ITINERARI GEOLÒGIC PELS VOTANTS DE SEGUERS I DE LA SERRA DEL CÒDOL - RODON

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS TERMES DE CASTELLAR I QUADRES (AGUILAR DE SEGARRA, BAGES) I SEGUERS (PRATS DE REI, ANOIA), EN PART PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL MAS DE CÒDOL – RODON A CAL BENET, A SEGUERS I DE NOU AL MAS DE CÒDOL - RODON / 20 DE MARÇ DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer les carreteres i els vials amb certa circulació. Aquest serà el cas del trajecte de Cal Benet al poble de Seguers.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà en part per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central; efectivament, ja que el terme d´Aguilar de Segarra pertany al Geoparc, però no el de Prats de Rei, per on es troba el seu agregat de Seguers.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de ´Oligocè (fonamentalment de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques; i també amb calcàries i conglomerats). Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (els depòsits de vesant).

En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, sempre de tonalitats rogenques. Ocasionalment, també trobarem calcaries i conglomerats. Es tracta de materials d´origen continental. Tanmateix, molt sovint, també trobarem nivells de conglomerats, el quals sovint, donaran lloc als indrets més elevats. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per les comarques del Bages i Anoia, concretament Així, el recorregut transitarà pels termes municipals d´Aguilar de Segarra (pels seus sectors ponentins, que pertanyien a l´antic terme de Castellar) i pel terme de Prats de Rei (concretament pel seu agregat de Seguers). És a dir, el recorregut transitarà per sectors ponentins del Bages i per sectors llevantins d´Anoia; en concret de l´Alta Segarra.

Per d´altra banda, part del recorregut transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Concretament, ho farà en el tram del recorregut que es desenvolupi pel terme d´Aguilar de Segarra. Efectivament, aquest municipi es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener, concretament a la de la Riera de Rajadell. afluent del riu acabat d´esmentar; que per la seva banda, també ho és del Riu Llobregat. Aquesta riera que travessa el terme d´Aguilar de Segarra de ponent a llevant, recull les aigües dels barrancs que drenen tot aquest territori per on circuli el recorregut, a través del Torrent de la Obaga d´Estrada, afluent de la Riera de Maçana i aquesta de la Riera de Rajadell.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Reconeixement dels sectors occidentals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal d´Aguilar de Segarra, concretament pels sectors lleugerament ponentins propers de l´antic terme de Castellar.

3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques). En aquests indrets, aquests materials pertanyen a l´Oligocè.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents de la Riera de Rajadell. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Cultural que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Aquest és el cas d´alguns enterraments situats prop de Seguers. Els enterraments s´han efectuat aprofitant els paleocanals, sobre els mateixos.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants dels sectors occidentals de la comarca del Bages. I pels orientals de la comarca d´Anoia (concretament de l´Alta Segarra).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1984) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo a la sortida de la població de Seguers, anant cap al Nord. Ben aviat, caldrà anar cap a llevant, cap al Còdol – Rodon. En aquest trajecte, realitzarem les dues primeres aturades d´aquest recorregut.

Tot seguit, caldrà anar cap al Sud. Cap a Cal Benet. En aquest trajecte, farem dues aturades més. Posteriorment, a partir d´aquí, ens convindrà anar cap al NW, amb la idea de retornar al poble de Seguers, completant el recorregut més u menys circular. En aquest darrer tram del recorregut, haurem efectuat dues parades més.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-geoligic-pels-votants-de-seguers-i-de-la-serra-del-codol-rodon-68455603

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 10´1 Km aproximadament, a través del qual es faran sis aturades. El recorregut començarà a una alçada de 626´4 metres, a tocar del poblet de Seguers. A partir d´aquí, anirà pujant dins arribar a una alçada d´uns 704 metres, per les immediacions de Còdol – Rodon, que serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

Posteriorment, anant cap a Cal Benet, el recorregut anirà baixant fins a una alçada de 528 metres, prop de la casa abans esmentada. Aquesta serrà la cota més baixa de tot el recorregut de l´itinerari. Finalment, a partir d´aquí, el recorregut anirà pujant, fins arribar de nou a l´alçada inicial de 626´4 metres e retornar a Seguers, completant així el recorregut circular

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (de Calaf o de Sant Joan de Vilatorrada).
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.