Activity

ITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE

Author

Trail stats

Distance
4.87 mi
Elevation gain
518 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
623 ft
Max elevation
1,360 ft
TrailRank 
66 4.7
Min elevation
865 ft
Trail type
One Way
Coordinates
510
Uploaded
January 11, 2023
  • Rating

  •   4.7 1 review
Be the first to clap
1 comment
Share

near Navarcles, Catalunya (España)

Viewed 174 times, downloaded 12 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE VILADECAVALLS DE CALDERS, PEL LLUCIÀ, l´ESTRADA, EL SOLER I L¨ANGLE

Itinerary description

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME DE CALDERS, PER LA COMARCA DEL MOIANÈS (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE SANT PERE DE VILADECAVALLS VELL I DEL LLUCIÀ, A L´ESTRADA, AL SOLER, A l´ANGLE I DE NOU AL LLUCIÀ / 26 DE MARÇ DEL 2023

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que en la seva totalitat la s’efectuarà per camins amples que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en caminar, alhora de vetllar per la circulació rodada, ja que es tracta de camins sovint utilitzats.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants de la població de la població de l´antiga parròquia de Viladecavalls de Calders, prop de la Colònia Jorba, del terme municipal de Calders en la seva totalitat, pels sectors occidentals del mateix i del conjunt de la comarca del Moianès, de la qual en forma part.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central. Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets.

No cal oblidar que el terme de Calders es troba al contacte dels materials marins de l´Eocè (els del Grup de Santa Maria, amb calcolutites grisenques) i els materials continentals, també de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques). Tot i així, aquest recorregut transitarà exclusivament pels afloraments dels materials marins de l´esmentat Grup de Santa Maria, i fonamentalment pels afloraments de la Formació Tossa i en molt menys grau, per les de la Formació Igualada. Per d´altra banda, sobre ells, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials).

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac, que es podrà observar a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Tanmateix, quasi a l´inici del recorregut, es podrà fer una observació llunyana dels relleus pirinencs, situats al Nord de la depressió abans esmentada.

Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres. Tot això, es pot veure a les FIGURES 1 i 2, que ara adjuntem.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Moianès Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors més occidentals, concretament pels sectors occidentals del terme municipal de Calders, pels voltants de la Viladecavalls de Calders, a tocar del terme bagenc de Navarcles.

Fonamentalment, el recorregut es durà a terme pels indrets del Llucià, de l´Estrada i dels voltants de Sant Pere de Viladecavalls de Calders; tant pel vell com pel Nou, a tocar sempre del terme de Navarcles.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pels sectors més occidentals del terme municipal de Calders; concretament pels voltants de la Parròquia de Viladecavalls de Calders,

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac i de Montserrat, concretament), des de diferents indrets del recorregut.

3.- Si s´escau, quasi a l´inici del recorregut, es farà una observació llunyana dels relleus pirinencs del Berguedà i fins i tot del Ripollès. Així, com dels relleus del Sistema Mediterrani, fonamentalment del Montseny, que veurem especialment des del turó de la Torre de Sanmartí.

4.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al principi del recorregut i a la fi del mateix, es faran palesos els materials, eminentment eocènics, i de caràcter carbonatat, calcolutític, que pertanyen als afloraments del Grup de Santa Maria (amb gresos, calcolutites, calcarenites, esculls coral·lins i gresos grisencs de la Formació Tossa, de l´Eocè; situats. Per sota dels anteriors, ocasionalment, trobarem calcolutites de la Formació Igualada.

5.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les Terrasses del Llobregat, fonamentalment.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.Com l´aprofitament hidràulic del riu.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu al recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. En aquest aspecte, constitueix una novetat. Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, tampoc hi ha antecedent global del mateix. Tot i així, hi ha antecedents parcials, especialment al treball de MASACHS et altri (1981).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del trencall de l´inici del camí cap a Viladecavalls de Calders, partint de la carretereta que se´n va cap a la Colònia Jorba. Així, es passarà per la cua de l´envasament del Manglanell (per on es pot fer una aturada), amb la intenció d´anar fins a l´església nova de Sant Pere de Viladecavalls.

De fet, el recorregut, s´iniciarà en aquest darrer indret, amb la idea d´anar cap al Llucià (a tocar de a Sant Pere de Viladecavalls vell), des d´on s´anirà cap l´Estrada, cap al Soler i cap a l´Angle. Finalment, des d´aquest lloc es retornarà cap a l´església nova de Sant Pere de Viladecavalls, des d´on s anirà fins a l´indret on s´ha iniciat formalment aquest itinerari, on finalitzarà aquest recorregut.

Tot aquest recorregut, es pot veure a l´enllaç del mateix a wikiloc, a l´arxiu següent: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-voltants-de-viladecavalls-de-calders-pel-llucia-lestrada-el-soler-i-langle-123152591

També es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). El recorregut serà d´uns 7´8 Km, fent-se 12 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 322 metres, fent-se un lleuger descens fins al 288, en arribar al Riu Calders. A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar als 414 metres, que s´assoliran en arribar a l´Estrada, essent aquesta la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.
Després, es començarà a baixar fins als 270 metres, que s’assoliran pels voltants de l´Angle (essent aquesta la mínima alçada de tot el recorregut). Finalment, després d´arribar a una alçada de 287 metres, en passar per l´església nova de Viladecavalls de Calders, es retornarà a l´alçada inicial, en retornar a l´indret per on s´ha iniciat aquest recorregut. Tot això, es pot veure a les FIGURES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o de Manresa). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Així doncs, la relació ordenada de les diferents parades que composen el recorregut del present itinerari, són les següents:

_______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

DAURA, A.; GALOBART, J. (1982).- L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 933 ft
Photo ofP1 CAMÍ CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, PONT SOBRE EL RIU CALDERS Photo ofP1 CAMÍ CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, PONT SOBRE EL RIU CALDERS Photo ofP1 CAMÍ CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, PONT SOBRE EL RIU CALDERS

P1 CAMÍ CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, PONT SOBRE EL RIU CALDERS

PARADA 1. CAMÍ CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, PONT SOBRE EL RIU CALDERS, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 285 metres. Tot i que el recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del trencall de l´inici del camí cap a Viladecavalls de Calders, (sortint de la carretereta de la Colònia Jorba), ens caldrà agafar aquest camí, per tal de fer una aturada en arribar al pont sobre el Calders, a uns 0´7 Km de l´inici. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials d´origen marí, de tonalitats grisenques, que pertanyen a la Formació Tossa, al sostre dels materials del Grup Santa Maria. Així, hem vist nivells de calcolutites i gresos, que son els materials de l´esmentada formació, que afloren per aquests indrets, a tocar del riu Calders. FIGURES 6 i 7. En aquest indret, en travessar el riu Calders, s´ha fet ben palès un envasament d´aigua, que correspon a la Presa de Manglanell. Precisament, on hi el pont del camí, es situa la cua d´aquest envasament. FIGURES 8 i 9.

PictographWaypoint Altitude 956 ft
Photo ofP2 IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA NOVA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS Photo ofP2 IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA NOVA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS

P2 IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA NOVA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS

PARADA 2. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA NOVA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 291 metres. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es va dirigint cap a Sant Pere de Viladecavalls. En arribar-hi, després de fer un recorregut proper als 0´7 Km, farem una aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a la parada anterior. Així hem vist nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats grisenques. Aquests materials per tanyen a la Formació Tossa i són de l´Eocè. En arribar a aquest lloc, hem vist l´església nova de Sant Pere de Viladecavalls, es una església neoromànica construïda el 1944. Per d´altra banda, des d´aquí, es pot tindre una bona observació de la propera Colònia Jorba. FIGURES 10 i 11.

PictographWaypoint Altitude 1,160 ft
Photo ofP3 COLLET DEL LLUCIÀ. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLËSIA VRLLA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS Photo ofP3 COLLET DEL LLUCIÀ. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLËSIA VRLLA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS Photo ofP3 COLLET DEL LLUCIÀ. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLËSIA VRLLA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS

P3 COLLET DEL LLUCIÀ. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLËSIA VRLLA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS

PARADA 3. COLLET DEL LLUCIÀ, IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 354 m. PARADA 3. COLLET DEL LLUCIÀ, IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE DE VILADECAVALLS, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 354 m. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap al Llucià (i cap a l´Església vella de Sant Pere de Viladecavalls). Aviat, deixarem per la dreta, el camí procedent de l´Angle (per on vindrem a la fi del recorregut) i després el camí del Soler. Finalment arribarem al Collet del Llucià, per on farem una parada. La farem a 1 Km, aproximadament de l´Anterior, En aquest tram, hem continuat trobant afloraments dels materials marins de la part alta de la Formació Tossa, que alhora es també el tram superior del Grup de Santa Maria, de l´Eocè. Així. Hem vist nivells de gresos i de calcolutites grisenques. Aquests són els materials que es troben al collet, i son els emprats per fer les construcció, en concret els gresos carbonatats. En arribar al Collet del Llucià, mirant cap al NNE, podem veure un bon aflorament d´aquests materials acabats d´esmentar. Així, es veu un bon single, al costat del riu Calders, produït per la seva erosió. FIGURA 12. Igualment, si mirem més cap al Nord, veurem al fons els relleus pirinencs, que en bona part corresponen al Port del Compte. Tot i així, en primer terme, podem veure el Runam del Cogulló de Sallent, situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre i del Geoparc de la Catalunya Central. Aquest runam es el procedent de l´extracció de potassa de les Mines de Sallent. FIGURES 13 i 14. Per d´altra banda, si caminem cap a la casa del Llucià, uns 75 – 100 metres i escaig, veurem la casa i les restes de l´Església vella de Sant Pere de Viladecavalls (en part destruïda a l´any 1936). Una i altra, com ja hem dit, es troben construïdes amb gresos carbonatats, procedents dels afloraments propers de la Formació Tossa. FIGURA 15.

PictographWaypoint Altitude 1,220 ft
Photo ofP4 TEULERIA DEL LLUCIÀ, CAMÍ CAP A L¨ESTRADA I CAP A LES OLIVERES Photo ofP4 TEULERIA DEL LLUCIÀ, CAMÍ CAP A L¨ESTRADA I CAP A LES OLIVERES

P4 TEULERIA DEL LLUCIÀ, CAMÍ CAP A L¨ESTRADA I CAP A LES OLIVERES

PARADA 4. TEULERIA DEL LLUCIÀ, CAMÏ CAP A L¨ESTRADA I CAP A LES OLIVERES, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 372 m. PARADA 4. TEULERIA DEL LLUCIÀ, CAMÍ CAP A L¨ESTRADA I CAP A LES OLIVERES, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 372 m. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es va dirigint cap a l´Estrada i cap a les Oliveres. Aviat, deixarem, per l´esquerra el camí que es dirigeix cap al riu Calders i cap a la Mira. Més endavant, arribarem a l´indret de la parada, a uns 0´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, a l´igual que als anteriors, hem anat trobant nivells de gresos i de calcolutites grisenques, que corresponen als trams alts de la Formació Tossa, que en ocasions te intercalacions de trànsit cap als materials continentals, com succeeix per aquests indrets. En aquest lloc, hi havia una antiga teuleria, un forn d´obra, que aprofitava els materials calcolutitics abans esmentats. La teuleria es troba relativament ben conservada. Precisament, forma part del Patrimoni Miner de Calders, del Moianès i del Geoparc de la Catalunya Central. FIGURES 16 i 17. Per d´altra banda, cal dir que en aquest recorregut que hem fet des del Llucià cap aquí, un recorregut ascendent, si haguéssim mirat cap al Nord, alhora que anàvem cap al Sud, hauríem gaudit d´una bona observació dels sectors pirinencs, similars als que hem vist, anteriorment, a la parada anterior.

PictographWaypoint Altitude 1,360 ft
Photo ofP5 IMMEDIACIONS DE L´ESTRADA I DE L¨ANTIGA TEULERIA DE L¨ESTRADA Photo ofP5 IMMEDIACIONS DE L´ESTRADA I DE L¨ANTIGA TEULERIA DE L¨ESTRADA Photo ofP5 IMMEDIACIONS DE L´ESTRADA I DE L¨ANTIGA TEULERIA DE L¨ESTRADA

P5 IMMEDIACIONS DE L´ESTRADA I DE L¨ANTIGA TEULERIA DE L¨ESTRADA

PARADA 5. IMMEDIACIONS DE L¨ESTRADA I DE LA TEULERIA DE L¨ESTRADA, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 414 m. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut. anant cap al Sud, alhora que anirem pujant. Aviat deixarem per l´esquerra u camí, alhora que el nostre es decanta lleugerament cap al SW. Més endavant, arribarem a una cruïlla, d´on surt un camí que va directament cap a l´Estrada. Ens caldrà agafar-lo, per tal de fer una parada per aquests indrets. La farem a uns 0´6 Km, de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments de característiques molt similars a les que hem vist a l´indret on hem fet la parada anterior, així, hem tornat a trobar afloraments dels trams superiors de la Formació Tossa. Precisament, al costat de la darrera cruïlla, a l´esquerra del camí, es fan ben paleses les restes d´un antic Forn d´Obra (o Teuleria) similar al de la parada anterior, però molt malmès. Tot i així, malgrat el seu deficient estat de conservació, també forma part del Patrimoni Miner del terme de Calders, del Moianès i del conjunt del Geoparc de la Catalunya Central. FIGURES 18 i 19. Per d´altra banda, en arribar a la casa, a l´indret més elevat de tot el recorregut de l´itinerari, haurem gaudit d´un bon lloc d´observació, mirant cap al SW i cap a ponent. Així, mirant cap al SW haurem vist els relleus de Montserrat, de part dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, constituïts pels materials detrítics, per conglomerats i bretxes de la Formació Montserrat. Figura 20. Alhora, mirant cap a l´Oest, cap a Ponent, haurem vist bons exemples dels anomenats relieves en cuesta, desenvolupats sobre els materials eocènics i oligocènics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquells indrets, tot constituent el Cogulló de Cant Torra, dels voltants de Rajadell i de Castellfollit del Boix. FIGURA 21.

PictographWaypoint Altitude 1,153 ft
Photo ofP6 PROXIMITATS DEL SOLER, CAMÏ DE L¨ESTRADA CAP Al MAS DE L¨ANGLE Photo ofP6 PROXIMITATS DEL SOLER, CAMÏ DE L¨ESTRADA CAP Al MAS DE L¨ANGLE

P6 PROXIMITATS DEL SOLER, CAMÏ DE L¨ESTRADA CAP Al MAS DE L¨ANGLE

PARADA 6. PROXIMITATS DEL SOLER, CAMÏ DE L¨ESTRADA CAP A L¨ANGLE, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 351 m. Ara, després de fer l´aturada anterior, haurem de retornar cap a la cruïlla de camins, per tal de continuar el recorregut cap al Soler. Així, ara ens caldrà anar cap a ponent. Aviat trobarem un camí per l´esquerra que va cap a les Oliveres. Més endavant, prop del Soler, trobarem dos camins per la dreta, un d´ells ve de prop de l´indret, per on hem fet la PARADA 2. Poc després arribarem al Soler, per on farem una aturada. La farem a uns 1´2 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant afloraments dels materials marins, dels trams superiors de la Formació Tossa, tot i que hem descendit lleugerament a la sèrie estratigràfica. Aquests son els materials que apareixen pels voltants de la casa. En arribar aquí, s´ha fet palesa una bassa d´aigua, situada davant de la casa; mentre que al fons es veu el runam salí del Cogulló de Sallent. Alhora, més al Nord, es veuen els relleus pirinencs. FIGURES 22 i 23.

PictographWaypoint Altitude 970 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE L¨ANGLE, CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS NOU, Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE L¨ANGLE, CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS NOU,

P7 IMMEDIACIONS DE L¨ANGLE, CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS NOU,

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE L´ANGLE, CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS NOU, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 296 m. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a ponent, amb la intenció d´arribar fins a les immediacions de l´Angle. Abans d´arribar-hi trobarem diferents camins que surten per l´esquerra. Un d´ells va cap a les Oliveres i un altre cap a Navarcles. En arribar prop de l´ Angle girarem cap al Nord, per tal de tornar cap a Sant Pere de Viladecavalls Nou, per on hem fet la PARADA 1. Prop de la casa, però baixant cap el riu Calders, farem una altra aturada. Aquesta, la farem a uns 1´3 Km de la parada anterior. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist anteriorment, tot i que hem anat baixant a la sèrie estratigràfica. Així, ara es fan palesos, prop d´on som, uns nivells de la Formació Tossa més calcolutitics, que podrien ser el transit de la Formació Igualada cap a l´altra formació. Ambdues formen part del Grup de Santa Maria. Aquests materials es fan ben palesos al Nord d´on ara som, a l´altra banda del Riu Calders, per on formen el Cingle de l´Angle, erosionat per l´erosió de l´esmentat riu. Sobre el cingle, fora del nostre recorregut, hi ha el Mirador de l´Angle. FIGURES 26 27.

PictographWaypoint Altitude 957 ft
Photo ofP8 CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, RIU CALDERS, COLÒNIA JORBA Photo ofP8 CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, RIU CALDERS, COLÒNIA JORBA Photo ofP8 CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, RIU CALDERS, COLÒNIA JORBA

P8 CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, RIU CALDERS, COLÒNIA JORBA

PARADA 8. CAMÍ DE L¨ANGLE CAP A SANT PERE DE VILADECAVALLS, RIU CALDERS, COLÒNIA JORBA, (Viladecavalls de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Moianès). (Full 363). Alçada: 292 m. Ara, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut, anant ara cap a llevant, en realitat cap a l´ENE. Aquest recorregut serà ascendent, pujant pel cantó esquerre del Riu Calders. Abans, però, haurem deixat un camí per l´esquerra que se´m va riu avall. Més endavant arribarem a l´indret on hem fet la PARADA 2. A uns 150 metres, abans d´arribar-hi, farem una parada, aproximadament a 1´3Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials d´origen marí de la Formació Tossa. Així, per arreu hem trobat afloraments de calcolutites i de gresos, de tonalitats grisenques. També cal dir, que en aquest tram de pujada, també hem anat pujant estratigràficament. FIGURES 26 i 27. Per d´altra banda, en aquest darrer tram del recorregut, hem pogut veure les edificacions de la Colònia Jorba, situades a l´altra banda del Riu Calders. Cal dir que es tracta d´una colònia que va tenir molta importància, dintre del món tèxtil. FIGURES 28 i 29. _________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI Tot i així, ens cal fer un darrer recorregut d´uns 1´8 Km, aproximadament, per tal de retornar, primer fins als indrets per on s´han fet la PARADA 2 i la PARADA 1. Tot seguit, des d´aquest indret, caldrà anar fins a la cruïlla on s´ha iniciat el recorregut. Naturalment, en aquest trajecte, hem tornat a veure els afloraments dels materials grisencs, d´origen marí, els quals pertanyen a la Formació Tossa, i que hem esmentat a les dues primeres aturades del recorregut de l´itinerari ____________________________________________________________________________ NOTA FINAL Tot i que la totalitat del recorregut l´hem fet des de l´aparcament improvisat a l´inici del camí de Sant Pere de Viladecavalls, sortint de la carretereta de la Colònia Jorba. Després hem fet les dues primeres aturades i tot seguit la resta del recorregut Tot així, podem fer una lleugera modificació: situar l´aparcament on hem fet la PARADA 2, però fent en cotxe la PARADA 1. Així, el recorregut s´escurçarà e uns 2 Km i escaig, i alhora es transformarà en circular

Comments  (1)

  • Photo of dani-daniel
    dani-daniel Apr 22, 2023

    I have followed this trail  verified  View more

    Siempre son amenas las rutas geológicas

You can or this trail