Granera - Castellterçol

Gr-177

GR 177: Ronda del Moianès Descobreix la comarca del Moianès a través d'una fantàstica ruta circular que comença i acaba a la capital, Moià. Un territori per descobrir ple de paisatges i localitats que amaguen una gran bellesa paisatgística. El Moianès és una comarca catalana circumscrita a l'altiplà homònim. Alguns dels seus paratges més emblemàtics es troben protegits dins l'espai natural comú del Moianès. El GR 177, conegut també com a ronda del Moianès, és un itinerari circular d'uns 109 quilòmetres que enllaça els nuclis de població principals de tots els municipis que formen part del Moianès i permet conèixer d'una manera directa els atractius naturals i històrics d'aquesta part de la Catalunya central. L'extrem sud-occidental del sender transita pels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, amb paisatges de gran bellesa. La capital d'aquesta subcomarca és Moià, punt de partida i final del sender. Moià és la vila més gran del Moianès i la seva capital històrica. El GR 177 té el punt de partida al nucli, on es poden visitar diversos museus i les interessants Coves del Toll. De tota manera, en ser un itinerari circular, qualsevol punt pel qual passi pot esdevenir un bon indret de sortida.

Vila-Rúbia

Vila-rúbia és una masia del terme municipal de Castellterçol, al Moianès. Està situada en el sector més occidental del terme, a prop del límit amb Granera i Monistrol de Calders, en terres de l'antiga parròquia de Sant Llogari de la Sala. És a prop i a llevant de l'Olleret.

Pla de Sant Llogari-La Sala

La Sala de Sant Llogari és una masia de Castellterçol (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a l'extrem occidental del terme de Castellterçol, a l'esquerra de la riera de la Sala, al nord de la Baga de la Sala, de Ca la Rosa, Vila-rúbia i l'Olleret, i de la Serra de l'Olleret, al nord-est de la Baga del Miracle i a migdia de la Soleia de la Sala. Té al seu costat nord-oriental l'església romànica de Sant Llogari de Castellet. A migdia seu s'estén el Pla de Sant Llogari. Gran masia de tipus rural fortificada. A l'interior hi ha un pati-corral amb les dependències complementàries de la casa com estables, graners, dipòsits,... La façana principal està encarada a ponent. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal d'arc rebaixat amb llinda del segle xix, amb la inscripció: Llogar- Sala, 1827. El parament és de pedra i posteriorment emblanquinat amb guix. La coberta és a dues aigües. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades aixecades damunt d'arcs de pedra. Dintre del recinte fortificat també es troba la capella de Sant Llogarí.

Riera de Sant Joan

Vilanova

Vilanova és una masia del terme municipal de Castellterçol, al Moianès. Està situada en el sector occidental del terme, a ponent de la Sala de Sant Llogari i de Sant Llogari de Castellet, en el vessant meridional de la mateixa vall, a mig camí entre Sant Llogari i la vila de Castellterçol.

Cruilla de la Codina

Collet de Sant Fruitós

Castellterçol

Castellterçol està situat al mig de l’altiplà de la comarca del Moianès, a cavall entre la plana de Vic, el Pla del Bages i el Vallès Oriental. La seva bellesa paisatgística és única; el municipi es troba envoltat de bosc i des de qualsevol turó o carena podem veure el Montseny, Montserrat i fins i tot els Pirineus. El poble, que a l’estiu arriba a doblar-se en nombre d’habitants, té una gran quantitat de fonts, torrenteres, dòlmens, oratoris i una bona colla de masies pairals, algunes habitades i d’altres adaptades per al turisme rural, les quals conserven encara l’encant del passat però amb les comoditats del present. A dins la població, ben conservada, hi trobem boniques torres i cases residencials. Castellterçol compta una indústria alimentària molt rica, des de productes naturals i ecològics fins a la producció de conserves de tòfones, bolets, mel, pastisseria selecta o plats precuinats. Als castellterçolencs, també els agrada presumir de “La dansa de Castellterçol”, declarada com a festa tradicional d’interès nacional.

Casa Museu Prat de la Riba

Casa pairal on nasqué i morí el gran estadista, president de la Diputació de Barcelona i creador de la Mancomunitat Catalana, Enric Prat de la Riba i Sarrà. A la casa del president de la Mancomunitat de Catalunya, avui convertida en museu, s´hi conserven estances i pertinences de la família Prat. Disposa d'una sala polivalent i pati interior obert, on s´hi fan actes culturals durant tot l’any. La casa Prat de la Riba (o antiga casa Padrós, amb traces del S.XVII) es troba al centre del poble. En el seu estat actual fou arranjada l'any 1800 pel Dr. Padrós i ha estat declarada monument historicoartístic pel fet d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), eminent jurista, un dels principals teòrics del nacionalisme, fundador de la Lliga Regionalista,president de la Diputació de Barcelona i creador de la Mancomunitat Catalana, de la qual fou primer president i des d’on va endegar una amplia obra de modernització i millora del país. La família d'en Prat de la Riba va cedir la casa a la Generalitat i des de 1984 s'ha convertit en casa-museu on, a més de poder visitar les estances privades i records personals d'Enric Prat de la Riba, també s'utilitza com a sala d'exposicions i conferències. Què hi trobareu? Mitjançant espais fidelment conservats i d'altres de nova ambientació, es penetra en la biografia personal i política d'aquest gran patrici català, al que Eugeni d'Ors anomenava "el seny ordenador de Catalunya", i es mostra l'abast i pervivència de la seva tasca. A més, la visita ens permet observar com era una casa rural benestant d'inicis del s. XX.

Església de Sant Fruitós

Església de tres naus amb planta de creu llatina i coberta a dues aigües. En el mur nord, a l'alçada de l'absis, es troba el campanar vuitavat, coronat per una terrassa amb balustres de pedra i gàrgoles zoomorfes. En la façana trobem la portalada amb una obertura rectangular flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; a sobre hi ha un frontó trencat amb volutes i al centre una fornícula amb la imatge del sant titular. Per sobre hi ha una rosassa que dona llum a l'interior. El parament de l'edifici és de pedra picada. L'església actual de Sant Fruitós és la tercera que s'ha erigit sobre el mateix solar des que l'any 964 es va jurar sobre el seu altar el testament del levita Guadamir. Segurament la primitiva església es devia erigir a finals del segle IX.[2] L' església primitiva, romànica, fou consagrada l'any 1111, el mateix dia que l'església de Sant Miquel del Castell, però d'aquell temple primigeni, ja no en queda res. El 1130, l'església amb la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols fou cedida al monestir de l'Estany, el qual va crear una pabordia el 1406. Aquesta pabordia es va institucionalitzar a partir del 1430 i fou regida inicialment per canonges de l'Estany; fins al 1850 els seus rectors s'intitulaven pabordes. L'església actual, gran, amb un magnífic campanar visible des de molt lluny, fou construïda sobretot al segle XVII. L'empresa es va dur a terme gràcies al delme sobre les collites, la prestació personal i els donatius. D'aquesta església parroquial depenia la sufragània de Sant Llogari de Castellet, fins que aquesta va ser bescanviada amb la parròquia veïna de Sant Martí de Granera per la de Sant Julià d'Úixols. També en depenien les altres esglésies i capelles del terme: l'esmentada de Sant Miquel del Castell, les de l'Hospital, del cementiri i de Sant Francesc, i les de les masies del terme: Sant Gaietà de la Ginebreda i Sant Bru de l'Oller.