Integral Montsià Nocturna

22 de juny de 2018

Ja feia temps que li anava darrera a una sortida integral pel Montsià, resseguint tot el crestall de la Serra. Uns amics, també engrescats amb la idea, van afegir la cirereta de fer-la nocturna. Ens hem estalviat la calorada d'aquestes dates i li hem afegit l'encant de fer una travessa nocturna, que perd el valor panoràmic però té el valor afegit de tenir una visió nocturna de tota la comarca del Montsià.
És fa dura de trescar per la quantitat de desnivell acumulat, però l'experiència és molt bonica. L'hem plantejat des de les Cases d'Alcanar fins a Amposta, resseguint sempre el fil de la carena.
Aproximació: es requereix disposar de dos vehicles per fer la combinació de tornada, un a les Cases i l'altre a Amposta.

Itinerari: Sortim des de les Cases, a la vora d'un pavelló cobert, i creuant la nacional 340 prenem una pista que s'enfila fins a la Punta de la Serreta, on hi trobem les restes d'un búnker molt gran excavat sota terra, amb llargs passadissos. Per un sender remuntem la Punta fins al vértex geodèsic, que passem de llarg i remuntem tota la Serreta, per anar a buscar la carena de la Serra del Fandango. Abans, a un coll, creuem la sendera dels Bandolers. A la dreta deixem el racó de Cova Calitra i a l'esquerra el racó de la Mina. El sender passa a tocar, per l'esquerra del Cocó del Blanco de Cella, i empalma amb el sender que puja des de Poblat de Sant Jaume- Mas d'en Serrà. El seguim en direcció nord-est fins al Maset de Badoc, on també trobem el sender que puja al Montsià per la Moleta. En direcció nord anem a trobar la Roca Roja, el primer gran ressalt de roca que ens situa a la cresta principal de la serra. Una tímida lluna en quart creixent ens ajuda a progressar però ja es fa necessari l'ús dels frontals.
Des d'aquí i sempre al fil de la carena es succeeixen els colls i cims: el Molló, Comares o Moletons, Coll de Carrasqueta, Portella Blanca i Conillera, Molacima... fins al cim del Montsià: La Torreta o Pare Pasqual, de 765 m. Parem a recuperar forces i a gaudir del paisatge nocturn, on els pobles il·luminats són els protagonistes.
Estem a la part més elevada de la carena i seguím trescant entre colls i cims: un pujar i baixar constant que va afegint desnivell acumulat a les cames. Ja perdem la noció de l'espai a les fosques, i l'esglaó més important que ens queda: la Portella Alta, la intuïm a tots els colls per on passem. Faixes Tancades, Trencada, Tenda... i la Foradada. No el més alt però si el més visitat dels cims del Montsià. Pel Portell davallem cap a Mata-redona, a estones tapada per una boira baixa que puja del vessant marítim. Pugem novament, pel sender del Pla de Roures per guanyar el Molló dels Tres Termes, i seguir carenejant la part més septentrional de la serra. A l'esquerra deixem el Pic d'Andara i a la dreta el Bosc de Miralles, i per sender molt estret i brut arribem al Pas d'Andara, la collada que ens deixa al cim més al nord del Montsià: Cedrilles. Passem per l'antic corral arrecerat contra els cingles i comencem a davallar fort fins al Corral de Mussenyes i el coll de les 7 Piques.
El cansament i les hores es fan notar, però encara queda el darrer esglaó, la cirereta del pastís: El Montsianell, que coronem pel sender que també el careneja de sud a nord. La darrera baixada, potent, ens fa perdre els darrers 300 metres de desnivell i ens deixa entre tarongers. El camí d'una finca ens deixa, després de creuar el barranc dels Núvols al Camí de Tapa, al començament de la urbanització Favaret d'Amposta, on tenim l'altre cotxe.

Una travessa potent, amb força desnivell acumulat i amb l'encant de fer camí per la nit, gaudint de la fresqueta. Us animeu?

Bona travessa!!!