Wikiloc | INTEGRAL Serra Major del Montsant - De la Cartoixa d'Escaladei fins a Albarca Trail

Download

Trail photos

Photo ofINTEGRAL Serra Major del Montsant - De la Cartoixa d'Escaladei fins a Albarca

Author

Stamen Miroslavov

with 4 trail buddies

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 15.7 mi
Elevation gain: 5,945 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 4,783 ft
Max elevation: 3,816 ft
TrailRank: 54
Min elevation: 1,457 ft
Trail type: One Way

Time: 9 hours 3 minutes
Coordinates: 27837
Uploaded: April 19, 2022
Recorded: April 2022

4 Claps

near Escaladei, Catalunya (España)

Viewed 167 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
ATENCIÓ: La ruta és difícil no només pel recorregut i el desnivell acumulat, sinó també (i sobretot) per tots els passos tècnics que es travessen, com vénen a ser els Graus de l'Escletxa, els Barrots i el Carrasclet, així com d'altres trams aeris i molt exposats!!
_______________________________________________________________________________________

INTEGRAL sobre la Serra Major del Montsant - De la Cartoixa d'Escaladei fins a Albarca, pels Graus de l'Escletxa, els Barrots i el Carrasclet

Segon dia i segona sortida durant la nostra estada al Montsant en aquest 2022. En aquesta ocasió, aprofitem per a recórrer una ruta majestuosa (i creiem que poques vegades feta), la qual es desplega per la totalitat de la Serra Major del Montsant. És una ruta que hem planejat amb molta cura, per tal de passar per totes les atraccions i punts importants possibles de la Serra Major, alhora com d'assegurar que tots els enllaços entre aquests són possibles. La ruta és de certa dificultat i s'ha de preparar força bé a nivell tècnic i a nivell logístic, però això també forma part del seu atractiu, de manera que acabem gaudint-la moltíssim, i ens sentim força realitzats, un cop havent-la acabat!
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Sent una ruta no circular, s'ha de preparar l'anada i la tornada, com a mínim amb dos cotxes diferents (també depenent del nombre de persones que vinguin). Així, un dels cotxes es deixarà en la Cartoixa d'Escaladei (al començament) i l'altre es deixarà en Albarca (per la finalització). Opcionalment, pot haver-hi algú que deixi el grup i el reculli en els dos punts. En el nostre cas, vam fer un mix: vam deixar el cotxe en la Cartoixa, i després ens van venir a recollir a Albarca.

Per accedir a l'aparcament de la Cartoixa cal passar per la Conreria d'Escaladei, que es situa en la part Sud-Oest del massís del Montsant. És accessible per totes bandes.

Albarca també es pot accedir per tots els costats, i es troba tot tot a l'Est del Montsant, seguint la línia de la Serra Major.
_______________________________________________________________________________________

ORIENTACIÓ:
Fem servir el mapa de la Serra de Montsant (5a. Ed. 2014) de l'Editorial Piolet i en escala 1:20.000. Cobreix tot el Parc Natural de la Serra de Montsant. Ens ajudem amb el GPS Aventura 2 de TwoNav.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

Partim de la Cartoixa d'Escaladei i anem seguin el GR-171, tot al Nord. Passem pel Coll de la Creu Negra, i tallem pel sender directe, pel Forn del Rosalí i fins el Collet de l'Hort. Allà deixem el GR definitivament i agafem el Camí de l'Escletxa tot al Nord-Oest, orimer per la Cova Roja i tot seguit per l'esperat Grau de l'Escletxa. Seguim el balcó fins la seva punta, en el Cairat, i allà canviem al Nord-Est.

Pugem en la Punta del Boter, més tard a la Punta Alta del Boter, i continuem en la mateixa direcció pel Portell del Punt de l'Espera, i fins a la Cogulla. Allà girem totalment a l'Est i seguim al llarg d'un kilòmetre, fins que fent una petita desviació per a passar pel fantàstic Clot del Cirer, accedint-hi a través del Barranc de la Font Pudent. Retornem a les alçades pel Comellar de l'Obac dels Frares, emergint just on el Pi del Cugat, i seguidament toquem el Piló dels Senyalets. Prosseguim un kilòmetre més a l'Est, per la senda principal, i allà agafem el Camí del Montsant, tot al Sud. Anem baixant i baixant, i en el Rei i la Reina tornem a agafar el camí de pujada que va cap al Grau de l'Espinós. No obstant, just abans del Grau de l'Espinós, ens desviem a l'Est i anem a buscar el camí secret i oblidat que passa pels Bitllots - així, travessant aquesta zona acabem enganxant el GR-171, i passant pel Grau de l'Agnet, arribem a dalt de la magnífica Roca Falconera.

Seguim mig kilòmetre més pel GR, fins que en la primera ocasió possible, saltem al PR-C 183, girant al Sud, i baixant fins al balcó principal del Racó dels Boixets, on girem a l'Oest, per tal de continuar pel Grau dels Barrots. Passem pel Balcó del Priorat i després baixem per l'escletxa gran del Grau dels Barrots, així deixant la paret per al moment. A continuació seguim baixant pel vessant, fins a trobar-nos en una bifurcació, on tornem a girar al Nord-Est, així anant a buscar l'ascensió pel Grau del Carrasclet. Un cop superat aquest últim, i de nou per dalt del massís, emprenem com a direcció principal el Nord-Est i l'anem recorrent al llarg de diversos kilòmetres per damunt de la Serra Major. Passem pel Cingle del Portaler, el Cingle del Fuster i els Cingles del Rodés, i més tard també visitem el Crist de la Sang, prosseguint per damunt del Pla del Moloner i els Cingles de Sant Joan, tot així fins a arribar en la Roca Corbatera.

Des de la Corbatera també ascendim a la Punta de la Serra Major i tot seguit procedim amb la baixada, encara mantenint el Nord-Est. Baixem al Pla del Grau, on tornem a enganxar el GR-171 i continuem en la mateixa direcció, pel Collet de Miragüelos, el Collet de les Forques, i finalment el Collet Roig, fins a terminar del tot en Albarca.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

Cartoixa d'Escaladei: 9:40
Esquerra: 9:50
Forn del Rosalí: 10:01
Collet de l'Hort: 10:14
Grau de l'Escletxa: 10:46
El Cairat: 10:58
Punta del Boter: 11:13
Punta Alta del Boter: 11:33
Portell del Punt de l'Espera: 11:42
La Cogulla: 11:48
Esquerra: 12:04
Clot del Cirer: 12:16 i hi estem fins les 12:44.
Pi del Cugat: 12:54
Piló dels Senyalets: 13:01
El Rei i la Reina: 13:37
Drecera pels Bitllots: 13:49
Enganxem el GR-171: 14:01
La Falconera: 14:24
Passem al PR-C 183: 14:35
Racó dels Boixets: 14:48
Inici del Grau dels Barrots: 14:52
Mirador del Priorat: 14:55
Baixada del Grau dels Barrots: 15:02 i dinem fins les 15:48.
Esquerra: 16:06
Grau del Carrasclet: 16:26 i l'estem pujant fins les 16:37.
Cingles del Rodés: 17:08
El Crist de la Sang: 17:27
Roca Corbatera: 17:45
Punta de la Serra Major: 17:59
Collet de Miragüelos: 18:24
Albarca: 18:40
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Cel seré i claríssim, zero nuvolositat. Calor intensa, sobretot en les hores del migdia, i curiosament poc vent.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Unes bones botes i suficient roba de protecció contra el vent.

Pot ser útil portar casc, en especial per al pas pels diferents graus.

Bastons per caminar - molt útils, sobretot en les baixades.

No oblidar-se'n del barret i les ulleres de sol - súper importants!!
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
En el Clot del Cirer trobem una font natural que prové de la petita cascada. És aigua no tractada, però pot ser bona. Igualment, sempre és millor portar filtre d'aigua en la natura. No trobem gaires fonts més, tot i que n'existeixen, però fora del nostre trajecte.

Ni a Albarca, ni a la Cartoixa trobem aigua - cal tenir això en compte!
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Motxilla mig lleugera. Només portava quelcom de roba, el menjar i uns 2'5L d'aigua. En total uns 6-7 kg.

Waypoints

Cartoixa d'Escaladei

Deixem el cotxe en l'immens aparcament de la Cartoixa - ja el recollirem aquesta tarda. El sol comença a ser fort i encara no són ni les 10 del matí. Ens posem crema i emprenem la marxa cap al Nord, per on se'n va la pista.

Esquerra

Anem caminant pel costat del recinte de la Cartoixa, el qual es troba en obres. Tot i així, no deixa de desprendre una aura completament misteriosa i antiga, com si es tractés de l'escenari d'un videojoc. No ens endinsem en el recinte, però ja des de fora ens arriba la seva presència mística.

En arribar a l'extrem de dalt, girem a l'esquerra - anirem a buscar el Grau de l'Escletxa.

Forn del Rosalí

Ràpidament passem pel Collet de la Creu Negra i girem a la dreta, envers el Nord. No trigarem en arribar en una mena de cruïlla, on es troba l'antic Forn del Rosalí. Aquí la pista de terra descriurà unes quantes voltes, però hi ha un caminet que creua tot de forma directa, sempre al Nord - seguim per allà.

Photo ofCollet de l'Hort o dels Ortigons del Rius

Collet de l'Hort o dels Ortigons del Rius

Caminem pel sender al Nord, i en un moment virem a l'Est. A tot això, la pujada es va sentint poc a poc. Molt aviat arribem a la següent gran cruïlla, en el Collet de l'Hort, on tornem a creuar el Camí dels Cartoixans, per a endinsar-nos per la bardissa, ara al Nord-Oest. El post senyalitzador marca molt clarament l'Escletxa.

Grau de l'Escletxa

El sinuós sender es torna empinat en un obrir i tancar d'ulls, i la xafogor ens agafa quasi immediatament. Anem guanyant alçada a molt bon ritme, però en un moment donat hem de parar i agafar aire. Aprofitem per a reforçar la capa de crema solar, alhora que anem abastant l'horitzó al Sud amb els nostres ulls.

Continuem, i havent guanyat uns 150 metres d'alçada des del darrer coll, arribem per la zona de la Cova Roja, la paret de la qual està repleta de parabolts - quina llàstima no poder escalar aquí i avui. De totes formes, les vies semblen xungues no, el següent... Però igualment ens guardem la referència del lloc.

Tot seguit, vénen un parell de passos de grimpada, o s'han de salvar uns 5-6 metres cap amunt - no és gens difícil, però són passos a tenir en compte. Aquestes grimpades donen lloc a un balconet estret que recorre la paret al seu llarg - atenció, perquè és certament exposat. El balconet es para després d'unes quantes desenes de metres, situant-se just per sota del Grau de l'Escletxa, degudament senyalitzat.

Realment, el pas de l'escletxa en sí és força senzill i és molt divertit, a més que s'està fresquet allà dins. El que sí que fa més cosa és el pas equipat amb cadenes que ve tot seguit, ja que consisteix en una mini-canal, força exposada per darrere. Les cadenes, però, agafen molt bé. En sortir al damunt d'aquestes, ja en podem relaxar més. Aquí hem de continuar a l'esquerra.

El Cairat

Ara seguim per un balcó força més ample, sense preocupacions. Anem tot endavant, vers el Sud-Oest. Quan arribem a una zona més rocosa, emergim en un espai més obert, on es troba la punta del massís en aquesta banda, i girem uns 150º, per a anar de pujada cap al Nord - Nord-Est. Haurem de grimpar sobre unes quantes roques (hi ha un post senyalitzador just allà), fins que posem els peus sobre el sender de nou.

Des d'aquest punt hi ha una panoràmica meravellosa, a i més es veu el perfil sencer de la Serra Major, mirant cap a l'Est.

Punta del Boter [1009 m]

Ara tan sol anem seguint el sender. L'ascensió és força lleugera i progressem amb celeritat. Ens desviem un moment per tal de coronar el primer cim - la Punta del Boter [1009 m], i després re-emprenem la marxa de nou.

Punta Alta del Boter [1051 m]

Camí endavant i camí endavant. El sender és molt fàcil de llegir i de seguir. Aviat arribem a una balma força gran i fresqueta, on ens trobem amb un grup de quatre senderistes en ple descans. Xerrem una estona amb ells, es veu que porten diversos dies ja per aquí, pel Montsant.

Seguidament, ens enfilem per damunt de la balma, per la seva part posterior, i seguim recte i amunt, fins que assolim el cim següent - la Punta Alta del Boter [1051 m], el qual curiosament és planer al damunt de tot.

Portell del Punt de l'Espera

Baixem del cime, seguim endavant i arribem en un collet amb bifurcació. Agafem la dreta, per la Serra Major.

La Cogulla [1063m]

En pocs minuts assolim el cim consegüent, i també cim important i part dels 100 cims de la FEEC - La Cogulla [1063m]. Té un piló de pedra (òbviament per a pujar-s'hi), i presenta vistes a la zona de Margalef, una de les més preferides pels escaladors.

No ens hi quedem gaire temps, encara ens queda camí. Des d'aquest punt agafem tot a l'Est.

Esquerra

Continuem sobre el sender, tot a l'Est, sense que passi gaire cosa interessant - tan sol el paisatge típic i mig-desolat, mig-misteriós del Montsant. Quan arribem en una mena de collet amb post senyalitzador, agafem l'esquerra avall (encara que no aparegui en el post) i anem a buscar el Comellar de la Font Pudenta.

Clot del Cirer

Baixem pel barranc - hi ha un sender, en alguns trams mig-desdibuixat, però fàcil de seguir. Hem de descendir uns 100 metres, girar a la dreta, i en arribar a una bifurcació, hem d'agafar la dreta (està un pèl amagada). En un tres i no res passem de la sequera total a un mini-paradís cobert de verd i replet d'energia. Aquest és el Clot del Cirer, uns dels tresors més importants del Montsant, ben amagat entre els monticles. És un punt especial on es concentren diversos recs d'aigua, i que tots junts permeten que aquest lloc s'abasteixi i el verd continuï existint. És tot particular - hi ha un parell d'arbres secs i groguencs però encara vius, molt vistosos; un rocam enorme tot enmig, una roca gegant amb la forma del cap d'una tortuga, una balma gens profunda, però llarguíssima i molt fresqueta, una cascada... Al costat de la cascada hi ha un abeurador, i és on fa temps els pastors portaven els ramats perquè els animals beguessin.

Aquí sí, aquí sí farem una parada necessària, tant per al cos, com per a gaudir d'aquest indret tan especial.

Mentre anem menjant, arriba una gossa grandíssima i peluda i comença a jugar amb l'aigua de l'abeurador i de la petita piscina que s'hi concentra a sota. És tot un espectacle, ja que s'ho passa pipa, però va mullant tot i a tothom.

També aprofitem per a enfilar-nos sobre el rocam del mig - és un bon bloc d'escalada, no gaire difícil de pujar, ja que sobre una de les bandes té agafades bones. Més complicat resulta baixar, i tot!

Finalment, després d'una bona estona, abandonem el lloc, tot i que voldríem quedar-nos-hi més. Sortim per l'altra banda, cap a l'Est, pel Comellar de l'Obac dels Frares.

Pi del Cugat

Bé ara haurem de tornar a pujar els 100 metres que havíem baixat abans, per tal de reincorporar-nos al camí principal... però ha valgut la pena. De totes formes, l'ascens se'ns fa lleuger i directe, i ens pren tan sols 10 minuts, després dels quals emergim directament on el Pi del Cugat. El pi, tot i no ser gaire alt, també és un element ancià i emblemàtic del Montsant. Just sota la seva copa, hi ha col·locat un petit banc improvisat amb una fusta i unes pedres - n'ofereix un descans plaent, tan sols destorbat per les petites brises. Molt bon lloc, la veritat.

Piló dels Senyalets [1109 m]

Seguim a l'Est i en res arribem al Piló dels Senyalets [1109 m], següent cim, i un dels més alts de la serralada. Tal com el seu nom indica, hi ha un piló gran, el qual de fet es veia ja des del Pi del Cugat - sense dubte destaca bastant.

El Rei i la Reina

Seguim endavant, pel mateix camí. Al voltant d'un kilòmetre més enllà, mirem de girar a la dreta, ja de baixada, i agafant el Camí de Montsant. Aquest camí ens portarà tot al Sud, de baixada per una mena de vall, que acabarà sortint en la cara Sud del Montsant pel Grau de la Grallera, on haurem de desgrimpar de forma fàcil per uns blocs de granit. Girem a l'esquerra, i en uns pocs metres, just per sota del Rei i la Reina, ens trobem amb una bifurcació. El sender de la dreta baixa directament a la Morera - hem d'agafar el sender de l'esquerra per tal de seguir per damunt, com havíem planejat.

Drecera pels Bitllots

Atenció, perquè aquí ve la jugada magistral de la ruta: tot just havent pujat uns metres, abans d'arribar al Grau de l'Espinós, a mà dreta i molt oculta es troba la drecera que passa pels Bitllots. La drecera és antiga, i surt en alguns dels mapes antics (algun mapa dels anys 80, el mapa de l'Editorial Piolet del 2014), però no apareix en la majoria de plataformes i mapes digitals (OpenStreet, ICGC, etc.). El sender és borrós, però hi és, sense dubte! Queda just en el lloc marcat per aquest punt d'interès.

Enganxem el GR-171

En el punt marcat, cal endinsar-se pel bosc recte i després a l'esquerra, fins a albirar la primera fita al costat d'una roca gran. Seguidament travessem la zona de les roques, anem baixant per un vessant no gaire empinat, i acabem trobant el sender de nou, a més d'una sèrie de fites petites, però existents. Un cop sobre el sender, aquest ens acaba portant quasi immediatament al GR-171, el qual reconeixem amb facilitat per les seves marques blanc-i-vermelles.

Cal remarcar que es tracta d'un trosset divertidíssim i súper bonic, es gaudeix molt passar per aquest indret mig amagat i desconegut!

La Falconera [1103 m]

Bé, doncs, seguim el GR de pujada, i ascendim amb molta rapidesa. Ens anem enfilant per les roques, en algun moment de nou en grimpada, i passem pel Grau de l'Annet, just després del qual emergim per sobre de la muntanya, i ja no en la seva cara Sud. Allà, pugem una miqueta més i ja ens trobem en la Roca Falconera [1103 m], un dels cims més vistosos i emblemàtics del massís. Cal anar amb compte, perquè el cim és un balcó amb una caiguda forta en la banda Sud, així que no cal apropar-se gaire a la vora. A part d'això, les vistes són espectaculars.

Passem al PR-C 183

Com que ara volem continuar i passar pel Grau dels Barrots, per tal d'anar a buscar-lo no podem passar directament, sinó que haurem de descriure un arc important i necessari, envoltant la Roca de les Onze. Per sort, està tot marcat, i el camí ja ho fa per nosaltres - tan sols l'hem de seguir. Primer anem al Nord-Est, fins que ens trobem amb el primer senyal, que indica amb claredat la direcció cap als Barrots. Així doncs, en aquest punt agafem el Sud.

Racó dels Boixets

Primerament planer, el sender baixa tot al Sud i en un tres i no res ens porta al Racó dels Boixets, que vindria a ser aquesta mena de concavitat que hi ha en el perfil de la serralada. Hi ha un balcó força gran que té vistes a la concavitat sencera, i impressiona força, perquè totes les parets representen una caiguda alta. Per accedir-hi, des del sender cal anar a la dreta i pujar uns quants metres, fins a trobar una obertura entre les roques, per on s'hi pot baixar directament al balcó, passant per una balma molt àmplia. Torna a ser un tram molt divertit de fer, i de moment, sense perills.

Inici del Grau dels Barrots

Des del balcó, tirem pel camí a la dreta, el qual literalment segueix la vora del precipici. Als pocs metres, ens trobem amb un cartell que indica el començament del Grau dels Barrots. Tot seguit, veiem els primers trams equipats amb cadenes, doncs són MOLT necessàries, ja que el camí fa tan sol 1 metre d'amplada (o menys), i a l'esquerra hi ha una caiguda molt, molt i molt important. És també important mantenir la calma i anar agafant-se de les cadenes en l'hora de progressar endavant.

Balcó del Priorat

Continuem recorrent la vora del penya-segat, trobant-nos amb uns quants trossos més amb cadenes, i amb el camí gairebé sempre molt estret. Anem suaument, sense presses, i assegurant les passes. Al cap d'uns pocs minuts, just després de passar per un dels punts més delicats i exposats, arribem a una balma que té una roca gran al mig. Just davant, es troba el Balcó del Priorat, al qual s'hi accedeix a través d'un petit pont (més bé una barana de seguretat). El Balcó és un punt molt singular i es troba al damunt d'una columna de pedra separada de la resta de la paret. És realment impressionant, i les vistes en 360º són fantàstiques.

Bretxa del Grau dels Barrots

Continuem seguint la paret. La dificultat i l'exposició baixen un pèl, però segueix havent-hi bastant de perill, no ens hem d'adormir!! Sobretot, cal tenir especial atenció en els plecs, on el sender baixa, i en les balmes, ja que allà cal passar agenollat o a la gatzoneta. En molts d'aquests trams la roca està coberta de terra i pot relliscar una mica. Tot amb tot, segueix sent un moment trepidant i divertit, és una passada aquesta muntanya!!

Moments més tard, arribem a la fissura principal de la paret i també del grau. Travessem la roca gran encastada enmig de l'escletxa i ens endinsem cap al fons, des d'on podem baixar amb facilitat pel pendent que hi ha per dins de la fissura mateixa. Aquesta part és relliscosa i plena de terra i de pedretes, però es fa bé - l'únic que cal tenir en compte és de no tirar les pedres cap avall, ja que podria haver-hi algú pujant pel grau per sota.

Aquí doncs, just per dins de l'escletxa, parem i ens asseiem - toca dinar finalment! Aprofitem bé aquesta estona a l'ombra i en la frescor - a fora el sol pega fort i de forma incessant, així que és una bona salvada. Mengem amb calma i gustosament, però tampoc sense encantar-nos massa. Un cop hem acabat, seguim avall i acabem de baixar pels barrots i grapes instal·lats al llarg de la fissura, fent-ho per torns i cuidant de no tirar pedres. En efecte, en sortir de nou fora de la pedra, el sol ens comença a fregir amb ganes, però ens haurem d'aguantar una mica més.

Esquerra

Anem baixant cap al Sud-Oest per l'únic sender que hi ha, fins que ens trobem amb un altre camí que puja. Aquí hem de girar a l'esquerra envers el Grau del Carrasclet. Es troba tot ben senyalitzant, indicant les direccions dels dos graus, tant el qual d'on venim, com cap al que anem.

Estem tan a prop de la Morera ara, a un pam de tornar, però volem completar la sortida sencera i recórrer la resta de la serralada. Així que... a caminar!

Grau del Carrasclet

Seguim el sender de nou cap amunt, i passem per sota del Balcó del Priorat, per a endinsar-nos en el Racó dels Boixets, on toquem les mateixes pedrotes grans que abans havíem vist des de dalt. Grimpem amunt, passem al costat de les altes parets, i ens introduïm per racons secrets entre les roques. El camí és mega-divertit!

En el Racó dels boixets, anem mirant d'anar al fons, en la seva banda Est, on les roques es concentren molt i fins i tot hi ha passadissos de pedra. Allà, finalment arribem en l'inici del Grau del Carrasclet, degudament marcat. El grau consisteix en unes tres sèries de grapes, cadascuna de les quals puja uns 5-6 cap amunt. No hi ha cap via ni cable de seguretat, de manera que cal estrènyer amb força i alçar-se per pur físic. És per això que resulta un pas complicat (i exposat), i que cal tenir una certa preparació per passar-hi - aquí es concentra la part més difícil de la ruta.

Igualment, però, ho gaudim de sobre-manera!! Aquests passos ens encanten i ens ho passem súper bé escalant per les grapes.

Cingles del Rodés o dels Forats

Un cop superat el Grau del Carrasclet, sortim de nou en el balcó principal del Racó del Boixets, per on havíem passat feia cosa de dues hores, abans de baixar pels Barrots. Creuem de nou per dins la balma, aquest cop de pujada, i sortim un altre cop pels camins de la part superior del Montsant. Ara però, no seguim al Nord, sinó que directament anem a l'Est. Ràpidament enganxem el camí principal i agafem un pas força veloç, ja que la part superior de la Serra Major és relativament plana i molt senzilla de recórrer. Ens mantenim a l'Est - Nord-Est, passem pel Cingle del Portaler i el Cingle del Fuster, i un kilòmetre més tard enganxem el GR-174.1 Uns minuts després, arribem a una petita elevació, on els Cingles del Rodés o dels Forats [1113 m], on se'ns junta el PR-C 183 que ve del Grau del Carbassal. Hi ha un post senyalitzador força clar. Seguim endavant, a l'Est.

El Crist de la Sang

Un kilòmetre més encara pel mateix tipus de paisatge, i arribem per la zona de la Cova Santa, escenari ja conegut. Sense baixar cap a l'entrada de la cova, deixem el GR i prosseguim sobre la ruta local, encara vers l'Est. Així, uns minuts més tard ens trobem amb una escultura particular, que és alhora una rosa dels vents i un altar - és el Crist de la Sang. Molt peculiar, sense dubte.

Roca Corbatera [1163 m]

Seguim i seguim per un sender senzill i ràpid. Per fi enganxem el tram que havíem recorregut el dia anterior, ja tot conegut. Mantenim el bon ritme, i no triguem gens en plantar-nos de nou sobre la Roca Corbatera [1163 m], el cim més alt de la serralada. Ara gairebé hem complert ja el recorregut.

Ens quedem uns minuts, i aprofitem per a trucar als nostres companys, perquè ens vinguin a buscar en cotxe en Albarca. Encara queda gairebé una hora fins a estar allà baix, però millor avisar amb temps.

Photo ofPunta de la Serra Major [1159 m]

Punta de la Serra Major [1159 m]

Aprofitem per fer una pujada ràpida a la Punta de la Serra Major [1159 m] - el camí passa pel costat. És el darrer punt més alt en el que estarem en aquest dia.

Collet de Miragüelos

Donem la volta per baix i sortim per darrere de la Punta de la Serra Major, on el sender entra en el bosc i comença a baixar - el descens no és gaire abrupte, sinó d'un caire més calmat. No obstant, anem perdent alçada amb senzillesa, i el camí és fàcil de llegir en tot moment. El sender descriu una gran volta tancada i acaba baixant en el Pla del Grau, així desembocant en el GR-171, el qual ve definit per una àmplia pista de ciment. Agafem la pista cap al Nord-Est i ara sí anem baixant en pendent fort. L'únic que cal fer és seguir la pista, fins que aquest fa un gir de quasi 180º, en el Collet de Miragüelos, on la deixem i seguim endavant, a través del bosc. Novament, tot es troba ben marcat.

Albarca

En aquest darrer tram del trajecte, baixem pel bosc i, passat el Collet de les Forques, molt aviat sortim en una zona més oberta, i més seca i més sorrenca. No hi ha pèrdua, en cap moment, el camí fa una mitja lluna i baixa per darrere del darrer monticle. A tot això, comencem a trobar-nos amb més gent, i com més baixem, més sorrenc es torna tot, fins que arribem avall del tot, en el Collet Roig. Com el seu nom indica, es tracta d'un collet dominat per les sorres vermelloses. D'allà, la carretera continua endavant i en uns quants centenars de metres ja arriba a Albarca. Creuem el poblat i ens deixem caure al costat de l'església (en la seva ombra), on ens quedem a descansar i a esperar els nostres companys.

Comments

You can add a comment or review this trail