GR-7 València etapa 15 Andilla-Begís

ETAPA 15

Andilla - Begís
-Distància: 22,65 km
-Desnivell positiu: 703 m
-Desnivell negatiu: 808 m
-Temps: 7 h 59'.


A l'eixida d'Andilla Trobem un pal senyalitzador amb indicacions del GR-7 i del GR-10 que s'uneixen en aquesta població. Hem d'anar amb compte, ja que els dos camins es separen molt prompte, encara que després tornarem a trobar el GR-10. Nosaltres hem de passar a la bora d'un parell de nogueres molt velles i al cap de poc travessar el Riu Andilla per un pont de fusta. Remuntem uns metres el barranc dels Anzules i poc després el deixem seguint l'antic Camí Real que encara conserva l'empedrat.

Aquest ens portara a un altre camí que seguirem de pujada durant un km, passarem un desviament a la dreta i uns metres més endavant a una corba molt pronunciada trobarem un sender que ens eixira al davant. A l'esquerra deixem les ruïnes d'un corral i seguim pujant pel sender fins que arribem al Corral de Potecas que es fa servir per al ramat.

Allí mateix veiem un sender que en línia quasi recta baixa al barranc de las Cuevas i puja fins a un camí més amunt. Podem seguir-lo o continuar pel camí que comença allí mateix per on segueixen les marques de GR i que en unes llaçades acaba arribant al mateix lloc. Uns metres més endavant a un encreuament trobem un pal senyalitzador que ens informa de les direccions dels dos GR, el 7 i el 10, així com un panell informatiu que ens diu que en uns metres a l'esquerra trobem la font i l'ermita de Bardés.

A la font trobem aigua obrint una aixeta i a uns metres l'ermita de Santa Margarita, com també és anomenada, del S-XV. Als costats té unes porxades que ens valdrien d'aixopluc encara que a pocs metres trobem una altra construcció. Es tracta d'una caseta prou nova que es deu haver construït per albergar les romeries i festes. Està oberta i en bones condicions, amb xemeneia un banc corregut i prou neta. Des d'aquí es té una magnífica vista en direcció a Andilla.

Deixem aquest lloc i seguim el camí, amb els cingles de Tarragones marcant el paisatge que ara es fa un poc monòton. En uns 3 km arribem al Coll de la Salada on hi ha uns corrals semi abandonats. Aquí també conflueix el GR-10 del que ens separem definitivament. Un poc més endavant un sender ens acosta a la font de Matamulos, amb un raig d'aigua, per a després retornar-nos al camí principal.

Estem deixant enrere la província de València i entrant a la de Castelló i per confirmar-ho tenim el Penyagolosa marcant el paisatge quan mirem al nord. Fins ara hem anat pujant, però aquí iniciem la baixada i seguim el camí fins que trobem un encreuament entre camps llaurats i uns pins.

Des d'aquí recomane anar atents, primer trobem un camí que travessa el nostre i que no ens interessa. A poc a poc comencem a anar en paral·lel a un barranc i hem d'anar atents a un altre camí que quasi no es veu que ens surt per la dreta. Si us passeu, acabareu caminant pel mateix barranc i encara que eixim al mateix lloc patireu les arrapades de la vegetació que ha anat creixent. Sembla que abans el camí seguia per dins de la rambla però crec que ara és millor l'opció d'anar per fora. Nosaltres ens despistarem així que si seguiu el track, no vos perdreu però patireu les punxes durant un km.

En qualsevol cas en confluir les dues opcions acabem anant per un sender còmode que es converteix en camí i que segueix el traçat del barranc de Quiñón. En aquest barranc trobarem temptadors tolls d'aigua transparent, i per descomptat fresca, on podrem fer una bona cabussada en cas de molta calor.

Eixim a una carretera asfaltada sense quasi transit que de seguir-la al recte ens portaria a Begís. Nosaltres l'agafarem cap a l'esquerra i de seguida veurem Arteas de Arriba enfront de nosaltres i Arteas de Abajo a la nostra dreta. En un km arribarem a la font d'Arteas de Arriba amb abundant aigua i un safareig al costat on també podem refrescar-nos. Passem els carrers de l'aldea i per un camí amb fantàstiques vistes ens acostem a l'altre nucli de cases, separats per tan sols un km i uns 100 m de desnivell.

Entrem en Arteas de Abajo i passem pels seus estrets carrers fins que trobem un antic i preciós safareig amb una font, uns metres més enllà també trobarem l'ermita de Sant Joan. En cap dels dos poblets podem esperar trobar tendes, bars o altres serveis.

Eixim d'Arteas de Abajo per un carreró que veurem al costat del safareig i que de seguida passa a ser un sender. Travessem un barranquet i iniciem una forta, encara que curta pujada, fins al mirador d'Arteas. Aquí comencem a baixar seguint un camí que farà un parell de llaçades per passar el barranc de la Muela, i que després segueix en paral·lel al riu Canales.

Tornem a eixir a la mateixa carretera asfaltada d'abans i al paisatge predominen els camps d'oliveres. Ja tenim a la vista la muntanyeta sobre la qual estan les restes del Castell de Begís, i al cel veiem uns quants voltors que la sobrevolen. Un km després passem per sota de l'aqüeducte de Begís ja a l'entrada del poble. Allí mateix trobem una altra font amb abundant i fresca aigua. Entrem pels carrers de Begís fins que arribem a una placeta on trobem alguns bars.

Nosaltres acabem aquí aquest tram del GR-7 i per tant no passem la nit aquí. Pel que sabem al poble hi ha alguns allotjaments, bars i tendes on passar la nit i fer alguna compra. El transport des de Begís no té moltes alternatives, hi ha un bus al matí cap a Castelló encara que la millor opció serà baixar fins a Jérica on hi ha estació de tren i crec que paren alguns autobusos.