del còdol entravessat a la canal est del monolit, que és popularment conegut com a cigró. El 7 d'agost del 2007 un llamp va impactar en el cim i va provocar una fracturar la roca, a més de desfigurar el tram final de la via normal d'escalada. Aquesta via també ha patit durant el segle XX els efectes de l'erosió. Cap als any 20 tenía un replà, que ha perdut dos metres d'alçada al llarg de 80 anys. En aquest periode de temps diverses fotos mostren els canvis que ha anat experimentant i que temporalment van originar la formació d'un "bolet" que alguns van comparar amb la imatge de la Mare de Déu. Però el bolet va caure deixant de nou un repla, però dos metres per sota de l'original. La Senyera. Igual que va passar amb altres cims, com el Cavall Bernat, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va pujar a la Castallessa senyeres reivindicatives. La primera es va posar a la roca coneguda com les Monges, però la policia va aconseguir retirar-la després de vuit dies de proves. Inmediatament es va plantar una segona senyera a una roca més alta. Les forces de seguretat ja no van gosar escalar-hi, però la van destruir a trets. Els pessebres. Des del Nadal del 1966 el Centre Excursionista de Castellar del Vallès prepara i puja fins el cim de la Castellassa un pessebre. Cada any s'ha repetit seguint el mateix itinerari, amb l'excepció del 1971, quan el pessebre es va portar al cim de les Agudes, al Montseny. La gran llegenda. La Castellassa de Can Torres és la protagonista d'una de les grans llegendes de Sant Llorenç del Munt. Com expliquem al post sobre l'Ermita de les Arenes, l'any 1645 un pastor, que cuidava el seu ramat al peu del monolit, va provar d'enfilar-se fins a un dels seus cims. Ho va aconseguir, però, una vegada dalt, es va adonar que era molt més difícil la desgrimpada. Corria el risc de patir un accident mortal. Molt angoixat va pregar a la Verge de les Arenes i li va prometre que, si aconseguia baixar sa i estalvi, li faria portar una nova i potent campana. Segons la llegenda, el pastor es va quedar adormit i, al despertar-se, ja estava a la base de la Castellassa, on l'hauría portat la Verge. Aquesta llegenda va donar
Cave
2,734 ft
Cova de la Canal Gentil
que s'obre al capdamunt d'un petit acanalament, a la canal Gentil. L'accés a l'entrada de la cova està precedida d'un bloc encaixat que -talment com una guillotina- sembla una trampa per caçar espeleòlegs. La boca d'entrada, de poc més d'un metre d'alçada, ens fa acotar breument el cap, donant pas a una saleta amb un calaix amb formacions a la nostra esquerra i una rampa lleugerament descendent de direcció N20. La paret esquerra apareix recoberta de colades i formacions -entre les quals anemolites i alguna bandera denticulada- i la de la dreta gairebé és roca nua. Els sis metres següents la cova guanya en alçada (3m) però acaba estrenyent-se fins als 20cm d'amplada, especialment pel gruix que la colada assoleix a la base. Per continuar cal passar un xic més amunt, fent ramonage per la part més ampla. Si aconseguim passar veurem com rere el pas estret la cova assoleix els 6m d'alçada, seguint un únic passadís de 50cm d'amplada de direcció completament nord. Trobarem un parell de ressalts, un parell de banderes amb propietats musicals, i per arribar al final de tot ens haurem d'estirar i suportar l'amenaça punxant d'una bandera que ens fregarà l'esquena. En aquest punt i final també trobem petits microgours i un fons de cavitat que sembla acabar segellada per les colades estalagmítiques a banda i banda. A la fi, pagava la pena descobrir la part més concrecionada de la cova i doblar-ne el recorregut, que actualment és d'uns 16 metres.
Summit
2,504 ft
Cavall Bernat
El Cavall Bernat és una agulla de la muntanya de Montserrat ubicada a la comarca del Bages, a cavall sobre el límit entre els municipis de Monistrol de Montserrat i de Marganell. Dins el massís ocupa una posició central, localitzant-se a l'extrem més occidental de la Regió de la Tebaida o de Sant Salvador. Per diverses raons, entre les quals cal destacar les que tot seguit es detallen, el Cavall Bernat no sols és la muntanya més coneguda i rellevant de Montserrat, sinó també una de les més emblemàtiques de Catalunya, La seva forma fàl·lica quasi perfecta, altiva i esvelta, sempre ha cridat molt l'atenció, i hi cal cercar l'etimologia del seu nom: Carall Bernat; carall és sinònim de penis en un llenguatge barroer. La seva posició central, dins el massís, i enlairada sobre la carena, fan que destaqui pràcticament des de tot arreu, convertint-lo en un dels trets típics més característics del perfil de la muntanya de Montserrat. Aquesta és una agulla montserratina amb llegenda pròpia, coneguda com a llegenda del Cavall Bernat. La reputació d'inexpugnable de què gaudia al principi, així com les circumstàncies poc menys que èpiques en què es va produir la primera escalada l'any 1935, van sumar-se a la fama i a l'interès general per aquesta muntanya. Les nombroses històries i anècdotes associades a aquest cim són ben conegudes i prou interessants com per haver merescut ser publicades en un llibre per si soles: Història d'una pedra: Cavall Bernat de Montserrat, 1935-1985, de Josep Barberà i Suqué. Aquesta és, ara com ara, l'única muntanya de Montserrat que gaudeix d'un club propi, el Grup Cavall Bernat, que des del 1978 aplega aquells escaladors que han aconseguit assolir-ne el cim. Per tot plegat, així com per la longitud, elegància i dificultat de les vies d'escalada que solquen les seves parets, el Cavall Bernat és un cim de referència, i un dels més cobejats per la comunitat dels escaladors. Anualment hi pugen més de 1.500 escaladors. Destaca especialment, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 per l'escalador i alpinista Jordi Álvarez Garcia.[5]
You can add a comment or review this trail
Comments