Juià-St Joan d'Elerm, 18-Gener-2014

Ella estaria sola tota la jornada i ho sabia, tot i així va situar a cadascú en una coordenada i marcar el lloc.
El matí es presentava molt gris i fred, però no els importava.
Juià els esperava amb el seu petit nucli antic apinyat a la seva bella església innacavada de St Pere. Un gat pelut, negre esquiu els va donar la benvinguda.
Allunyant-se del poble direcció veinat de Manadal, per acostar-se al Castell de Juià, entre bardisses i alzines es van trobar les restes d'un pany de muralla fet de pedra, essent el nucli central de fang i petites pedres.
Les ziga-zagues els va acompanyar per un corriol marcat, alguns van quedar endarrerits, però ell no va saber explicar-se.
Arribats a Can Martin, un vell Casalot en un estat d'abandó total. Ella prenc la iniciativa tot i l'evident perill d'enfonsament, van penetrar en les entranyes d'aquell Mas fins a les zones més lúgubres i recòndites, descobrint tot una sèrie d'elements que els va crida l'atenció.

Núvols grisos presagiaven que havien de buscar ràpidament un refugi segur.
Passant el torrent de Vallboc, encaminats per uns "Prados" de Gallarangs. Continuen direcció a St Joan de l'Erm un petit priorat Benedicti i tot el seu conjunt d'edificis del santuari. Rialles sobre records de l'últim estiu els fa reprendre la marxa. Resseguint el Gornau i el seu aqüeducte els porta cap al gran casal del Mas Suardell, majestuós. Un agradable vilatà els indica el camí a seguir cap al final del trajecte.
El contacte falla, els hippies no estan. Ràpidament s'improvisa una altra destinació ... Celrà.
Un cop a lloc van accedir a un local
- Bonjour, comme il va ?
Van entrar unes boniques franceses rosses en escena acompanyades d'unes daurades encantadores. Un grup cirquense dirigits per una bella zíngara i els seus encants, oferien els seus productes atraves d'un finestral. Hi va haver contacte amb el Capità, ell no arribaria. Somnis i situacions estrafolaris, els acostava al final.
Van marxar. Al Mercadal una fina pluja i uns raigs de sol van donar lloc a un bonic arc de Sant Martí, un bon senyal.
Retrobament matrimonial farcit d'afecte. Un a un es van anar acomiadant.

Ella va somriure, ho havia tornat a aconseguir.

Bambi només era un conte.


"El desig es com una olla d'arros quan bull, fa aquellas bombolles que pujen, baixant i desapareixen. Una bombolla substitueix la següent i és important adonar-se'n, perquè al final del dia totes les bombolles s'assemblan.
El desig és el fill conductor de la vida". Iolanda Batallé