GRANOLLERS - LAGO DE LOS CISNES - GRANOLLERS
near Granollers, Catalunya (España)
Viewed 9259 times, downloaded 298 times
Trail photos
Itinerary description
Un panell informatiu situat a l'inici de la perllongació del passeig de la Muntanya ens indica el punt de partida de l'itinerari. Avancem fins arribar a la zona de mercaderies de Renfe, darrera l'estació de Granollers-Centre.
El 23 de juliol de 1853 s'inaugurava la línia de Granollers a Barcelona, era la tercera que es posava en servei a Catalunya i la cinquena a Espanya. Aquesta línia de ferrocarril no arribaria fins al 1878 a Portbou i a la frontera francesa. En un principi la línia discorria per l'actual avinguda de Sant Esteve, avinguda del Parc i carrer de Girona. L'antiga estació, que estava situada en l'actual avinguda del Parc i plaça de Barangé, es mantingué fins a finals de 1964 quan s'inaugurà el nou traçat i l'actual estació, ubicada a la plaça de Serrat i Bonastre.
El vial que discorre paral·lel a la via i que ens condueix fins a la ronda sud és conegut per la toponímia local com el Camí de les Ginesteres. Abans d'arribar al pont que creua la ronda sud, el camí puja lleugerament cap a la Serra de Llevant. Just a l'entrada del pont, si seguíssiu un camí que s'enfila fins a la carena de la serra arribaríeu a Can Grau i a la Valldoriolf , en el terme municipal de la Roca del Vallès.
En el procés de construcció de la ronda sud, entre els mesos de gener i abril de 1994, es va portar a terme l'excavació del jaciment del Camí de Can Grau, en el qual es documentà una important necròpolis prehistòrica de la cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mitjà, en un moment cronològic situat entre el 3800-3500 abans de Crist. També es localitzaren una sèrie de fosses atribuïbles al Neolític Final-Calcolític i a l'Edat del Bronze, i un conjunt d'estructures d'època romana de l'Alt Imperi.
La ronda sud (C-352), en funcionament des de l'any 1994, enllaça la N-152 (autovia de l'Ametlla) amb la carretera de Cardedeu i Sant Celoni (C-251). Les obres, després de certs retards, s'iniciaren a l'abril de 1993 i foren plantejades en dues fases: una primera, des de l'autovia de l'Ametlla fins a la rotonda del carrer d'Esteve Terrades; la segona, des d'aquest punt fins a enllaçar amb la carretera de Cardedeu.
Cal Jardiner
Un cop creuat el pont, el nostre itinerari pren el Camí de Santa Quitèria. A pocs metres i a l'esquerre, un trencall ens acosta a Cal Jardiner.
El Camí de Santa Quitèria és una via molt antiga que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. El camí, que pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès, va de nord a sud per dalt de la carena de Llevant i termeneja amb la Roca del Vallès. Segurament ens trobem davant d'un dels camins antics que s'empraven per anar i venir al mercat de Granollers.
Els primers vestigis del poblament granollerí el conformen les troballes arqueològiques d'un forn iber de l'Edat del ferro trobades a Cal Jardiner. També s'hi ha trobat restes d'una vil·la romana d'època republicana, datada del segle II abans de Crist.
Continuem pel Camí de Santa Quitèria. Tot just abans que el camí s'enfili a dalt de la carena i a un escàs centenar metres de Cal Jardiner, a mà dreta i en direcció a la línia del ferrocarril, encara es poden veure testimonis del que va ser la bòbila de l'Estrella.
També en aquest mateix punt de l'itinerari us trobareu amb el Camí de Migdia, el qual trenca cap a ponent i després de passar per sota la via ens permet d'arribar a la zona de les Tres Torres.
La bòbila de l'Estrella, lloc on antigament hi havia el forn d'en Colomer, fou construïda els anys 1932-1933 per la CNT per ocupar braços. Tenia una xemeneia a la part superior de la qual hi havia una peça de ceràmica amb una estrella. L'any 1948, en aquest indret el Dr. Salvador Llobet hi localitzà, a tretze metres de profunditat, un fòssil d'un molar que pertanyia a un elefant antic (Palaeoloxodon antiquus) del període Pleistocè. La resta d'aquest proboscidi forma part del fons del Museu de Granollers.
El Camí del Migdia, també conegut com el camí del Camp de l'Arpa, ens serveix de referència per indicar el límit entre els antics termes municipals de Palou i de Granollers. Després de passar per sota la via del ferrocarril, transcorre pel costat de l'Escola Mestres Montaña i arriba fins a la carretera del Masnou.
Documents antics ens parlen que en aquesta zona hi havia el bosc de les Tres Torres, el qual segurament debia anar des del camí de Santa Quitèria al de Can Bassa. Avui només hi ha conreu de secà.
El 23 de juliol de 1853 s'inaugurava la línia de Granollers a Barcelona, era la tercera que es posava en servei a Catalunya i la cinquena a Espanya. Aquesta línia de ferrocarril no arribaria fins al 1878 a Portbou i a la frontera francesa. En un principi la línia discorria per l'actual avinguda de Sant Esteve, avinguda del Parc i carrer de Girona. L'antiga estació, que estava situada en l'actual avinguda del Parc i plaça de Barangé, es mantingué fins a finals de 1964 quan s'inaugurà el nou traçat i l'actual estació, ubicada a la plaça de Serrat i Bonastre.
El vial que discorre paral·lel a la via i que ens condueix fins a la ronda sud és conegut per la toponímia local com el Camí de les Ginesteres. Abans d'arribar al pont que creua la ronda sud, el camí puja lleugerament cap a la Serra de Llevant. Just a l'entrada del pont, si seguíssiu un camí que s'enfila fins a la carena de la serra arribaríeu a Can Grau i a la Valldoriolf , en el terme municipal de la Roca del Vallès.
En el procés de construcció de la ronda sud, entre els mesos de gener i abril de 1994, es va portar a terme l'excavació del jaciment del Camí de Can Grau, en el qual es documentà una important necròpolis prehistòrica de la cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mitjà, en un moment cronològic situat entre el 3800-3500 abans de Crist. També es localitzaren una sèrie de fosses atribuïbles al Neolític Final-Calcolític i a l'Edat del Bronze, i un conjunt d'estructures d'època romana de l'Alt Imperi.
La ronda sud (C-352), en funcionament des de l'any 1994, enllaça la N-152 (autovia de l'Ametlla) amb la carretera de Cardedeu i Sant Celoni (C-251). Les obres, després de certs retards, s'iniciaren a l'abril de 1993 i foren plantejades en dues fases: una primera, des de l'autovia de l'Ametlla fins a la rotonda del carrer d'Esteve Terrades; la segona, des d'aquest punt fins a enllaçar amb la carretera de Cardedeu.
Cal Jardiner
Un cop creuat el pont, el nostre itinerari pren el Camí de Santa Quitèria. A pocs metres i a l'esquerre, un trencall ens acosta a Cal Jardiner.
El Camí de Santa Quitèria és una via molt antiga que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. El camí, que pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès, va de nord a sud per dalt de la carena de Llevant i termeneja amb la Roca del Vallès. Segurament ens trobem davant d'un dels camins antics que s'empraven per anar i venir al mercat de Granollers.
Els primers vestigis del poblament granollerí el conformen les troballes arqueològiques d'un forn iber de l'Edat del ferro trobades a Cal Jardiner. També s'hi ha trobat restes d'una vil·la romana d'època republicana, datada del segle II abans de Crist.
Continuem pel Camí de Santa Quitèria. Tot just abans que el camí s'enfili a dalt de la carena i a un escàs centenar metres de Cal Jardiner, a mà dreta i en direcció a la línia del ferrocarril, encara es poden veure testimonis del que va ser la bòbila de l'Estrella.
També en aquest mateix punt de l'itinerari us trobareu amb el Camí de Migdia, el qual trenca cap a ponent i després de passar per sota la via ens permet d'arribar a la zona de les Tres Torres.
La bòbila de l'Estrella, lloc on antigament hi havia el forn d'en Colomer, fou construïda els anys 1932-1933 per la CNT per ocupar braços. Tenia una xemeneia a la part superior de la qual hi havia una peça de ceràmica amb una estrella. L'any 1948, en aquest indret el Dr. Salvador Llobet hi localitzà, a tretze metres de profunditat, un fòssil d'un molar que pertanyia a un elefant antic (Palaeoloxodon antiquus) del període Pleistocè. La resta d'aquest proboscidi forma part del fons del Museu de Granollers.
El Camí del Migdia, també conegut com el camí del Camp de l'Arpa, ens serveix de referència per indicar el límit entre els antics termes municipals de Palou i de Granollers. Després de passar per sota la via del ferrocarril, transcorre pel costat de l'Escola Mestres Montaña i arriba fins a la carretera del Masnou.
Documents antics ens parlen que en aquesta zona hi havia el bosc de les Tres Torres, el qual segurament debia anar des del camí de Santa Quitèria al de Can Bassa. Avui només hi ha conreu de secà.
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt be
He seguit aquesta ruta avui. L'anada molt bé. La tornada es pot variar per no fer tant de camí al costat de l'autopista, però allargant-la de 13 a 16km.