Jaciment Paleontològic Ana

BIFURC. RUTA CANTALLOPS

VAL>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Pocs metres després de l'ermita ens desviem a la dreta cap al jaciment Ana. En l'ascens al jaciment s'obté una bona vista general de l'ermita i es retalla en l'horitzó el perfil de Cinctorres amb els dos campanars de l'església destacant sobre la resta. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>CAS>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Pocos metros después de la ermita nos desviamos a la derecha hacia el yacimiento Ana. En el ascenso al yacimiento se obtiene una buena vista general de la ermita y se recorta en el horizonte el perfil de Cinctorres con los dos campanarios de la iglesia destacando sobre el resto.

CAPELLETA

ENTRADA JACIMENT ANA

VAL>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>En arribar al jaciment, en la primera esplanada de recepció trobem abundant informació relativa als dinosaures, incloent una reproducció d'un Baryonyx walkeri (gran rèptil piscívor) a mida real. La primera és una pujada asfaltada apta per recórrer amb cadira de rodes empentada. En el recorregut interpretatiu trobem miradors panoràmics que recreen l'ambient cretaci que ocuparia la plana de Cinctorres i, el més interessant, una zona amb diversos dels fòssils originals en el mateix lloc on van ser trobats, acompanyats de tota la informació científica i interpretativa a múltiples cartellets. El recorregut continua per un camí rural i sender en estat apte només per a senderistes, al llarg del qual se segueixen succeint els cartellets informatius. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>CAS>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Al llegar al yacimiento, en la primera explanada de recepción encontramos abundante información relativa a los dinosaurios, incluyendo una reproducción de un Baryonyx walkeri (gran reptil piscívoro) a tamaño real. La primera es una subida asfaltada apta para recorrer con silla de ruedas empujada. En este recorrido interpretativo, encontramos miradores panorámicos que recrean el ambiente cretácico que ocuparía el llano de Cinctorres y, lo más interesante, una zona con varios de los fósiles originales en el mismo lugar donde fueron encontrados, acompañados de toda la información científica e interpretativa en múltiples cartelillos. El recorrido sigue por un camino rural y sendero en estado apto solo para senderistas, a lo largo del cual se siguen sucediendo los cartelillos informativos.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

VAL>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> És este un paratge situat a sud de la Mola del Roc, al costat del barranc del Roig o de la Parra. Hi va existir una ermita anterior datada en 1589, construïda per a albergar la imatge de la Mare de Déu de Gràcia que el bisbe de Tortosa Gaspar Punter va regalar a la població. La devoció a esta verge, però, era encara més antiga ja que està documentada des de l'any 1367, sent invocada especialment en temps de sequera. La primitiva ermita es va enderrocar el 1868, començant aleshores la construcció del temple ara existent, i concloent les obres el 1875. Es tracta d'un temple amb aire monumental de notables proporcions, en el qual destaca la torre campanar de 20 m d'alçada. L'obra és de maçoneria amb reforços de carreus i la coberta és de teules a doble vessant. La façana acaba en frontó triangular i té porta d'accés en arc de mig punt format per dovelles de pedra. Sobre ella hi ha un retaule ceràmic de finals de segle XIX a fornícula i, més amunt, un doble finestral d'estil romànic molt decorat i un xicotet òcul sota la paret lateral. A la part de darrere, hi ha un interessant abeurador en dues llargues piques separades. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>CAS>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Es éste un paraje situado al sur de la muela del Roc, junto al barranco del Roig o de la Parra. En este emplazamiento existió una ermita anterior datada en 1589, construida para albergar la imagen de la Virgen de Gracia que el obispo de Tortosa Gaspar Punter regaló a la población. La devoción a esta virgen, sin embargo, era aún más antigua ya que está documentada desde el año 1367, siendo invocada especialmente en tiempos de sequía. Esta primitiva ermita se derribó en 1868, comenzándose entonces la construcción del templo ahora existente, y concluyéndose las obras en 1875. Se trata de un templo con aire monumental de notables proporciones, en el que destaca su torre campanario de 20 m de altura. La obra es de mampostería con refuerzos de sillares y la cubierta es de tejas a doble vertiente. La fachada acaba en frontón triangular y tiene puerta de acceso en arco de medio punto formado por dovelas de piedra. Sobre ella hay un retablo cerámico de finales del siglo XIX en hornacina y, más arriba, un doble ventanal de estilo románico muy decorado y un pequeño óculo bajo el hastial. En la parte de atrás, la ermita tiene un interesante abrevadero en dos largas pilas separadas.

ESTATUA DEL FAIXERO

VAL>>>>>>>>>>>>>>>>> Si eixim des de l'oficina turística, recorrem el carrer Mare de Déu de Gràcia cap al nord, deixant a la nostra dreta la bella ermita de Sant Lluís Beltrán. Probablement alçada sobre les ruïnes d'un altre temple d'origen medieval, l'ermita que hui podem veure es va edificar en 1678, com consta en una inscripció en l'arc d'entrada. La seua tipologia és molt similar a les ermites que en esta comarca i altres veïnes estan dedicades a la Mare de Déu del Loreto, de manera que molt bé podria ser eixa la seua advocació original, canviant-se a la de Sant Lluís Bertran després de la seua canonització. Danyada durant la Guerra Civil, va ser restaurada el 1984 i actualment conserva un bon aspecte. Passem per la famosa estàtua d’El Faixero, al voltant de la qual hi ha múltiples cartells turístics informatius sobre el patrimoni més important de la localitat i les rutes existents per recórrer-lo. Creuem la carretera CV-125 i seguim pel carrer Sant Lluís cap als afores, passant per la porta de l'hotel rural El Faixero. En Cinctorres hi ha nombrosos senders homologats, tots ells ben senyalitzats. Seguirem els senyals de PR, SL i el GR d’Els Ports. Passem pel poliesportiu i eixim de la població per un camí asfaltat, amb els senyals i marques dels senders homologats pintades en els murs de pedra seca, ja ben presents a tot arreu com un distintiu de la vila i la comarca. És un territori viu tot i la despoblació de les últimes dècades, amb algunes granges de porcí, xicotets camps i hortes, algunes sèquies. Passem pels safareigs, en la pila exterior hi ha plantes aquàtiques a l'entrada de l'aigua (en concret anagalls aquàtics, Veronica anagallis-aquatica), donant fe de la bona qualitat de la mateixa. Són plantes que trobarem florides entre la primavera i el final de l’estiu, però també, si és càlida, en plena tardor. >>>>>>>>>>>>>>CAS>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Si salimos desde la oficina turística, recorremos la calle Virgen de Gracia hacia el norte, dejando a nuestra derecha la hermosa ermita de San Luis Beltrán. Probablemente levantada sobre las ruinas de otro templo de origen medieval, la ermita que hoy podemos ver se edificó en 1678, como consta en una inscripción en el arco de entrada. Su tipología es muy similar a las ermitas que en esta comarca y otras vecinas están dedicadas a la Virgen de Loreto, por lo que muy bien podría ser ésta su advocación original, cambiándose a la de San Luis Beltrán tras su canonización. Dañada durante la Guerra Civil, fue restaurada en 1984 y actualmente conserva un buen aspecto. Pasamos por la famosa estatua de El Faixero, alrededor de la cual hay múltiples carteles turísticos informativos acerca del patrimonio más importante de la localidad y las rutas existentes para recorrerlo. Cruzamos la carretera CV-125 y seguimos por la calle San Luis hacia las afueras, pasando por la puerta del hotel rural El Faixero. En Cinctorres existen numerosos senderos homologados, todos ellos bien señalizados. Seguiremos las señales de PR, SL y el GR de Els Ports. Pasamos por el polideportivo y salimos de la población por un camino asfaltado, con las señales y marcas de los senderos homologados pintadas en los muros de piedra seca, ya bien presentes por doquier como un distintivo del pueblo y la comarca. Es un territorio vivo a pesar de la despoblación de las últimas décadas, con algunas granjas de porcino, pequeños campos y huertas, algunas acequias. Pasamos por los lavaderos, en la pila exterior hay plantas acuáticas en la entrada del agua (en concreto anagálides acuáticas, Veronica anagallis-aquatica), dando fe de la buena calidad de la misma. Son plantas que encontraremos floridas entre la primavera y el final del verano, pero también, si es cálido, en pleno otoño.

FONT D'EN PRATS I LLAVADOR

VAL>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Passem pel camp de futbol i seguim els senyals cap a Sant Cristòfol de Saranyana. Al llarg del camí al jaciment se succeeixen els panells amb informació didàctica sobre la paleontologia, la història geològica, els fòssils, etc. Potser li falta als cartellets certa adaptació del seu contingut a gent no experta, però la veritat és que la informació tècnica és molt completa. Es distingeix al fons, passats uns 2 km de ruta, l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, envoltada de camps d'ametllers i xops. Passem per l'àrea recreativa de l'ermita, amb abundant senyalització turística i interpretativa, i senyals cap a un dels coneguts observatoris d'aus del municipi. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>CAS>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pasamos por el campo de fútbol y seguimos las señales hacia Sant Cristòfol de Saranyana. A lo largo del camino al yacimiento se suceden los paneles con información didáctica acerca de la paleontología, la historia geológica, los fósiles, etc. Quizá le falta a los cartelillos cierta adaptación de su contenido a gente no experta, pero lo cierto es que la información técnica es muy completa. Se distingue al fondo, pasados unos 2 km de ruta, la ermita de la Virgen de Gracia, rodeada de campos de almendros y chopos. Pasamos por el área recreativa de la ermita, con abundante señalización turística e interpretativa, y señales hacia uno de los conocidos observatorios de aves del municipio.

JACIMENT PALEONTOLÒGIC ANA

VAL>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Trobem el final del recorregut interpretatiu del jaciment en plena colada del Mas Roig, amb una magnífica vista de la vall de Cinctorres, envoltats de vegetació que recolonitza, després de segles, bancals abandonats: pins blancs, carrasques, ginebres, argelagues, rosers silvestres, coscolls, entre d'altres. Bastants ginebres (Juniperus oxycedrus) en particular assoleixen mides realment monumentals a la parcel·la, fet que es repeteix en moltes altres zones del terme municipal i que és molt remarcable, donant-li a l'entorn un caràcter molt especial no vist tan freqüentment. Per a conèixer més sobre els dinosaures de Cinctorres, no hi ha més que visitar el projecte museològic Dinomania, l'objectiu del qual és conscienciar la ciutadania sobre la importància de protegir i conservar el patrimoni paleontològic. Existeix també una guia i un DVD sobre la història del jaciment, i ANA, un jaciment viu, exposició permanent sobre els descobriments realitzats, recreant també la localitat en el Cretaci Inferior i els gèneres de dinosaures a què pertanyen els fòssils que s'hi exposen. >>>>>>>>>>>>CAS>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Encontramos el final del recorrido interpretativo del yacimiento en plena colada del Mas Roig, con una magnífica vista del valle de Cinctorres, rodeados de vegetación que recoloniza, después de siglos, bancales abandonados: pinos blancos, carrascas, enebros, aliagas, rosales silvestres, coscojas, entre otras. Bastantes enebros (Juniperus oxycedrus) en particular alcanzan portes realmente monumentales en la parcela, hecho que se repite en otras muchas zonas del término municipal y que es muy remarcable, dándole al entorno un carácter muy especial no visto tan frecuentemente. Para conocer más sobre los dinosaurios de Cinctorres, no hay más que visitar el proyecto museológico Dinomanía, cuyo objetivo es concienciar a la ciudadanía de la importancia de proteger y conservar el patrimonio paleontológico. Existe también una guía y un DVD sobre la historia del yacimiento, y ANA, un jaciment viu, exposición permanente sobre los descubrimientos realizados, recreando también la localidad en el Cretácico Inferior y los géneros de dinosaurios a los que pertenecen los fósiles que se exponen.

TOURIST INFO