Gr10-Gr11-HRP

Sortim d'Albanyà agafant el GR11 direcció cap a Maçanet de Cabrenys. A Maçanet deixem el GR11 i agafarem l'enllaç del GR11 al GR10 francès. En arribar al Coll del Pou de la Neu, trobarem el GR10, que seguirem passant per Arles-sur-Tech, fins a peu de Canigó.
Nosaltres vàrem optar per pujar el Canigó, agafant la HRP, deixant el GR10 que voreja el Canigó fent més volta. Baixant per la "xemeneia" i tornant a buscar el GR10.
Al refugi Mariailles sortim del GR10 francès, agafem un tall de la HRP, passant per la Collada de la Roquette, Pla Guillem, collada del Vent, Collada Des Roques Blanches fins al Refugi de la Porteille de Rojà, aquí deixem la HRP i passem pel Costabona per anar a buscar el GR11 que no deixarem fins arribar al final de la nostra ruta, Albanyà.

Aquesta ruta està mínimament retocada, traient els errors comesos durant els dies de caminada, i marcant els punt d'interès.
A nosaltres ens van sortir uns 15 quilòmetres més.

No vàrem fer nit en cap refugi, només vàrem parar per menjar, etc...
Una volta molt interessant i diferent, aprofitant diferents GRs per poder fer una volta circular. Una volta molt maca, passant per boscos molt espessos, petites tarteres, bones vistes i, malgrat ser un GR, no vàrem trobar gaire gent caminant, un petit sentiment de solitud que s'agraeix molt.

L'únic sentiment estrany d'aquest viatge, va ser que vàrem fer el cim del Canigó, la setmana en què es preparava la festa de la flama del Canigó, per la qual cosa, era un pujar i baixar continuu, l'emoció de fer-ho per primer cop, amb maleta i amb els amics, però un esdeveniment molt desagradable va deixar aquest sentiment agredolç.
Nosaltres vàrem fer el cim i ràpidament vàrem baixar, no sóc el més indicat per estar per allà dalt a tanta alçada. Vàrem baixar per la xemeneia i després per la tartera, triant el camí més ràpid, deixant el camí de baixada que fa moltes zigues-zagues. Un cop a baix, mentre decidíem si dinar o no, de cop i volta es va començar a tapar el cel, posant-se molt negre i va començar a caure calamarsa,tronar i llampegar. Amb el sobressalt que portàvem vam començar a córrer per sortir del prat i anar perdent alçada per quedar més arrecerats.
Vàrem comptar que en més de tres ocasions, el temps entre llamp i tro era de menys d'un segon. Una tempesta molt forta.
Doncs resulta que un d'aquests llamps va treure la vida a un home allà dalt. Un cop al refugi ens vam assabentar de tot aixó i amb l'anar i venir dels helicòpters.
Només vull dir que amb aquesta desagradable experiència, tant els companys i jo, ens mirem la muntanya amb molt més respecte, no por, però si un gran respecte. En qüestió de minuts la muntanya i el seu entorn canvia, d'un lloc idíl·lic a un lloc monstruós. No vull pensar gaire en aquest fet, si ens vam creuar amb les persones que varem quedar allà adalt, què podia haver passat si haguéssim estat més temps a dalt..... Només pensar que aixó ens servirà per desgràcia aliena, a ser una mica més previsors a l'hora de sortir a la muntanya, i pensar que per caminar cal sortir ben d'hora, la son es pot dominar però la natura no.

Una abraçada bent forta a tots els afectats.

Manel, Pau i Jordi.