La marmota cega 1

TRAVESSA PEL COR DEL PIRINEU ORIENTAL. ANDORRA, ALTA CERDANYA I ARIEJA
Etapa 1. D'Encamp al Refugi de l'Illa
Sortim del Comú d'Encamp pel camí Ral. Travessem la carretera i agafem un camí amb baranes que ens du fins al peu del Funicamp. Un cop allà, agafem la carretera en direcció als Cortals d'Encamp. Caminem en diagonal cap a la dreta. Fem un revolt i anem a l'esquerra. Seguim carretera amunt fins a l'encreuament amb el riu de les Agols. Pugem pel costat del riu seguint unes marques blaves. Travessem el riu i continuem pujant per un camí entre sender i pista amb un fort pendent. Aquest camí ens portarà fins a l'aparcament del camí del llac d'Engolasters. Continuem aproximadament un quilòmetre i agafem el trencall per una pista cap a les Bordes de la Molina. A partir d'ara seguirem unes marques grogues. Aquestes marques ja vénen des d'Encamp i segurament si les haguéssim seguit des d'allà, el camí hauria estat més directe, però l'estat de conservació d'aquest camí és dubtós i ple de brossa. Continuem pista amunt fins a les Bordes de la Molina (tardem una mitja hora a fer aquest recorregut, des del trencall del camí d'Engolasters). És una grata sorpresa veure unes bordes completament arreglades en les qual estiuegen alguns andorrans. Continuem seguint les marques grogues per un camí amb tendència cap a l'esquerra. Al cap de poc, trobem un trencall cap a l'esquerra, que està senyalitzat. Si l'agaféssim aniríem a parar al refugi de les Agols. Però no l'agafem, sinó que seguim recte per un sender molt maco i agradable, entremig d'un bosc de pi roig i avet. Aquesta és una vall molt ben conservada, feréstega i sense gaire gent. Trobem unes marques blaves. En aquest punt, abandonem els boscos de pi roig i avet i anem pujant per uns prats fins arribar a un coll molt característic. Dalt del coll, tenim el Pic de les Agols a mà dreta. Veiem un rètol que ens indica el refugi de l'Illa. Des d'aquí, seguim pels prats i al cap de poca estona se'ns obre la vista impressionant de la Vall del Madriu. Nosaltres agafem la ruta de la carena, que va esquivant diversos obstacles de pedra, ja que el camí no està gaire definit. Llavors, es van pujant diferents avantcims fins arribar al Pic dels Llops (nosaltres no hi acabem d'arribar a causa d'una tempesta). La baixada cap al refugi de l'Illa és amb tendència cap a l'esquerra. És bastant evident, ja que al cap de poc es divisa el refugi i el camí és veu bastant clar. L'única dificultat que et pots trobar és en el moment de travessar el riu que va a parar al llac de l'Illa, ja que, segons com, pot portar molt cabal d'aigua. Finalment, arribem al refugi de l'Illa.