Ibón de Estanés (circular des de Sansanet)

Aquesta ruta passa pel pas de l'Échelle, tram equipat i amb un cert grau d'exposició, d'aquí que la qualifiqui de moderada, ja que la resta va per senders evidents i senyalitzats. En cas de patir vertigen, probablement és millor fer-la en sentit contrari

Itinerari circular que des de la zona d’aparcament de Sansanet ens durà a visitar el conegut Ibón de Estanés, ubicat al nord de la serra de Vernera, a la comarca de la Jacetània (Osca), al límit mateix de la frontera amb França. Es tracta d’un estany d’origen glaciar que compta amb una petita resclosa des d’on es canalitza l’aigua fins a les Forges d’Abel, a la vall d’Espélunguère. Malgrat les diverses vies d’accés que té per la banda aragonesa, per exemple Lizara, Guarrinza o Candanchú, hem triat la que comença al vessant francès, per ser la més curta i senzilla a l’hora de traçar un recorregut circular, que ens ocuparà una matinal, però que ens oferirà una gran varietat de paisatges, deixant-nos amb una sensació d’haver completat una excel·lent volta.

Per arribar a la zona d’estacionament de Sansanet, seguirem des de Jaca la carretera N-330 en direcció a Canfranc, travessant el port de Somport pel túnel transfronterer. Un cop a territori francès, seguirem la carretera fins a una propera cruïlla a la dreta que porta al coll de Somport, per on seguirem de pujada fins arribar a un encreuament amb una pista que baixa a la dreta, on hi ha una parada d’autobús. Ja estem al lloc on hem de deixar el cotxe, tot i que cal tenir en compte que a l’estiu o en dies festius, probablement estigui ple i ens calgui aparcar al voral de la carretera. S’ha de matinar si es vol assegurar l’aparcament. Veurem uns plafons informatius de les rutes d’aquest sector i uns rètols grocs en els que llegim Lac d’Estaens, que és com li diuen a França a l’estany. Farem el recorregut en sentit horari i fins a la riba mateix del llac ens haurem de guiar per les marques de pintura groga, les estaques i els rètols que fiten abastament el sender. És impossible perdre’s.

D’aquesta manera, des del mateix aparcament seguim el camí que travessa dos cops el riu Le Gave d’Aspe i s’introdueix en un bosc de faigs, pel que avançarem en constant pujada. Al cap d’un quilòmetre arribarem a una cruïlla que és on iniciem la circular pròpiament dita. Val a dir que trobarem un seguit de rètols que ens demanen no sortir-nos del sender marcat, ja que les dreceres que s’han anat obrint per estalviar les llaçades, han deteriorat molt el terreny. Poc a poc sortim de la fageda i entrem en un terreny d’extenses praderies que ens permeten començar a contemplar els grans pics del sector d’Aspe. Després de les llaçades, el sender gira a l’oest, moment en el que travessem la línia fronterera i en poca estona enllacem amb el traçat del GR 11 i la Senda de Camille, que per l’esquerra se’n van cap a Candanchú pel pas de la Chorrota de Aspe. Val a dir, però, que no hem vist cap marca blanca i vermella que identifiqui el GR, només les verdes i grogues de la Senda. En tot cas, ens endinsem en un mena de vall herbada travessada per un rierol per on ens enfilem fins al port d’Estanés, que amb els seus 1790 metres d’alçada, esdevé la cota màxima del recorregut. Des del coll baixem tranquil·lament a la riba de l’estany seguint algun dels diversos senders que s’hi han obert. El circ glaciar en el que s’hi troba està tancat per un seguit de pics situats al vessant oriental de la serra de Secús, com el Lioviella, la Cúpula de Secús o el Pico Alto de la Portaza, que conformen les Puntas de la Portaza. Certament, portem una estona gaudint i molt d’aquesta serralada formada per un grapat de pics granítics molt estètics.

Voltem el llac en sentit antihorari, fixant la vista en una mena de collet que hi ha sobre la canal de captació d’aigües, ja que és per on començarem el descens. En molts mapes se l’anomena Port de Bernère o Puerto de Vernera i en tots se’l coneix com a Pas de l'Échelle (pas de l’escala). De fet, a la cartografia de la zona també figura com a Puerto de Vernera el pas que dona accés al Valle de los Sarrios, entre el pic de Lioviella i el Circo de O Ibón, per on passa la Senda de Camille, per tant, podria ser que segons de quina part de la frontera es miri o vingui, es consideri com a tal l’un o l’altre.
En tot cas, pugem fins al coll i el primer que sobta es veure per on va el camí, ja que ho fa completament penjat. És un tram curt, on cal baixar per unes curtes i estretes giragonses, que donen pas a un flanqueig equipat amb passarel·les metàl·liques i un passamans i que acaba en una ferma escala que ens ajuda a salvar el grau. Tot plegat en un ambient bastant aeri, però molt més segur del que en principi es pugui pensar. Un rètol a l’inici de la baixada ens adverteix que en condicions hivernals la cosa es posa molt, però que molt, crua. Un cop superat aquest pas, el sender inicia un bonic flanqueig descendent (per sobre de la canalització d’aigua de l’estany, que a estones veiem), alçats sobre al vessant orogràfic dret de la vall travessada pel Ruisseau d'Espelunguère. Unes llaçades ens condueixen fins a una cabana de pedra (tancada) i d’aquí en fort descens ens introduïm en una frondosa i fantàstica fageda.
Sempre cara avall, per un camí evident amb alguna que altra marca blanca i vermella, pràcticament esborrada, travessem tres cops un torrent i arribem a una cruïlla, en un petit prat, on hi ha un parell de roques i un indicador. Avall i a l’esquerra marxa el sender que porta al pàrquing d'Espélunguère, mentre que en el nostre cas anem en lleu pujada a la dreta, en direcció al coll de Maspêtres, des d’on el camí va planejant de vegades o baixant suaument, en un tram molt còmode de caminar. Arribem a una nova fageda, incorporant-nos al traçat d’una antiga pista, força desdibuixada, on cal parar compte a un rètol, que ens marca per on hem d’anar per tallar-la. Més endavant la recuperem, en un tram molt costerut que ens porta a travessar un torrent i sortir al camí que ens durà fins a la cabana d'Escouret, que malgrat consti com a refugi lliure, a l’estiu està ocupada pels pastors, que hi elaboren formatge.
En poca estona arribem a la cruïlla on hem iniciat la circular, que en aquest cas tanquem, tornant sobre els nostres passos fins a la zona d’aparcament de Sansanet.