La Mola pel Cingle de Cavalls

LA MOLA PEL CINGLE DE CAVALLS
Si hi ha una muntanya popular al Vallès Occidental aquesta, sens dubte, és La Mola i el Monestir de Sant Llorenç del Munt que ocupa el seu cim.
Cada cap de setmana, centenars de persones de Terrassa i altres poblacions properes s’enfilen a la Mola pel Camí dels Monjos (PR-C 31), per Can Pobla o per la canal de l’Abella (ambdós al SL-C 50), probablement els tres accessos més populars i tots tres marcats amb pals indicadors.
Hi ha, però, molts altres itineraris que permeten pujar i baixar, més exigents tècnicament. Us en presentem un.

APROXIMACIÓ
Començarem la nostra caminada a l’aparcament de Can Robert. Podem arribar des de Matadepera, sortint de la carretera BV-1221 a la rotonda que hi ha al punt quilomètric 4,1, creuant la riera de les Arenes i, a la següent rotonda, seguim en direcció NO pel Passeig del Pla, Avinguda de Can Marcet i, al final d’aquesta, girem a la dreta (NE) pel carrer de les Boixaderes i, al cap d’uns 150 m, girem a l’esquerra (N) per una pista forestal en prou bon estat que ens duu a l’aparcament senyalitzat.
Alternativament, podem prendre una pista que arrenca al NE de la carretera BV-1221 cap al quilòmetre 7,1. Més recorregut per pista i en un estat canviant segons les pluges, millor la primera opció.

RECORREGUT
Sortim de l’aparcament [642 m], en direcció a la muntanya (NE) vorejant una bassa. Ben aviat trobarem els senyals verd i blanc del sender SL-C 50, creuem la pista cap a Can Pobla i seguim pel sender, fitat, voregem uns enterraments dels segles VII a IX i tornem a sortir a la pista que creuem per continuar enfront, lleugerament a la dreta, pel sender, que ens retorna a la pista [748 m; 9 min] que prenem per uns 80 metres fins a la propera corba a la dreta on hi ha un sender enfront (NE) sobre una codina allargassada, un contrafort de les altes parets que tenim just al davant. Remuntem sobre el llom pedregós per, al capdamunt, desviar-nos a l’esquerra (N) pel marge del bosc, desembocar en el camí que arriba des de Can Pobla [804 m; 15 min]. Aquí deixem a l’esquerra les fites verd-blanc del sender local, que segueix cap a la Canal de l’Abella i continuem a mà dreta durant uns cinquanta metres fins un corriol senyalitzat amb fites de pedres que s’enfila decididament a l’esquerra (ESE). Després d’un primer tram de bosc arribem a una nova codina esglaonada, als peus del Bolet de Can Pobla, que seguim pel seu marge esquerra fins tornar al bosc. En aquest tram hi ha dos possibles itineraris, a dreta i esquerra del torrent, marcats amb fites esparses. En plena sequera hem optat per l’opció de l’esquerra, amb el terreny més estable. Passem per un estret entre roques i arribem a un replà transversal [940 m; 35 min] amb un sender ben marcat.
A mà esquerra, el sender ens duria al Mal Pas de Can Pobla un antic pas equipat avui dia desequipat, prenem el sender a la dreta, creuem la canal i abandonem el camí per un corriol a l’esquerra (N), a tocar de la paret [943 m; 37 min].
Som en una ampla canal, força dreta. Al marge dret, sobre el torrent, la Punta dels Cavalls, a l’esquerra el llom rocós i la paret de la Roca del Salt dels Cavalls. Tot i que es pot progressar pel torrent ajudats pels troncs de les alzines, és força més fàcil avançar caminant centrats, sobre el llom de conglomerat. Quan ens aturem a recuperar l’alè mirem enrere l’impressionant panorama.
Al capdamunt de la canal hi ha dues sortides, a dreta i esquerra. La sortida de la dreta dóna directament al coll dels Cavalls, el de l’esquerra ens porta a un magnífic mirador. Triem l’esquerra.
Desemboquem, doncs, a l’esquerra, sobre la Roca del Salt dels Cavalls [1030 m; 45 min]. Avancem amb cura sobre l’estreta miranda, les vistes són vertiginoses, per tota la banda de ponent de la muntanya, des de Terrassa i Matadepera, al sud, l’Obac i Montserrat a ponent i cap a la carena del Pagès i el Montcau al Nord. Tornem al capdamunt de la canal que deixem a la nostra dreta i desgrimpem uns tres metres fins un petita clotada amagada entre roques, som al coll dels Cavalls [1028 m; 50 min]. A la nostra dreta (S), desemboca l’altra final de la canal, creuem el clot i sortim del coll grimpant (II) pel costat oposat (E) ajudant-nos amb el tronc d’una alzina. Som a la gran terrassa que forma el cim de La Mola, seguim pujant cap a llevant per petits claps de bosc, a la dreta ens arriben caminois des de la cinglera. Seguim en suau pujada cap al cim, voregem l’antic corral de les mules que pujaven aliments i begudes a l’antic bar i aviat apareix davant nostre la silueta inconfusible del monestir de Sant Llorenç del Munt, darrera del qual trobem la pilona del vértex [1102 m; 1h].

Durant anys, el cim ha estat cuidat per la família que tenien la concessió del bar del cim. Era un plaer celebrar l’esforç de la pujada amb una beguda o un mos amb grans vistes sobre el Vallès i el mar. Després de la seva clausura al 2024 per suposats motius ecològics la única cosa segura és que ara només podrem prendre allò que haguem pujat.
Les vistes des del cim són grandioses: a llevant, fins als Cingles de Bertí i el Montseny. Al sud, sobre el Vallès, fins a Collserola i el mar on, en dies clars, podem albirar la serra de Tramuntana. A ponent, les serres de l’Obac i Montserrat. Al nord, la carena del pagès, el Montcau i les successives serralades del Lluçanès i Berguedà i, quan estan nevats, els cims del prepirineu.
Per la baixada, prenem per un moment el camí dels monjos, al SE del monestir. En arribar al primer clap de bosc, [1080 m; 1h 5 min] prenem un senderó esbossat a la dreta (O) cap al camí de la Canal de Can Pobla. El sender té fites de pedra i algunes marques de pintura i davalla seguint el torrent, gairebé sempre sec, fins a Can Pobla. Més que un sender és un eixam de corriols oberts per botes, peülles i, quan plou, per l’aigua.
Les branques de la dreta ens durien cap al Mal Pas de Can Pobla i, més avall, cap al Bolet de Can Pobla, dos punts que hem creuat fa una estona, de pujada. Les branques de l’esquerra, ens retornaria al Camí dels Monjos (PR-C 31). Nosaltres seguim el traç a ran del torrent. Sota uns grans blocs trobem l’accés a l’avenc del Manel [939 m; 1h 19], seguim avall fins a desembocar al costat de l’església de Can Pobla [881m; 1h 26 min]. Prenem la pista a mà dreta (OSO), passant junt als diferents edificis de Can Pobla i continuem fins a un revolt tancat a l’esquerra on deixem la pista per prendre un camí fresat que planeja just enfront nostre (SO) [859 m; 1h 30 min]. Més endavant, el camí gira cap a NO i comença a descendir, aviat reconeixerem el sender per on ens hem enfilat a buscar els cingles [824 m; 1h 35 min], des d’aquí caminarem de tornada sobre les nostres passes. En poc més d’un minut enllacem amb el sender local SL-C 50, girem a l’esquerra (S) per baixar cap al llom rocallós, seguim per la pista de Can Pobla a Can Robert [773 m; 1h 39 min] que abandonarem a la primera curva per continuar, de nou, pel sender [763 m; 1h 40 min], rodegem les tombes [708 m; 1h 44 min] i arribem a l’aparcament on haviem deixat el cotxe [649 m; 1h 48 min]