Gratallops-Consolació-Torroja del Priorat

Recorregut pel Priorat, una comarca amb un gran patrimoni natural, cultural i històric. Amb un paisatge singular, de relleu accidentat format pels bancals de vinyes en els vessants costeruts i estrets, bancals d’oliveres, petits pobles amb encant i ermites. Ens dirigim a Gratallops situat al centre de la comarca, enlairat entre els rius Siurana i Montsant. Manté el caràcter rural genuí., amb antigues cases pairals, com la casa dels Frares, l’Arc de Pedra, possiblement l’antiga porta d'accés al poble i l'església de Sant Llorenç d’estil neoclàssic.
Comencem a caminar cap a les afores, en direcció al cementiri per agafar el camí dels Socarrats, passem per la Font Soi. Aquí ja ha començat l'època dels espàrrecs, n’anem trobant i finalment hem fet un bon menat. Ens desviem a la dreta per un sender que puja cap a l’hotel-celler Buil & Giné. Fem uns dos cents metres per la carretera T 710, per agafar el camí de l’ermita.
Arribem a l’ermita de la Consolació, encimbellada en un turó que domina les vinyes que l’envolten, en aquestes vinyes es produeix l’Ermita, un dels vins més cars del món. Continuem pel sender, després camí carreter que va cap a Torroja del Priorat. Passem pel mas del Batisto i el barranc d les Planes. Arribem a Torroja, el seu nucli antic manté l'essència del Priorat, carrers estrets, costeruts i empedrats amb còdols. Destacar l'església neoclàssica de Sant Miquel on hi ha un l’orgue històric d'estil romàntic francès amb elements catalans i diverses cases pairals, Cal Comte, Cal Marimon o Cal Xicorill. En aquest poble hi viu l'artista plàstica Montserrat Aixalà i Blasco.
Retornem cap a Gratallops, hem de creuar el riu Siurana a gual dos cops. un cop creuat per segon cop agafem un camí que s’enfila pels Bellvissos i quant arribem dalt de la forta pujada trobem un pagès que ens diu que el camí és privat, nosaltres no hem vist el cartell, que no hi deixen passar perquè la finca es de cultiu ecològic i la gent no te respecte, tiren peles de taronja, papers i altres deixalles, això fa que es trenqui el delicat equilibri biològic que tant els hi costa mantenir. Ens dóna permís per passar, li expliquem que serem molt respectuosos i curosos en no deixar cap rastre del nostre pas. De tota manera crec que això ja s’hauria de fer sempre i mantenir la natura tal com l’hem trobat. Millor buscar una ruta alternativa per no fastiguejar als viticultors.
Tornem a creuar el Siurana, aquest cop per un pont i després de dos pujadetes bastant dretes arribem de nou a Gratallops.