Tour d'Aï, Tour de Mayen i Tour de Famelon, des del Col de la Pierre du Moëllé [20/08/2023]

Ruta. Col de la Pierre du Moëllé, Les Chaux, Tour de Famelon, Sur les Truex, Tour de Mayen, Lac Segray, Cabane du Moutonnier, Refugi de Mayen, Tour d'Aï, Dessus Corbex.

Accés. Accés fàcil per carretera fins a La Comballaz, on cal desviar-se pel Chemin des Saves en direcció a la Pierre du Moëllé. Al coll hi ha aparcament per a vehicles, tenint en compte que també hi ha un restaurant.

Senyalització. La ruta es troba molt ben senyalitzada amb marques vermelles i blanques de ruta de muntanya (i algunes marques blaves i blanques de ruta alpina, en alguns trams) i cartells indicatius a les cruïlles importants. On potser cal estar més atents al mapa és justament al principi, per anar a buscar la ruta que porti a fer els tres cims; en algun tram a la falda de la Tour de Mayen, on el camí força herbós pot quedar una mica dissimulat; i en pujar a la Tour d'Aï des de Mayen (molt poc després d'abandonar la pista), on al mapa es veu un desviament que no és necessari (millor seguir el camí que s'ha fet a la baixada, que també és el més lògic).

Tipus de terreny. Generalment corriols i senders rocosos d'alta muntanya, amb alguns trams de roca calcària, algunes grimpades per les roques (en algun cas amb ajuda de cadenes), trams més herbosos, i també trams més senzills de pista (sobretot al principi, però també a Mayen).

Trams complicats. Els trams més complicats corresponen als trams d'ascens a la Tour de Mayen i a la Tour d'Aï, on cal ajudar-se de cadenes, escales i cordes. En aquests punts també hi ha trams molt aeris (alguns assegurats amb cordes), de manera que no seria una ruta recomanable per a qui no li facin gràcia les altures. Durant la ruta també hi ha altres trams on cal fer alguna grimpada, i d'altres on cal caminar per rasclers, de manera que cal vigilar on es posen els peus en el terreny irregular. També hi ha algun punt amb terreny més esllavissadís (sobretot als trams més drets), i algun altre tram més herbós i inclinat que pot ser menys còmode per caminar.

Ombra. La ruta és totalment assolellada, on l'única ombra és la que puguin fer les mateixes muntanyes que es volen coronar. Per tant, cal prendre precaucions i protegir-se bé del sol.

General. Es tracta d'una ruta esplèndida i completa, farcida de natura, però també llarga i exigent. La dificultat de la ruta està catalogada com a T3+ en l'escala CAS del Club Alpí Suís, indicant que és una ruta de muntanya amb alguns trams alpins. De fet, la bona senyalització de la ruta ja indica quins trams són de muntanya (marques vermelles i blanques) i quins trams són alpins (marques blaves i blanques). De totes maneres, per fer-la no cal equipament propi (allà on és necessari, ja hi ha trams equipats amb cordes, cadenes i escales). Dels tres cims principals que es coronen, la Tour de Famelon seria la més senzilla, sense cap pas complicat, mentre que els trams més aeris i perillosos es troben durant l'ascens a la Tour de Mayen i, especialment, durant l'ascens a la Tour d'Aï. Precisament en el moment de fer la ruta es va presenciar un rescat en helicòpter, o sigui que cal extremar les precaucions en els trams més exposats. També cal estar atents al temps variable: el dia en què es va fer feia una calor excessiva, però això no és habitual i pot ser necessària roba d'abric. Durant la ruta es passa pel Refugi de Mayen, on es pot descansar, prendre alguna cosa, i reomplir la cantimplora a la font. De fet, al lloc on s'ha aparcat, a la Pierre du Moëllé, també hi ha un restaurant, però pot ser complicat dinar-hi pels horaris. Entre el Lac Segray i Mayen, també es troba la Cabane du Moutonnier, una cabanya que pot ser útil per si és necessari arrecerar-s'hi. Pel que fa als elements naturals, destaca sobretot el rascler impressionant que es creua després de la Tour de Famelon, amb formes ben curioses esculpides a la roca calcària. De totes maneres, el més espectacular de la ruta són les vistes brutals des dels seus tres cims principals: d'una banda, la zona del Vanil Noir, la Dent de Corjon a tocar, i el Lac de l'Hongrin a sota; més cap a l'est, tot el massís dels Diablerets i, si l'horitzó ho permet, el Cerví imposant la seva alçada al fons; cap al sud, les inconfusibles Dents du Midi i el Mont Blanc traient el nas al darrere; i a l'oest, tota la immensitat del llac Léman. Tanmateix, el que potser impressiona més és veure les pròpies Tour de Mayen i Tour d'Aï, talment com dues bessones, des de baix, des de la Tour de Famelon, o des dels seus propis cims, d'una muntanya a l'altra. Imaginar que en poca estona la ruta coronarà aquests cims imponents fa esclatar, inevitablement, una forta sensació d'aventura.