GR R2 La Providence - Roche Écrite - Piton des Neiges - Nez Coupé de Sainte-Rose - Basse Vallée 2023-07-28 al 2023-08-09

18 dies a La Réunion - GR R2

Des de fa molts anys tenia pendent el GR R2 de l’illa La Réunion a l’Oceà Índic. És un tresc de diversos dies amb un continu “puja-baixa” al mig d’un paisatge espectacular que va canviant en funció de l’alçada i els diferents espais de l’illa (molt humit a l’Est, selvàtic al Nord, tropical a l’Oest i Sud-Oest, i volcànic al Sud-Est). Aquest any amb en Josep ens hem decidit a conèixer a fons l’illa i a recórrer-la de dalt a baix amb el GR R2. M’agradaria que ens hagués pogut acompanyar la “Lo” -tal com havíem parlat fa uns anys, sempre quedarà pendent, però en tot cas ella ha estat permanentment en el meu record en tot aquest llarg recorregut-.

És una illa realment petita (menys de la meitat de la província de Girona, a Catalunya), però amb més habitants, en gran part concentrats en la costa i en uns pocs nuclis interiors on pots arribar-hi amb carreteres que tenen centenars de corbes. La costa Oest té platges de corall on et pots banyar, la resta de l’illa té uns costa abrupta, amb taurons, que desaconsellen totalment tirar-se a l’aigua. Al centre tres grans circs volcànics: Mafate, Salazie i Cilaos.

En total hem estat 20 dies de viatge: a la primera jornada hem recorregut la capital, St. Denís -no dona per molt més, si no entres als diferents museus-, després hem dedicat 12 dies al recorregut del GR R2, pujant als cims de la “Roche Écrite” i el “Piton des Neiges”. Intercanviant una etapa amb el GR R3 -doncs l’etapa del GR-R2 corresponent estava tancada i així aprofitàvem per visitar un bonic indret denominat “Trois Roches”. També ens havíem reservat un dia per pujar al cim del “Piton de la Fournaise”, però l’erupció que es va iniciar a inicis de juliol del 2023 ho han fet impossible doncs ha estat activa fins un parell de dies abans de marxar, i ens hem acontentat amb arribar-nos al “Nez Coupé de Sainte-Rose” i veure el volcà des de la cresta. També hem dedicat un dia al segon pic més alt de l’illa “Le Grand Bénare”, un altre a recorre-la amb helicòpter, hem aprofitat a l’anar amb cotxe d’Oest a Est per la carretera de les laves per fer tres recorreguts (“Puits des Français”, “N.D.des Laves” i “le Voile de la Mariée”), i finalment un dia per arribar-nos al bonic “Trou de Fer”. En resum 2 dies de viatge, 2 de turisme actiu i 16 de trescar per l’illa, més de 270 km amb forts desnivells (+18.800 m/ -18.800 m)!!

Veureu que a les etapes del GR R2, hi ha incorporades habitualment algunes petites extensions opcionals, sigui a cims o a l’entorn del lloc d’arribada (doncs els refugis i gîtes obrien entre 15:00 i 16:00 i quelcom calia fer tot esperant ;-)

Cal tenir present: portar aigua (nosaltres hem preferit no fer curt i sempre hem anat amb dos litres, i pastilles potabilitzadores), que no hi ha manera d’assecar res (tot s’humiteja i ja pots rentar, que no s’assecarà fàcilment), millor portar recanvis de mitjons-calçotets-samarretes doncs hi ha trams de fang i a més segur que tindràs dies de pluja. Cal portar menjar pel dinar, doncs no sempre tindreu oportunitat de comprar pa i quelcom per entretenir-lo (de casa he portar bon pernil envasat al buit -que no ocupa res i pesa poc- i barres energètiques), hem anat comprant pa i formatge pel camí. A l’esmorzar no t’esperis més que pa, mantega, confitures, suc de fruita, cafè-té i amb sort una fruita -el meu consell, compra quelcom per completar-ho doncs et sobrarà pa-.

El viatge ha estat planificat durant mesos per tots dos, i finalment ha tancat tota la planificació logística en Clément de l’organització Horizon Réunion, gran coneixedor del territori, que ens ha permès no dedicar temps a la tria d’allotjaments (15 en total), el lloguer de cotxe, la reserva d’helicòpter, disposar d’un conductor per començar i finalitzar el recorregut, trasllat i emmagatzemant de maletes... i donar-nos unes explicacions que ens han estat molt útils.


GR R2 La Providence - Roche Écrite - Piton des Neiges - Nez Coupé de St-Rose - Basse Vallée 2023-07-28 al 2023-08-09

Les etapes estàndard, i cims, que conformen el conegut GR R2 oficial son 12. Però hi ha senderistes que ho allarguen baixant i pujant a Hell Bourg, per exemple, o ho escurcen amb cotxe, evitant alguna de les etapes més dures. També hi ha qui fa varies etapes en una sola jornada. Hi ha qui dorm en tenda de campanya en lloc de gîtes. I finalment els que ho fan corrent, que la travessen en menys de 24 hores!!


Aquí teniu les explicacions per etapes (en el track de cada etapa teniu més waypoints):

Etapa 1 La Providence - Gîte Roche Écrite

Vàrem decidir-nos per fer el GR R2 al complert, sense emprar ni bus, ni taxi al mig del recorregut... per tant començàrem a La Providence, i sabíem que tindríem una pujada propera als 1.900 metres de desnivell. Té tres trams molts diferenciats.

El primer molt interessant, et dona pistes del que anirem trobant els propers dies. Hem saludat un bon nombre d’habitants de La Réunion que son senderistes i aquest és un camí fàcil des de la capital, amb bones vistes, en Clément ens ho va dir. Si podeu no us el perdeu. El segon tram es d’asfalt, i comença amb un punt d’aigua, la veritat és que s’agraeix, doncs ja has fet una bona tirada i encara et queda una pujada al mig de la selva. Es pot agafar una drecera, però ens han comentat que està molt enfangat i sent el primer dia hem preferit mantenir les botes seques i els pantalons el més nets possibles. El tercer tram és realment bonic, ja t’incorpores de ple en la zona forestal selvàtica, grans falgueres arborícoles. Força fang, però de bon caminar. Finalment arribem a la Plaine des Chicots, on hi ha la Gîte de la Roche-Ecrite.

Hem tingut, per primer cop, l’oportunitat de veure de prop parelles d’ocells de “Tec-tec”, la femella sense colors i el mascle amb un ventre ataronjat. Tenen molt poca por, són curiosos, i s’acosten molt i molt. Habitualment per parelles. Són endèmics, i tot que estan protegits, n'hi ha a per tot!! Espectaculars els boscos d’araucàries i de falgueres arborícoles, que tan sols havia vist a Nova Zelanda, de fet són originaries d’aquestes illes d'oceania.

Excel·lent atenció per part de la família que fan de guardes, amb cinc nens petits. Bon menjar -que serà l’estàndard-: una beguda de rom i fruita de benvinguda, un primer plat (aquest cop sopa), arròs blanc, grana bullida (aquest cop llenties)-, una part de carn o peix (aquesta nit salsitxes de pollastre), tot picant i empebrat i un pastís espectacular. El dormitori fred, la dutxa -ni provar-la-, però tot net i acollidor.

Hem fet una volta aprofitant la posta de sol pels voltants, i ha un antic pavelló de caça.


Etapa 2 Gîte Roche Écrite - Roche Écrite - Dos d'Âne

La segona etapa comença de matí amb l’ascensió a la Roche Écrite (2.276m), deixant les motxilles al refugi. L’aigua de les roques estava totalment glaçada, la nit havia estat realment freda. La roca està “escrita”, està marcada de dalt a baix amb línies, donant un aspecte de llibre. A dalt de tot -vàrem tenir sort- una vista espectacular del circ de Salazie, amb el Piton des Neiges al davant, al ser una illa petita veus ben aviat el mar. De tornada hem visitat dues grutes -tota la illa és volcànica amb forats- i una zona d’aiguamolls on sembla que anaven a beure els cérvols de Java, introduïts el 1.750 i reintroduïts el 1.945.

A partir d’aquest punt tenim una llarga baixada, amb diferents pujades, que ens portarà per una espectacular cresta fins a Dos d’Âne, una població que s’hi pot arribar amb cotxe. Les diferents vistes panoràmiques no tenen preu!! Alguns dels camins que hem anat trobant, per poder fer algun petit canvi al recorregut i allargar-lo un xic, tancats.

La Gîte de la plaine des Chicots, a tocar del GR R2 i molt a prop d’un supermercat, bones vistes al mar. El seu propietari és una persona que fa anys que habita l’illa i que te la pot explicar molt bé, la coneix a fons. Ens tenia preparades i fresques una “dodo” per cada persona. El menjar excel·lent portat per una amiga seva. L’esmorzar preparat des de la mateixa nit et permet aixecar-te quan vols. Habitacions amb bany impecables. Hem parlat amb diferents corredors que estan preparant la “Diagonal des fous” (164km +-10.210m), doncs alguns fan el GR R2 en menys d’un dia!!


Etapa 3 Dos d'Âne - Aurére

Comença amb una baixada que és tècnica, molt vertical fins a trobar el riu. Cal entendre que tots els camins i corriols són més o menys complexes en funció de la climatologia i la pluja. Aquesta baixada la férem amb humitat -és una zona molt ombrívola- però sense pluja, i no hi vàrem trobar cap dificultat. A baix trobem diferents passos d’aigua que estan molt ben senyalitzats i en època de pluges segur que cal fer-hi atenció (doncs les roques queden cobertes d'aigua), a l’estiu nostre... cap problema. A partir d’aquí comença una llarga pujada amb cents o mils d’escalons -incomptables a l’illa-, tots diferents. Al ser cap de setmana hem trobat molts de caminadors locals, en família, és una zona molt transitada pels senderistes de l’Illa.

Arribats a Aurère hem pogut dinar a prop d’un edifici comunitari, prendre una “dodo” -imprescindible-, xerrar un xic amb la propietària del bar -molt agradable-, veure aterrar un petit helicòpter que sembla un “taxi”... i assecar al sol la roba que vérem rentar i que seguia tan molla com el dia anterior.

Hem vist molts nius de “Bellier”, un ocell groc amb uns bonics nius teixits a dalt de tot de branques molt altes. Hem anat trobant cargols anomenats Achatine, que poden arribar a fer 15 cm i diferent flora, amb bambús. Ens hem aturat en una peça metàl·lica, sòlida, exposada davant del bar, enorme, sembla un eix d’alguna maquinaria, amb una inscripció que sembla que diu “JUHET RENOIR A BORDEAUX”.

Auberge du Piton Cabris en mode “dortoir” (habitació compartida amb lliteres), bon emplaçament, tot molt net, regentat per una persona molt agradable, que et pot explicar molt sobre el territori, bona vianda. Ens anem trobant amb caminadors que retrobarem en altres indrets, doncs nosaltres caminem pel GR R2, però hi ha innombrables camins i rutes a fer en aquesta illa.


Etapa 4 Aurére – Cayenne-Grand-Place

Aquesta és una etapa de descans, curta, sense grans desnivells, que permet gaudir del cirque de Mafate. Quan hem pogut ens hem desviat un xic, per fer-ho més llarg. Hem visitat un cementiri i diferents Îlets, on anaven els esclaus que s’escapaven els anomenats “marrons”. Hem arribat molt aviat (el bar obert, però la gîte tancada fins les 15:00) i hem decidit (amb les motxilles a l’esquena) fer un tomb per Grand Place. També hem anat a fer un petit tram del PR que porta directes a Roche Plate sense passar per la Brèche.

Hem vist grans extensions de Chouchou, i hem entès que devia ser una part fonamental de l’alimentació d’aquesta població. Sembla que ara és la temporada.

La Gîte de Cayenne molt agradable, moderna, amb bonics colors, molt neta, terrassa amb una vista a Mafate espectacular, hem disposat d’una habitació amb dos llits individuals i rentamans. El menjar excel·lent i molt ben presentat, amb gust.


Etapa 5 Cayenne-Grand-Place - Roche Plate - Le Tour du Bronchard

Interessant etapa inicialment de baixada fins el riu, i després de pujada fins passar la Brèche. Trobareu de nou cents, mils d’escalons. Aquest és el primer dia que ens ha plogut un xic. Hem pogut visitar diferents îlets, a tots ells pots trobar begudes i refugi, si cal. Hem vist la captació d’aigua i el punt on comença una ruta (que ha quedat pendent) anomenada “canalization des orangers” que hem anat veient des de fa dos dies a mitja pendent de la muntanya de Maïdo.

Arribats a Roche Plate, tot i que plovia, hem anat a fer el Tour du Bronchard, un antic volcà. Hem vist que l’etapa fins a Marla pel GR R2 estava tancada -cada començament de camí té dos pals de fusta amb un cadenat que amaga un tercer pal que facilita si cal poder barrar el pas, indicant que el camí està tancat, deu ser molt freqüent que per esllavissades hagin de refer part del camí, i aquest queda tancat temporalment-. Hem trobat persones del govern treballant arranjant el camí de pujada cap a la Brèche.

A la Gîte Lavitra ens varen deixar entrar abans de les 15:00, i recarregar el que ens calia (càmera, GPS, mòbil). Un indret prou net, aigua calenta, amb un dortoir per cinc, amb el menjar justet i molt poca conversa. Lamentablement sense vistes -tot i que hi ha altres gîtes amb unes terrasses espectaculars-. Bona conversa amb altres senderistes, en aquesta ocasió de Suïssa.


Etapa 6 Roche Plate - Marla

Decidits a fer aquesta etapa pel GR R3, doncs tant el GR R2 com el GR R3 enllacen Roche Plate i Marla, i així poder conèixer un bonic indret anomenat Les Trois Roches, amb immenses roques de més de 12.500 anys a tocar d’un gran salt d’aigua. En Josep és més valent i s’ha apropat a l’abisme per fer bones fotografies. En èpoques de pluja l’espectacle ha d’augmentar d’intensitat. Hem anat recorrent els diferents corriols a vegades al costat del riu i altres al costat de fortes pendents. Una pujada final per un grau ens ha portat fins a Marla.

A Marla coincideixen els tres GRs de l’illa (R1, R2 i R3) i té un bar-restaurant espectacular, amb un gran xivarri, que tot hi un xic de pluja, l’ambient era molt mogut, amb música Sega d’aquestes illes i nens ballant i tocant instruments de percussió. Per primer cop he menjar un entrepà gegant anomenat “americà” (barra de pa, pollastre, formatge, patates fregides, maionesa... i a la planxa ben calent), pantagruèlic.

Hem vist per primer cop granotes, de fet son gripaus “Crapaud”, i les anàvem sentint des de feia minuts doncs són molt sorolloses. Varen ser introduïdes el 1927 per intentar eliminar els mosquits. També hem vist constantment enormes aranyes “Bibe”, arriben a fer 2 cm de cos i fan mitja por, tot i ser inofensives.

Chez Yolande Hoareau molt nou, amb vius colors, l’aigua “tèbia”, dormitori amb dos llits individuals. Molts agradables, molt net, bona viandes i una bona terrassa.


Etapa 7 Marla - Cilaos

Comencem amb una bona pujada, farcida de maduixes (amb flors grogues), fins arribar al coll de Taïbit, la vista al Cirque de Cilaos impressionant. A partir d’aquest punt anirem baixant i baixant fins arribar a la Cascade du Bras Rouge, ens trobarem moments amb importants desnivells i cingles. A partir de Bras Rouge començarem de nou a caminar per un bonic sender, en aquest cas amb forces turistes que venen de Cilaos a fer una petita caminada.

Hem tingut l’oportunitat de veure millor, per segon cop, una de les aus endèmiques més conegudes de l’illa, el “Papangue”, és l’única au rapinyaire i en queden tan sols unes 200 parelles.

Hôtel des Neiges, un lloc per donar-se una bona dutxa, banyar-se a la piscina (recordem que és una zona d’aigües termals). Bona atenció i bones viandes, amb un esmorzar diferent!!


Etapa 8 Cilaos - Ref.Caverne Dufour

Iniciem des de Cilaos una bona pujada, pràcticament vertical a partir de “le Bloc” (si es vol hi ha un bus que t’hi porta, però nosaltres ho hem fet tot a peu). De nou cents i mils d’escalons, interminable, amb una pluja que a anat a més... i hem arribat xops a dalt del refugi.

Hem tingut moments amb un arc de Sant Martí al fons del cirque de Cilaos espectacular. Arribats al refugi, i amb pluja intensa, ens ha calgut esperar al menjador fins les 15:00 que han obert. Si hagués fet sol ens haguéssim avançat al Piton des Neiges, però plovent hem preferit deixar-ho pel matí i quedar-nos dins el refugi.

El refugi de la Caverne Dufour és un autèntic refugi de muntanya, amb dortoirs de 15 persones i botelles d’aigua de litre a 3€, atenció agradable i molt bona vianda i abundant. També gaudirem de calefacció. Tothom es desperta sobre les 4:15 per començar aviat l’ascensió.


Etapa 9 Ref.Caverne Dufour - Piton des Neiges - Bourg Mourat

Segurament l’etapa més dura de tot el recorregut, cal estar preparat mentalment -ja ens ho va dir el Clément-. D’entrada t’aixeques a les 4:15, sense menjar res, i cap a munt en plena foscor. Amb en Josep vàrem anar avançant a alguns grupets poc avesats a la muntanya i que dubtaven del camí a seguir, tot i que està fressat i molt ben assenyalat en color blanc. Finalment arribàrem a dalt de tot per veure sortir el sol, que es va deixar entreveure un xic. Tampoc cal arribar massa aviat, doncs al matí i a 3.070 m fa una bona rasca!!!

Vist que el sol no acabava de sortir, i després de veure parcialment el paisatge, ens decidirem per baixar fins el refugi, on ens donaren l’esmorzar i tornem a carregar les motxilles. Tot seguit comencem una llarga baixada per la cresta del cirque de Cilaos, que ens queda a la dreta. A vegades amb unes vistes espectaculars. A partir d’un punt anirem trobant molta humitat, molt de fang, moltes roques poc fiables... i tot plegat acaba amb alguna petita caiguda. En el meu cas un genoll pelat. Lamentablement la boira ens tapa bona part de les vistes, i arribem a la plana de Bourg Murat pel nou recorregut del GR R2 (fa uns anys que han canviat un tram de les dues etapes per tal d’evitar la carretera N3). Cal dir que hem arribat amb pluja, molls i enfangats de dalt a baix.

En aquesta etapa i la següent hem trobat molts pocs caminadors, segurament donat que molts operadors i senderistes les eviten per tal de facilitar el camí. Cert que són etapes dures però realment boniques, amb petits trams equipats.

En aquest recorregut anirem passant per uns canvis radicals de botànica, llocs secs, llocs humits, llocs d’aiguamolls, amb unes molses de colors sorprenents (grocs, verds, vermells, taronges...). Hem trobat un Tangue mort al costat de la carretera, són animals nocturns semblats a un porc espí, varen ser introduïts per la seva carn.

Chez Alicalapa-Tenon molt agradable, dormitori amb bany, aigua a l’exterior per tal de poder netejar botes i pantalons, bona viandes, molt bona companyia amb interessants converses. En Josep s’arriba al poble per comprar ;-) cal pensar que no trobarem més llocs d’alimentació fins el final del recorregut.


Etapa 10 Bourg Mourat - Gîte du Volcan

Arriba l’hora dels volcans, i comencem per la planes de Bourg Mourat, farcides de prats verds i vaques, un nou paisatge en aquesta illa tant canviant. Passarem per boscos recents de Cryptomerias, amb fortes arrels, directament arribades des de Japó. Anirem a visitar antics volcans anomenats “Trous Blancs” i pujarem al “Nez de Boeuf”, lamentablement tot cobert i amb molt poca panoràmica de la fondària que tenim al davant, i que intuïm. Comença a ploure. Continuem per terrenys que clarament son recents, la vegetació és totalment diferent, cada vegada més nova. Arribats a l’Oratoire Ste-Thérèse, comencem una baixada molt agradable, amb moltes marrades i bona pendent fins a la Plaine des Sables, fa unes hores que plou de valent i no ens deixa gaudir del tot d’aquest espectacular paisatge quasi extraterrestre. I ben aviat arribem al punt on ens desviarem per anar a la Gîte du Volcan, es el punt anomenat la Giffe du Diable.

Arribem just a l’hora que obren (15:00) i ens podem acomodar, intentar assecar tot el material, dutxar-nos i dinar. Una habitació amb dues lliteres, confortable, a prop dels banys, que compartirem durant les properes dues nits amb dues joves parelles que no caminaven, el que ens permetrà poder aprofitar-nos en exclusiva del radiador de l’habitació per assecar tot el que calgui. El menjar en format buffet, quantitat i qualitat. Bones converses amb els companys de taula, que tenim assignats amb el corresponent nom a cada grup de plats, tot molt ordenat. Un xic més a dalt estan construint un nou edifici que entenem substituirà l’actual, molt bonic i integrat en el paisatge.


PreEtapa 11 Gîte du Volcan - Nez Coupé de Sainte-Rose (Piton de la Fournaise) - Gîte du Volcan

Teníem pensat i programat pujar al Piton de la Fournaise, però des de fa unes setmanes que hi ha una erupció i tenen tancat i fermat l’accés a tot l’Enclos du Volcan per tant, en Clément ja ens havia comentat que podíem caminar fins el mirador del Nez Coupé de Sainte-Rose. De fet l’erupció ha continuat fins uns pocs dies abans de la nostre partida. Alguns caminadors ens comentaren que havien dedicat una nit a anar a veure l’erupció.

Arribats al Pas de Bellecombe anirem continuant per la cresta de l’esquerra (demà ja farem tota la de la dreta) i, a vegades es deixa veure el Piton de la Fournaise i els diferents volcans de baix, amb les diferents colades de lava. Comença a ploure, i la pluja ens acompanyarà tota la resta del dia. La part final està molt enfangada, de fet sembla una riera. La vista des del Nez Coupé de Sainte-Rose ... inexistent per la boira. Tornem al Pas de Bellecombe i seguim sense veure res de res... per tant ens arribem a la gîte, i jo espero a que obrin a les 15:00, sort que hi ha un allotjament annexa i puc estar a sopluig i menjar un xic.


Etapa 11 Gîte du Volcan - Gîte Basse Vallée

És una etapa inicialment plana, en zona plenament volcànica, amb vegetació baixa, recent conquerits els terrenys per la botànica, colors canviants d’ocre, a vermellosos, a negres i grisos, cada colada té un color característic... és espectacular. Arribats a la Giffe du Diable, i donat que fa bon temps, preferim dedicar uns minuts a tornar a contemplar de nou la Plaine des Sables... molt bonic, màgic.

Anem seguint la cresta, amb una bona panoràmica del volcà i de les diferents colades de lava. Els precipicis donen vertigen... i al davant sabem que hi ha una erupció en curs, tot i que no perillosa, doncs la lava va sortint en un túnel i tan sols ha arribat a menys de dos quilòmetres de la carretera. Altres anys l’ha travessada, i després cal esperar uns sis mesos fins a refer l’asfalt i restablir el tràfic.

Tot pla fins que arriba el moment de baixada, el paisatge canvia radicalment, per exemple ens anem trobant ciques, aquestes plantes anomenats fòssils vivents. Aquí no hi ha esglaons formals, anem baixant entre roques, rieres... sempre sense cap possibilitat de perdre’s. Llarga baixada, també des de dalt del volcà ha començat a ploure, i fem tota la baixada amb pluja, a voltes poca i altres força. A mitja baixada saludem un grup d’espanyols i catalans que hem conegut la nit anterior, molt agradables i simpàtics, van amb guia i han fet bona part del GR R2.

Finalment arribem a la Gîte de Basse-Vallée, que està tancada fins les 16:00!!, però podem dinar tranquil·lament a la seva terrassa. A les 16:00 arriba el guarda amb el seu fill, ens dona roba de llit, dormirem amb una habitació de dos lliteres i compartirem taula amb dues parelles que ja hem conegut abans i que han fet el GR R2 al complert com nosaltres. Una “dodo” i bona viandes, un interessant primer plat amb unes arrels al forn realment bones, de segon el clàssic: arròs, llenties i carn.


Etapa 12 Gîte Basse Vallée - Basse Vallée

Aquesta és una breu etapa, que transcorre per un bonic corriol i algun petit tram de pista. Veurem plantacions de vainilla, amb cartells amb amenaces de trampes per tal foragitar els possibles lladres d’aquesta flor tant preuada.

Al final del GR R2 ens esperava en Sébastien, el conductor que ens ha assignat en Clément al llarg del viatge. Hem aprofitat aquests moments per tal que ens comenti alguns temes que ens interessaven, coneixedor com és de l’illa.

En resum una fantàstica aventura, en una petita illa que té molt encant, amb un company immillorable que no perd mai el Nord ;-)

Salut i Cames!!