La Capilla. Cim més alt de les comarques alacantines de l'Alt Vinalopó i Vinalopó Mitjà

Track fet sobre el terreny i modificat posteriorment per tal de corregir trajectories, sobre tot el tall que evita passar per la Casa de López (topònim que surt al visor cartogràfic valencià). Jo hi vaig passar, però millor fer-lo pel nou camí obert i que surt a la pista on hi ha la Tejera, un antic forn ceràmic.
El recorregut fet no ha de comportar cap problema a senderistes acostumats a caminar per terreny de muntanya, enmcara que el terreny és molt pedregós, degut a la seva natura calcària. La pujada fins a la garita de vigilancia contra incendis del cerro Laurel es pot fer seguint la pista que hi puja, o bé fer servir un seguit de dreceres, totes senyalitzades amb fites, encara que totes elles són molt evidents i visibles.
Al cerro Laurel hi ha una cavitat, molt visitada, però jo no hi vaig anar. Si no es vol entrar a la cova, pujar fins al cerro no té cap interés, tret de les vistes que s'abasten. Hi ha altres tracks que es desvien en direcció al Pocico Bartolo (pocico del Bartolo segons els cartells) i fan el recorregut una mica més llarg.
Del cerro Laurel surt un sender que puja a la recerca del sender de carena que recorre tota la cuerda de la serra de Salines i, si s'agafa per la dreta, en sentit sud-oest, es pot anar a la cova Calenta, o cova Càlida segons Openstreetmap. Una vegada a aquest sender es continua en sentit nord-est per anar a la recerca del vèrtex Geodèsic de la Capilla, o Alto de la Capilla del Fraile per a altres nomenclatures.
Les vistes des del cim són espectaculars. A mi la calima em va fer una mala passada, però encara i així vaig gaudir-ne.
Ara la baixada es fa per sender homologat, encara que de deficient manteniment, sobretot la part baixa. Al cim agafem el sender SL-CV 114, encara que jo no vaig veure senyalització, tampoc em vaig fixer, en desconèixer la seva existència. El sender comença amagat i entre blocs de roca. Després agafa molta pendent, entre alzines on cal vigilar el cap, per evitar cops. Així es baixa fins a una mena de coll. Aquí es troben les rutes 9 i 10, del sender local esmentat.
Per la dreta segueix la ruta 10, que unneix els cims de la Capilla i el Caire. En aquest cas giro a l'esquerra per baixar per la ruta 9, a la recerca de la Chola i, més avall encara, a la cova del Lagrimal. La baixada fins a la Chola és força espectacular per sender mancat de manteniment, sobre tot el tram que baixa per un torrent, sense topònim al visor oficial, però anomenat de la Cañada del Enebral, però que bén prodia ser el barranc de la cova del Lagrimal.
M'estalvio descriure la cova del Lagrimal, ja hi ha molta literatura escrita i deixo al lector les sensacions que senti quan la trobi. A partir d'aquí despareix tota senyalització, però el sender continua força clar i evident i per on sembla que es passa per antigues carboneres. Per ell s'arriba a les proximitats de la Casa de López. Ara sembla que el camí s'ha desviat per a no passar per la propietat. Un fila de pedres indica que no es continua per aquell camí i inviten a fer-lo per una altre que baixa a la recerca del barranc de la Cova del Lagrimal. Així se surt a la pista de la Serra de Salines i, uns metres més al nord-oest, a la Tejera, un antic forn ceràmic.
Ja a la pista no cal res més que seguir-la, en sentit sud-est per acabar al lloc on hem aparcat.
Com a curiositat, aquesta pista recorre la Colonia de les Salines. Si t'interessa conèixer la seva historia pots consultar més informació a Internet.