Gra de Fajol ( 100 Cims), Gra de Fajol Petit amb baixada cap al refugi d’Ulldeter pel Pas dels Isards

Preciosa ruta que ens ha portat a Vallter 2000 per pujar a uns dels nous cims incorporats al llistat dels 100 Cims, el Gra de Fajol.


El Gra de Fajol es un cim preciós de color blanc que li d9na el quars que hi ha a la part més alta. Es tracta d’un dels cims més bonics de la zona des del punt de vista estètic . El camí que vam seguir pasa pel Refugi d’Ulldeter per dirigir-se al conegut Coll de la Marrana. Des d’aquest coll queden uns 200 mts de desnivell positiu per arribar al cim. Les vistes son espectaculars, sempre que no hi hagi boira. No haviem previst pujar pel Coll de la Marrana sino que voliem fer la pujada pel Pas dels Isards. Des del Refugi d’Ulldeter es vei amb bastanta claretat el camí que haviem de fer però ens va semblar que no era tan fàcil com ho haviem llegit a les ressenyes. Es veia molt dret i seguint un itinerari que no es veia clar però d’el que era possible intuir el camí que caldría fer per arribar al coll. Per sortir de dubtes vam anar al Refugi d’Ulldeter per preguntar. La resposta ens va sorprende ja que ens van aconsellar baixar i no pujar, es a dir el contrari del que voldrie fer nosaltres. Davant d’aquesta resposta vam canviar les nostres previsions per pujar pel camí tipic, el dell Coll de la Barraca. En tot el recorregut cap a aquest coll teniem a la nostre esquerra l’imatge de tot el camí que fariem des del Gra de Fajol, fins arribar al Gra de Fajol Petit.


El camí des del Refugi d’Ulldeter fins al Coll de la Marrana es bastant senzill, seguint sempre el GR11. Des del Coll fins al cim del Gra de Fajol es bastant ràpid. Les vistes des del cim del Gra de Fajol son magnífiques començant pel mateix cim , tot blanc de pedra de quars. Feia una ventada molt forta pel que la pujada va ser incòmode però curiosament al arribar al cim el vent va afluixar força i ja no ens va causar cap mena de molèstia. El que no va canviar en tot el recorregut per les parts altes de la muntanya va ser la boira que ens tapava i destapava les vistes que teniem des d’allà a dalt. De tant en tant però veiem la carena/cresta que calia fer per arribar al Gra de Fajol Petit, un itinerari preciós.


Des del Gra de Fajol vam començar a baixar els quasi 200 mettes que hi ha fins al coll que el separa del seu germà petit. En molts trams es va sense camí definit, seguint fites però teneint sempre bastant clar cap a on calia dirigir-se. Hi ha trams de cresta, una cresta que normalment no presenta cap mena de dificultat, però sempre es troba la manera de caminar uns metres per sota d’ella pel que en cap moment tens la sensació de caminar a prop del buit. Un cop al cim del Gra de Fajol Petit podiem veure espectacle que oferia el seu germà gran. Les vistes son fantàstiques. Es evident que si un es limita a pujar al Gra de Fajol i no s’acosta al Gra se Fajol Petit, està cometent un gran error.


Un cop fet el cim vam iniciar el retorn. Dos companys es van quedar en el punt en que una fita ens indicava el començament del descens pel . Els altres van decidir desfer tot el camí d’anada pel que els va acompanyar fins que vam arribar de nou al cim del Gra de Fajol punt en que ja tenien clar que havien de fer per tornar cal al Refugi d’Ulldeter. Es tractava d’acompanyar-los en aquells punts en que la orientació era més dificil donat que son gent que no porta GPS de manera habitual. Un cop els vaig deixar, em va tocar girar i tornar cap al Pas dels Isards. Us explico això perquè tingeu clar que aquest recorregut en circunstàncies normals aquesta ruta tindría uns 200 metres menys de desnivell i 1 Km menys de distància


Els companys m’esperaven al punt en que hi ha la fita que marca el començament del Pas dels Isards. No hi vaig arribar però ja que vaig veure una petita escletxa a la cresta que semblava que em permetería arribar a on m’esperaven sense haver de seguir per la part alta de la carena/cresta. Vaig haver de desgrimpar uns 6-7 metres sense cap mena de problema per entrar en una mena de faixa ample que em va portar al punt de reunió sense cap mena de problema.


El Pas dels Isards es veu molt dret i complicat des de baix, des del Refugi d’Ulldeter però ja no ho sembla tant vist des de la cresta del Gra de Fajol, al menys en la seva primera part. Queda el dubte de quines dificultats tindrà la part final que es veu molt dreta i que sembla tarterosa. Vam veure però una parella que hi baixava bastant ràpid i això ens va convèncer de que el descens sería relativamenr còmode, com així va ser. Les fites i restes de se der van indicant l’itineraria seguir; s’ha de baixar vigilant se no relliscar però el risc de caiguda no es elevat; quasi sempre tens un lloc a on posar els peus amb seguretat. El descens es molt ràpid i agradable. Un cop fet aquest pas creiem que tampoc ha de ser massa complicat fer-lo de pujada però no vull contradir el que ens van dir al Refugi i si ells creuen que es més difícil de pujar que de baixar ho deixaré escrit així


Una cop acabada al baixada del Pas dels Isards ja ens vam dirigir al proper Refugi d’Ulldeter i des d’allà ja vam continuar baixant cap al cotxe sense cap problema.


En resum es tracta d’una curta però preciosa caminada per la zona d’Ulldeter que no desmereix en absolut a cap altre que es pugui fer per aquesta espectacular zona de Catalunya