Activity

ITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL

Author

Trail stats

Distance
3.09 mi
Elevation gain
220 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
233 ft
Max elevation
1,276 ft
TrailRank 
34
Min elevation
1,076 ft
Trail type
One Way
Coordinates
337
Uploaded
May 16, 2024
Share

near Rajadell, Catalunya (España)

Viewed 14 times, downloaded 0 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER RAJADELL. RECORREGUT GEOLÒGIC DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL

Itinerary description

RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PELS VOLTANTS DE RAJADELL: DES DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ AL NUCLI ANTIC DE RAJADELL. RECORREGUT PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL / 15 DE JUNY DEL 2024

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins.

També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes, especialment als trams urbans del Nucli Antic de Rajadell, per on clourà el recorregut d´aquest itinerari.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats, rogencs. Per d´altra banda, aquests materials cenozoics, tenen un cabussament generalitzat cap al WNW, molt suau.

Molt sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

Tot això es pot veure a les FIGURES 1 i 2, que adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament, pel terme municipal de Rajadell, per on es farà la totalitat del recorregut d´aquest itinerari.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat; i més concretament per la del seu afluent, el riu Cardener. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, a través de la Riera de Rajadell.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats, a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques.

3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.

4.- Observació de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. I, alhora, observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Cultural, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest, és el cas del jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Sant Amanç.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Cal dir que no hi ha cap antecedent, relatiu al desenvolupament d´aquest itinerari, ja que no en coneixem cap altre, que discorri per aquesta zona. Hi ha, alguns antecedents propers nostres: (MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL, 2022A y 2022B), que discorren pel Grauet i per Fals; així com un altre recorregut nostre: MATA- PERELLÓ i PUIG ORIOL (2023), que discorre pel poblet veí de Castellar. De qualsevol forma, aquest que ara presentem, es una autèntica novetat, en discórrer per la part central del terme de Rajadell.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de Sant Amanç de Viladés, concretament a la Vil·la Romana de Sant Amanç, per on es farà la primera aturada. Després, el recorregut continuarà cap a Rajadell, seguint la carretera N-141g, fent-se una fillola (si s´escau), per tal d´anar a veure la Sínia de l´Enric. Finalment, en arribar al Nucli Antic de Rajadell, es faran, per ell, les quatre darreres aturades, finalitzant enllà, el recorregut de l´itinerari. Tot això, es pot veure a l´enllaç wikiloc següent: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-rajadell-recorregut-geologic-des-de-la-villa-romana-de-sant-amanc-al-nucli-a-170891592

Per d´altra banda, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de quasi 5 Km (4´9 Km). Començarà a una alçada de 365 metres, ascendent després fins a una alçada de 388 metres, per sobre del jaciment romà, abans esmentat, que serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

A partir d´aquí, anirà baixant, fent diverses oscil·lacions, fins arribar a una alçada de 328 metres, en travessar la Riera de Rajadell, que serà la cota més baixa de tot el recorregut. Posteriorment, en pujar cap al centre de la població de Rajadell, es pujarà fins a una alçada de 362 metres, finalitat el recorregut a una alçada de 361 metres, a la parada final. Tot això, es pot veure a les FIGURES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 362 (de Calaf o de Sant Joan de Vilatorrada), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:
__________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2022A).- Recorregut geològic circular a peu per la comarca del Bages, pels voltants de Rajadell i de Fals (terme municipal de Fonollosa): des de les immediacions de Cal Dalmau a Cal Tatger, a Santa Maria del Grau, al Barri de la Creu i a Cal Fontanet. Recorregut pel Geoparc de la Catalunya Central. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2022B).- Recorregut geològic circular a peu per la comarca del Bages, pels voltants de Rajadell i de Fals (terme municipal de Fonollosa): des de les immediacions de Santa Maria del Grau a Cal Dalmau, a Cal Tatger, de nou a Santa Maria del Grau, al Barri de la Creu i al Grauet.. Recorregut pel Geoparc de la Catalunya Central. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2023).- Recorregut de recerca geològica i ambiental pel Geoparc de la Catalunya Central, per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra: des del Castell de Castellar, al Molinot i al Molí de Castellar. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

Waypoints

Photo ofP! IMMEDIACIONS DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ DE VILADÉS (AUTOVIA A-18) Photo ofP! IMMEDIACIONS DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ DE VILADÉS (AUTOVIA A-18) Photo ofP! IMMEDIACIONS DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ DE VILADÉS (AUTOVIA A-18)

P! IMMEDIACIONS DE LA VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ DE VILADÉS (AUTOVIA A-18)

PARADA 1. IMMEDIACIONS DE VIL·LA ROMANA DE SANT AMANÇ DE VILADÉS, (terme municipal de Rajadell, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 389 metres. El recorregut d´aquest itinerari, el començarem a la cruïlla de la carretera nacional N-141g, amb el camí, que entre altres llocs, es dirigeix cap a l´indret on es troba la Vila Romana de Sant Amanç de Viladés. En arribar-hi, per les immediacions, farem una aturada, la primera del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada, la farem, aproximadament, a uns quatre cents metres de l´inici del trajecte. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs continentals, que pertanyen a la Formació Artés. Son nivells de calcolutites i gresos de l´Eocè Superior, que afloren per tot arreu. FIGURES 6 i 7. Per d´altra banda, en arribar a l´indret de l´aturada, veurem les excavacions de la Vil·la Romana de Sant Amanç de Viladés. Aquestes, s´estenen a banda i banda dels carrils septentrionals de l´autovia C-25, molt prop de la capella romànica de Sant Amanç de Viladés. “Actualment la carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la vil·la romana. El sector nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, d'estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes. El sector sud es troba en un terreny més planer i era destinat a treballs agrícoles, especialment el blat i la vinya (pars rústica). A l'extrem occidental de la vil·la hi havia uns banys, caracteritzats per diferents espais climatitzats, amb àrees d’aigua calenta, tèbia i freda i amb el forn per escalfar el conjunt. El cos principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals conservava un mosaic policrom” (https://www.rajadell.cat/turisme/llocs-dinteres/villa-romana-de-sant-amanc.html)

PictographWaypoint Altitude 1,175 ft
Photo ofP2 ANTIGA SINIA DE CAL PERIC. IMMEDIACIONS DE LA RIERA DE RAJADELL Photo ofP2 ANTIGA SINIA DE CAL PERIC. IMMEDIACIONS DE LA RIERA DE RAJADELL

P2 ANTIGA SINIA DE CAL PERIC. IMMEDIACIONS DE LA RIERA DE RAJADELL

PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA SINIA DE CAL PERIC. RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Rajadell, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 358 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal tornar cap a la carretera nacional N-141g, per tal d´anar cap a Rajadell. Una mica més endavant, prop ja de la rotonda d´entrada cap les Casetes i cap al poble, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra, el qual es dirigeix cap a la casa del Peric. En passar per les immediacions de la Riera de Rajadell, ens caldrà creuar-la, per tal d´apropar-nos a l´antiga Sínia del Peric. En arribar, farem una aturada, a uns 2 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, dels quins ja hem parlat a la parada anterior. Aquests materials, tot i que sovint no es veuen, si que es fan palesos a les terres dels camps de conreu, formades a partir de la seva erosió. Efectivament, per arreu, podem veure camps de conreu amb terres rogenques, com a l´indret de la parada. Aquí, en aquest indret, hi ha les restes d´una antiga sínia, que s´utilitzava per elevar les aigües de la Riera de Rajadell, per regar els camps. Cal dir que aquesta sínia va ésser restaurada, per fer-se visitable; tot i així, a l´actualitat no es pot visitar. Finalment, cal dir que es un element important del Patrimoni Miner, tant del terme de Rajadell, com del conjunt del Geoparc de la Catalunya Central. FIGURES 10 i 11.

PictographWaypoint Altitude 1,170 ft
Photo ofP3 VIAL CAP A L´APARCAMENT DE RAJADELL I CAP A L¨ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTORIA Photo ofP3 VIAL CAP A L´APARCAMENT DE RAJADELL I CAP A L¨ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTORIA Photo ofP3 VIAL CAP A L´APARCAMENT DE RAJADELL I CAP A L¨ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTORIA

P3 VIAL CAP A L´APARCAMENT DE RAJADELL I CAP A L¨ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTORIA

PARADA 3. VIAL CAP A L´APARCAMENT DE RAJADELL I CAP A L¨ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTORIA, (terme municipal de Rajadell, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 356 metres Després de fer l´aturada anterior, ens cal tornar a la carretera N-141g, per tal d´anar cap a Rajadell. Així, aviat arribarem a la rotonda. A partir d´aquí, amb molta cura, ens caldrà agafar la carretera que es dirigeix cap al Nucli Antic de Rajadell (que ja està senyalitzada); això és: la carretera de Rajadell. Seguint-la per la banda esquerra de la Riera de Rajadell, anirem baixant. Més endavant, en creuar la riera (després de deixar per l´esquerra, el Camí Vell de Manresa), començarem a pujar cap al Nucli Antic. En quasi arribar, trobarem un trencall, per l´esquerra, que es dirigeix cap a l´Aparcament. Per aquí, podem fer una aturada, a uns 2´2 Km de la anterior. Aquesta, serà la primera de les quatre aturades que farem pels voltants del poble vell de Rajadell. FIGURA 12. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals, d´origen fluvial, de tonalitats rogenques. Aquests materials, pertanyen a la Formació Artés i son els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Per on es fan ben palesos els nivells de calcolutites i de gresos rogencs de l´Eocè Superior. FIGURES 13 i 14. .

PictographCastle Altitude 1,184 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL MIRADOR DE RAJADELL, CAP A LA RIERA DE L´ENFITAT, I DE L¨ASCENSOR PÚBLIC Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL MIRADOR DE RAJADELL, CAP A LA RIERA DE L´ENFITAT, I DE L¨ASCENSOR PÚBLIC

P4 IMMEDIACIONS DEL MIRADOR DE RAJADELL, CAP A LA RIERA DE L´ENFITAT, I DE L¨ASCENSOR PÚBLIC

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL MIRADOR DE RAJADELL, CAP A LA RIERA DE L´ENFITAT, I DE L¨ASCENSOR PÚBLIC, (terme municipal de Rajadell, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 361 metres. Posteriorment, a la realització de la parada anterior, cal entrar al Nucli Antic de Rajadell, passant pels voltants de l´Església de Sant Iscle i de Santa Victoria. Així, s´arribarà a la plaça que hi ha al costat meridional del temple. Enllà, ens caldrà anar cap a llevant, per on hi ha un ascensor. Aquí farem una aturada, a uns 0´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte, no hem trobat afloraments, en tractar-se d´una zona edificada; tot i així hem vist, entre les cases, petits afloraments de gresos i de calcolutites rogenques. Però, el que si hem vist, és que els edificis han emprat fragments i carreus de gresos, procedents d´afloraments propers de la Formació Artés. FIGURA 15. Després, en apropar-nos a l´indret, per on hi ha l´ascensor, hem pogut veure la vall de la Riera de Enfitat, per on afloren els materials rogencs de la Formació Artés, per tot arreu, entremig de la vegetació. FIGURA 16.

PictographCastle Altitude 1,181 ft
Photo ofP5 PLAÇA DE L´ERA, IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RAJADELL. NUCLI ANTIC Photo ofP5 PLAÇA DE L´ERA, IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RAJADELL. NUCLI ANTIC Photo ofP5 PLAÇA DE L´ERA, IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RAJADELL. NUCLI ANTIC

P5 PLAÇA DE L´ERA, IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RAJADELL. NUCLI ANTIC

PARADA 5. PLAÇA DE L´ERA, IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RAJADELL, (terme municipal de Rajadell, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 360 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un desplaçament pel bell mig del Nucli Antic del poble de Rajadell. Així, ben aviat arribarem a la Plaça de l´Era, per on farem una aturada, a poc més de 100 metres de l´anterior. En aquest recorregut, no hem trobat cap aflorament dels materials rogencs, tret d´alguns petits nivells rogencs, situats per sota del Castell, que pertanyen, com tots els materials, que hem anat trobant a la Formació Artés. En aquest recorregut, hem pogut observar els carrers i les places del Nucli Antic de Rajadell, amb diverses edificacions, molt ben conservades. Per a la seva construcció, s´han emprat generalment els gresos rogencs, procedents dels afloraments propers de la Formació Artés, especialment al Castell de Rajadell, un notable edifici que sobresurt. Va ésser construït al segle XIII, amb diverses modificacions posteriors. Aquest edifici, és el més alt de tota la població, del Nucli Antic de Rajadell. FIGURES 17, 18, 19 i 20. Per d´altra banda, des de les posicions més orientals de la plaça, mirant cap a l´ENE, es pot veure de resquitllada, part del relleu de la Solella del Puig, situada a llevant del poble, per sobre de l´Autovia C-25. Aquesta serra constitueix un típic relieve en cuesta, situant-se a la part més alta un nivell de conglomerats, el qual constitueix un nivell guia, que el podem seguir per diferents relleus. Doncs, be: com que es tracta d´un estrat dur, com a conseqüència de trobar-se diaclasat, i de diferents fenòmens periglacials, continuat, de gelifracció de l´aigua de pluja a les esquerdes, s´ha anat esmicolant, donant lloc a blocs, que han caigut muntanya avall, originant un característic relleu ruïniforme. Aquest, constitueix, aquí, sense cap mena de dubte, un dels millors afloraments del Geoparc de la Catalunya Central, d´aquests tipus de relleu. FIGURES 21 i 22.

PictographWaypoint Altitude 1,180 ft
Photo ofP6 MIRADOR DE RAJADELL CAP A LA RIERA DEL DAURELL I CAP ALS SECTORS PONENTINS Photo ofP6 MIRADOR DE RAJADELL CAP A LA RIERA DEL DAURELL I CAP ALS SECTORS PONENTINS

P6 MIRADOR DE RAJADELL CAP A LA RIERA DEL DAURELL I CAP ALS SECTORS PONENTINS

PARADA 6. MIRADOR DE RAJADELL CAP A LA RIERA DEL DAURELL I CAP ALS SECTORS PONENTINS, (terme municipal de Rajadell, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 360 metres. Finalment, caldrà continuar el recorregut pel Nucli Antic de Rajadell, continuant cap al Sud, pel carrer Major (on hi ha l´Ajuntament). En arribar al seu extrem, ens caldrà anar cap a ponent, cap als indrets on hi ha la Riera de Daurell. Per aquests sectors, farem la darrera aturada, a poc més de 150 metres de l´anterior. En aquest recorregut, en caminar per dintre de la població, no hem trobat cap aflorament dels materials geològics; però, si que els hem vist en arribar a l´extrem de la riera, Enllà, per tot arreu, es fan palesos els materials rogencs, continentals, de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Els podem veure entre la vegetació. FIGURA 23. També, des d´aquest lloc, podem fer una darrera observació del poble, del Nucli Antic de Rajadell, i en especial del Castell. Per arreu, es fa evident la tonalitats rogenca (lleugerament bruna) de les edificacions, en haver-se emprat carreus de gresos procedents dels afloraments propers dels materials de la Formació Artés. FIGURA 24.

Comments

    You can or this trail